CAMPUZANO, Carles @carlescampuzano (Barcelona, 1964). Diputat de CiU al Congrés. Va obrir el blog el setembre de 2006, i va entrar a Facebook i Twitter per la campanya de les eleccions espanyoles de 2008. Després va obrir canals a YouTube i Vimeo, i comptes a Linkedin i Instragram. Va tenir una temptativa fallida de generar un procés participatiu utilitzant una plataforma anomenada Mixedink, i ara ho intenta a Change. org. El desembre de 2013 va ser escollit Diputat 2.0 en els premis que cada any atorga l’Asociación de Periodistas Parlamentarios de Madrid, i el seu blog va ser finalista a l’edició del mateix any dels Premis Blogs Catalunya. “Quan em vaig incorporar a la dinàmica 2.0, ho vaig fer des d’una necessitat i una intuïció. La necessitat era tenir un espai on dir la meva, més enllà de les possibilitats i oportunitats que els mitjans de comunicació ens ofereixen a les persones que fem política. I dir-ho amb més llibertat i aproximació personal que quan haig de pronunciar-me com a càrrec electe d’un partit polític. El sentiment d’estar encotillat i limitat per la manera en el que els partits polítics funcionen a Catalunya pesava em mi de feia temps. Certament els partits són imprescindibles per articular la representació política en societats plurals i complexes; el seu paper representatiu de valors i interessos i mediador en els conflictes que es deriven del pluralisme intern de les societats continua sent fonamental per permetre la construcció de majories per governar i alhora respectar i integrar les minories. Però, certament, uns partits absolutament condicionats per les tàctiques i estratègies electorals, amb un pes dels aparells que limita i ofega la discussió interna i amb dificultats per dialogar amb la societat, necessiten urgentment un veritable 'aggiornamento'. La política 2.0 segur que hi podia ajudar. La intuïció era que Internet em podia obrir a molta gent que amb la manera habitual de fer política no hi arriba, i pensava especialment en els joves. La intuïció era bona. He conegut gent i iniciatives que segurament sense les xarxes socials se m’haguessin escapat. Potent, interessant, que no acostuma a estar present ni en els mitjans de comunicació habituals, ni tampoc en els espais més formals de representació de la societat civil. És cert. Internet posa en crisi els intermediaris. I no sols els politics”, sosté Campuzano.