Carles Campuzano

Dimecres, 11 de febrer de 2015 09:00 h

CAMPUZANO, Carles @carlescampuzano (Barcelona, 1964). Diputat de CiU al Congrés. Va obrir el blog el setembre de 2006, i va entrar a Facebook i Twitter per la campanya de les eleccions espanyoles de 2008. Després va obrir canals a YouTube i Vimeo, i comptes a Linkedin i Instragram. Va tenir una temptativa fallida de generar un procés participatiu utilitzant una plataforma anomenada Mixedink, i ara ho intenta a Change. org. El desembre de 2013 va ser escollit Diputat 2.0 en els premis que cada any atorga l’Asociación de Periodistas Parlamentarios de Madrid, i el seu blog va ser finalista a l’edició del mateix any dels Premis Blogs Catalunya. “Quan em vaig incorporar a la dinàmica 2.0, ho vaig fer des d’una necessitat i una intuïció. La necessitat era tenir un espai on dir la meva, més enllà de les possibilitats i oportunitats que els mitjans de comunicació ens ofereixen a les persones que fem política. I dir-ho amb més llibertat i aproximació personal que quan haig de pronunciar-me com a càrrec electe d’un partit polític. El sentiment d’estar encotillat i limitat per la manera en el que els partits polítics funcionen a Catalunya pesava em mi de feia temps. Certament els partits són imprescindibles per articular la representació política en societats plurals i complexes; el seu paper representatiu de valors i interessos i mediador en els conflictes que es deriven del pluralisme intern de les societats continua sent fonamental per permetre la construcció de majories per governar i alhora respectar i integrar les minories. Però, certament, uns partits absolutament condicionats per les tàctiques i estratègies electorals, amb un pes dels aparells que limita i ofega la discussió interna i amb dificultats per dialogar amb la societat, necessiten urgentment un veritable 'aggiornamento'. La política 2.0 segur que hi podia ajudar. La intuïció era que Internet em podia obrir a molta gent que amb la manera habitual de fer política no hi arriba, i pensava especialment en els joves. La intuïció era bona. He conegut gent i iniciatives que segurament sense les xarxes socials se m’haguessin escapat. Potent, interessant, que no acostuma a estar present ni en els mitjans de comunicació habituals, ni tampoc en els espais més formals de representació de la societat civil. És cert. Internet posa en crisi els intermediaris. I no sols els politics”, sosté Campuzano.

(Carles Campuzano és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


Tweet