bloc sense fulls

Maragallisme en la capital de l'estat en construcció

Dijous, 18 de desembre de 2014 21:00 h

D’aquí a mig any, els barcelonins votaran. Possiblement es tractarà de les últimes eleccions municipals de la Catalunya autonòmica. Possiblement el nou alcalde contribueixi a fer de Barcelona una capital d’estat en construcció. La pluralitat sembla que encara podria augmentar a l’Ajuntament, i la meva travessa és que hi ha tres candidats amb opcions d’agafar la vara d’alcalde: Xavier Trias, Alfred Bosch i Ada Colau, i no sé si necessàriament per aquest ordre perquè hi veig un triple empat. Les opcions de Trias i, en menor mesura però també, de Bosch, van lligades al futur electoral immediat dels seus líders polítics, Artur Mas i Oriol Junqueras. En el cas de Trias, el desgast de la gestió i la bala gastada de la renovació després de tants anys d’ajuntaments socialistes són punts febles. També la imatge de polític que crema la seva última etapa pública. En canvi, Bosch i Colau venen ara la renovació i l’atreviment, amb la diferència que el republicà prové d’una recent experiència política, mentre que l’activista juga la carta de la irrupció ciutadana en el poder municipal.

Bosch em va enviar un correu convidant-me a la seva presentació com a alcaldable. A les Cotxeres de Sants, em va saludar tot entrant, com a gairebé totes les persones assistents, més de mig miler. Va fer un acte peculiar, d’inspiració molt americana, televisiu, sense papers, amb una part d’entrevista amb la periodista Xantal Llavina i després un discurs de cloenda amb escenificació èpica, emotiva. Bosch domina l’escena, pronuncia discursos brillants i juga amb les metàfores i les descripcions fins al punt que fa somiar l’audiència. Historiador i escriptor, va ser gestor amb el projecte més magnètic de la ciutat, el dels Jocs Olímpics, i aquest passatge del seu currículum el connecta amb el maragallisme, amb l’esquerra barcelonina més cosmopolita.

Bosch té Oriol Amorós, fins ara mà dreta de Jordi Portabella, com a número dos, però s’ha sabut envoltar de cares noves alienes a ERC. Toni Comín, per exemple, i potser, només potser, Jordi Martí, són aspirants a fer equip electoral amb l’alcaldable independentista, en una operació de perfum maragallista que satisfà la tradició del PSC catalanista de Barcelona amb l’aposta sobiranista en clau nacional. El candidat a rellevar Xavier Trias –però, vés quina cosa, no sigui que hagin d’acabar pactant en funció de l’aritmètica postelectoral– fitxa valors del ‘món PSC’ per acollir els descontents amb el socialisme més unionista, però també per falcar el projecte d’ERC aprofitant les arrels del PSC i, a més, per marcar el discurs social.

A les Cotxeres de Sants, envoltat de militants i simpatitzants, però també de moltes cares de la societat civil, Alfred Bosch va pronunciar un discurs molt esquerrà i va donar pistes d’una agenda marcadament social que pretén esgarrapar vots a un alcalde que es defineix com a socialdemòcrata i, també, aixecar un mur de frontera electoral amb Guanyem de Colau. Bosch vol una Catalunya lliure, però amb una capital lliure de desnonaments, lliure d’injustícia social, etc. En definitiva, el discurs de Junqueras a nivell nacional però concretat a Barcelona.

(Article publicat a Esguard, la primera revista en català per a iPad)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits