bloc sense fulls

Antoni Esteve

Dimarts, 10 de març de 2015 09:00 h

Toni Esteve

ESTEVE, Antoni @Toniu (Barcelona, 1955). Periodista i propietari, amb la seva dona, Victòria Piany, de l’empresa Lavínia, que té 700 treballadors —va arribar a tenir-ne 1.000— i els últims 5 anys ha facturat una mitjana de 40 milions anuals. És un dels exemples de periodista apassionat per l’ús de la tecnologia com a aliada de la comunicació i dels mitjans digitals. Regidor del PSUC al primer ajuntament democràtic d’Arenys de Mar, l’any 1979 va impulsar la primera emissora municipal del país, Ràdio Arenys. Des d’aleshores no ha parat de desafiar la tecnologia perquè estigués al servei dels continguts periodístics, i ho ha fet en totes les etapes de la seva densa carrera professional. Políticament, va passar pel PSUC —l’intent de cop d’Estat del 23-F el va enxampar a la seu del carrer Ciutat, a l’oficina de premsa del partit—, en una època arenyenca molt influïda per l’independentista Fèlix Cucurull, del PSAN. Els últims anys ha patit en la pròpia pell les pitjors maneres empresarials de la gomina imperant a Madrid, i se sent molt allunyat de la manera de fer negocis dels taurons de la capital espanyola. Després de vendre Lavinia a Vértice, l’ha recuperada en una situació molt difícil i els últims mesos l’està remuntant tot i la crisi. Va estudiar Ciències Empresarials a ESADE, però va deixar-ho a mitges per ser periodista. Aleshores escrivia poemes a les fitxes perforades de l’IQS els anys 1973-1974, com a membre del Club de Poetes de la Fitxa Perforada, un col·lectiu que intentava “humanitzar les màquines”. Va ser corresponsal de Mundo Diario al Maresme, el diari més esquerranós de la transició; va saltar a TVE, on va protagonitzar una pugna clàssica —en diferents etapes posteriors— amb els tècnics que es resistien als canvis tecnològics. A Sant Cugat va viure el canvi del cinema al vídeo, i després a El Periódico de Catalunya va formar part dels primers periodistes que canviarien la màquina d’escriure —i l’ampolla de wisky— per l’ordinador. En el seu retorn a TVE, amb el Mundial de futbol de 1982 va cobrir les primeres notícies amb vídeo, unes manifestacions a Barcelona i Sabadell. Les declaracions de l’arribada de Josep Tarradellas, per exemple, s’havien perdut parcialment perquè la cinta de TVE —l’única que les havia enregistrat— s’havia velat. A París, on va ser corresponsal de TVE, usava un mòdem per consultar les agències de notícies, essent el primer corresponsal a fer-ho. El 1986 també va ser el primer periodista d’aquella casa a dur ordinador portàtil. Fil de coure, XDSI… encara faltava perquè arribés la fibra i el satèl·lit. També el telèfon mòbil, Minitel a l’era pre-Internet. Director del programa Linia 900, és un periodista de l’època en què els diaris catalans trigaven fins a cinc dies a arribar a les capitals europees. Conferències telefòniques internacionals, i desplaçaments per buscar els exemplars de paper. El primer telefonino, un Ericsson, el va agafar a Roma —ciutat on també va ser corresponsal de TVE. Recorda haver entrat en una de les antigues cabines telefòniques per parlar amb el mòbil, i no provocar reaccions de sorpresa entre els vianants que l’observaven estranyats quan caminava amb aquell artefacte parlant pel carrer. Fruit de la seva lluita amb els tècnics, va ser capaç de fer un informatiu comarques per a TVE a totes les del país en una època en què no hi havia mapes de repetidors i enllaços. El 1997 va pronunciar una conferència a ESADE advertint de l’èxit del vídeo a Internet… que no arribaria fins alguns anys després. Ell, però, venia d’haver perpetrat el primer 'streaming' a Europa —ningú no ho ha desmentit— amb Oriol Ferran i Vicent Partal a Arenys de Mar. Va ser la revetlla de Sant Joan de 1996. Alguns internautes nord-americans que el van arribar a veure via XDSI, van interessar-se per aquell grup musical: La Salseta del Poble Sec. Arenys de Mar és una de les viles de referència per a la Internet catalana. Partal, Ferran, Assumpció Maresma, Victòria Piany… Quina colla de periodistes! La història de Lavinia és la dels mitjans de comunicació públics de proximitat, en l’època d’hegemonia socialista en el municipalisme català. El 1994 munten Barcelona Televisió (BTV), primer client de la productora d’Esteve i Piany. El 1995 munten Mediàpolis, primer directori de mitjans de comunicació a Internet, amb enllaços a webs de mitjans i recursos per a periodistes, amb un notable èxit a França, on entre 1997 i 1998 va ser el més visitat. El 1996 participen, amb Vicent Partal, de La infopista, que mostra els primers 'banners' de publicitat, de Lavinia. Després vindrien les webs de Catalunya Ràdio i COMRàdio a fer 'streaming', les primeres de l’Estat espanyol. El 1999 van fundar el digital de la Diputació de Barcelona, LaMalla.net, una iniciativa de Lavinia innovadora en continguts multimèdia, grafisme i animacions. El periodista Joan Francesc Cànovas va ser el primer director. Abans de 2000 una altra innovació: un sistema de reconeixement de música amb més de 100.000 peces, que s’identificaven durant els tres primers segons de reproducció. Han passat els anys i el nom d’Antoni Esteve forma part de la història de la Internet catalana amb majúscules. Ser d’esquerres i haver treballat per a moltes administracions governades pel PSC li ha obert i tancat portes com a empresari, però malgrat la davallada del partit i la crisi econòmica, després de vendre i recuperar Lavinia de mans de Vértice, Esteve i Piany tiren endavant una productora vinculada a les tecnologies i els continguts, amb una divisió digital que treballa per a grans empreses i administracions públiques. De tots els colors. El dia que es va anunciar el tancament de RTVV, la notícia el va enxampar reunit amb la seva directora a les instal·lacions de Canal 9, televisió que treballava amb Lavinia. Professor de la Universitat Pompeu Fabra del taller de Televisió i Internet, imparteix classes a la redacció integrada, des de la primera promoció de la UPF.

(Antoni Esteve és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Captures

Dimarts, 26 abr.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits