bloc sense fulls

Unitat, urnes i independència

Dimecres, 24 de desembre de 2014 21:00 h

Anem camí d'acabar l'any i la unitat s'ha recomposat des de la cimera de Pedralbes en què CUP, ICV-EUiA i ERC van quedar-se al marge de l'aposta en solitari de CiU per al 9-N. S'ha recomposat perquè finalment CUP, ICV-EUiA i ERC van donar suport al 9-N, amb Joan Herrera votant (en contra del que havia dit), amb Oriol Junqueras fent de voluntari (tot i que la seva aposta era la d'una consulta amb mandat democràtic i valor jurídic) i amb David Fernàndez abraçant-se a Artur Mas la mateixa nit, tot i que les bases cupaires el van trinxar internament per aquest gest d'afecte amb el president de la Generalitat. La unitat s'ha recomposat de Pedralbes ençà perquè Junqueras, el voluntari de la mesa de Sant Vicenç dels Horts, s'ha autoinculpat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; perquè Junqueras, el mateix que fa un parell d'anys va anunciar que mai més votaria uns pressupostos autonòmics després de la consulta, ha acabat desbloquejant la tramitació dels comptes impossibles del 2015; perquè Junqueras, el primer que aixeca la bandera contra la corrupció, ha impedit que el president de Catalunya comparegui a la comissió del cas del fundador del seu partit, Jordi Pujol; perquè Junqueras, l'alcalde que predica política social i proximitat, ha garantit l'estabilitat de la legislatura de l'austeritat i l'absència d'estructures d'Estat. Els que són incapaços d'observar aquests gestos de Junqueras per la unitat i l'estabilitat són els mateixos que elogien fins al ridícul les virtuts de Mas. Són, clarament, dues vares de mesurar. Més unitat, impossible. Més lleialtat amb un aliat, impossible. Compareu Junqueras amb Josep Antoni Duran Lleida i digueu qui està més unit al president en el procés nacional.

Anem camí d'acabar l'any i les urnes brillen per la seva absència. El sentit comú recomanava, immediatament després de l'èxit del 9-N, convocar eleccions i aprofitar l'embranzida cívica i social per obtenir el mandat democràtic que el 'procés participatiu' no havia proporcionat. Urnes, com li va demanar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, en la recta final de la campanya del 9-N. Però, novament, la legió del Partit del President (PdP) ha aconseguit presentar a Mas com a víctima i a Forcadell com a deslleial pressionadora per haver exigit eleccions. Curiosament, el president no va fixar la cita electoral malgrat la condició de l'ANC, i aquesta entitat i l'Òmnium van pedalar disciplinadament en la mobilització per al 9-N. Els partits de la cimera del desacord a Pedralbes, l'ANC i Òmnium van contribuir a l'èxit de participació del 9-N, tot i que tots ells volien que el president convoqués eleccions. I han passat les setmanes, han passat els mesos i de la data res no se'n sap.

Anem camí d'acabar l'any i la independència és un projecte que ofereix algun símptoma preocupant. Fins fa poques setmanes, no hi havia a l'Estat projecte més regenerador, més modernitzador, més rupturista, més engrescador que la independència de Catalunya. Gairebé diria que a cap país d'Europa hi havia una formulació política i social tant potent com la de la independència. I què ha passat? Doncs que el full de ruta del president ho ha complicat tot fins a nivells inexplicables. Ha posat el llistó tant alt, tant inaccessible, que ha aconseguit escampar la idea que estem més dividits que mai, més desorientats que mai i més porucs que mai. El full de ruta, en la mesura que ha alentit el procés i ha obligat a un debat estèril (el de les llistes), ha coincidit en el temps amb l'aterratge de Pablo Iglesias a Barcelona. Els revolucionaris catalans, els activistes, els manifestants, els que més carrers, places, murs de Facebook i 'timelines' de Twitter hem ocupat, estem quedant empetitits, acomplexats, espantats, davant de la irrupció de Podemos, a les pantalles, als poliesportius i a les enquestes.

Cada dia que passa que Artur Mas pensa més com a candidat i com a líder d'un partit en deconstrucció, cada dia que passa que Pablo Iglesias mobilitza els indecisos en l'eix nacional i els entregats en l'eix social a una opció que trenca els blocs sobiranisme-unionisme a Catalunya, cada dia que els sobiranistes són víctimes de la capitalització presidencial, de l'entrebanc institucional o de la vel·leïtat partidista de Mas i del seu entorn, el procés que deien defensar perd pistonada en la percepció mediàtica i social, en la conversa a les xarxes o en les sobretaules nadalenques que ens esperen. Abans que sigui massa tard, faci cas a Forcadell i Muriel Casals, president, i posi les urnes. La unitat d'acció hi és gairebé cada dia. La unitat de futur, també, amb un compromís per les parts de govern de concentració nacional. Fins i tot amb les insinuacions, a fi de bé, que la continuïtat a la presidència no quedaria en entredit l'endemà de les eleccions. Ara només falten urnes i voluntat real de dur aquest país cap a la independència.

Bones festes i feliç 2015 a tothom!

(Article publicat a Racó Català)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

Captures

Dimecres, 6 jul.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits