bloc sense fulls

Setmana 'horribilis' per al sobiranisme

Dilluns, 20 d'octubre de 2014 22:00 h

Algú hauria d'escriure un llibre sobre la setmana 'horribilis' del sobiranisme que acabem de passar. El president Artur Mas va anunciar que hi hauria una pseudoconsulta com a resposta a la picabaralla de la nit anterior entre els partits proconsulta. Mas va trencar unilateralment la unitat existent fins aleshores amb CUP, ICV-EUiA i ERC per fer una consulta de veritat el 9-N. En la posada en escena de la consulta que el programa Polònia ha batejat com a 'cagarro' hi va haver una nova entrega de presidencialisme mediàtic, en línia amb la pompositat de l'acte protocol·lari de signatura del decret i de la rebuda al Palau de la Generalitat dels alcaldes de municipis que havien aprovat el suport al 9-N.

Això, sumat a les entrevistes del president amb Mònica Terribas i Ana Pastor, va fer disparar l'adrenalina en l'entorn de Mas, i quan la ruptura es va produir a Pedralbes es va activar un pla clarament premeditat i que va començar a canviar la mala cara que havien mostrat els consellers d'Unió en les seves aparicions amb la CUP, ICV-EUiA i ERC en les últimes cimeres per intentar salvar la versió bona del 9-N. Quan els partits sortien cofois per haver salvat la unitat, la mala cara de la vicepresidenta Joana Ortega, la dona de la consulta, era notòria. I en la signatura del decret, emesa en directe per TV3, la imatge dels consellers fent fotos amb els seus mòbils al decret amb la rúbrica del president era tot un símbol. Per a molts dels allà presents, amb la signatura s'havia donat compliment a les promeses electorals.

Mas havia dit que la convocaria, no pas que la faria, pensaven. I amb la signatura s'acabava la comèdia, perquè durant els mesos i anys previs el Govern no havia estat gaire per la labor. La prova és que a la primera de canvi, amb el recurs i la suspensió més que previsible de la llei i de la convocatòria del 9-N per part del Tribunal Constitucional, a l'executiu de CiU se li acabaven les idees, els recursos i les energies. S'havien tret un pes de sobre, i a més l'havien sabut vendre mediàticament. Entremig, Joan Rigol, s'havia saltat el to institucional com a president de la Taula pel Dret a Decidir, i havia preferit entregar-se a Mas encara que el president hagués tirat pel dret sense la complicitat dels socis parlamentaris i dels aliats pel 9-N.

Es respirava un aire més preelectoral que no pas de desafiament a l'Estat. El 9-N descafeïnat, mal comunicat i gens entenedor, era la palanca per projectar un candidat que posava condicions aprofitant-se del càrrec institucional. I en aquell context apareixen dues idees força: unitat i llista conjunta en unes plebiscitàries. L'entorn del president, especialment el mediàtic i la cort d'opinadors, disparava en aquesta direcció: unitat, unitat, unitat, i llista conjunta, que és una manera de dir a ERC que, ara que té opcions de guanyar les primeres eleccions al Parlament des del restabliment democràtic, ho deixi córrer per assistir a l'auxili d'un Mas que acumula el llast de les seves pròpies sigles, esquitxades pel cas Jordi Pujol i per la mala relació amb el seu soci de federació, l'home dels equilibris al pont aeri, o sigui, Josep Antoni Duran Lleida.

La nit de Pedralbes va ser realment tensa, però l'intent d'aprofitar la ruptura i d'instrumentalitzar electoralment el nou 9-N va ser encara pitjor a ulls dels partits d'esquerres proconsulta, i especialment per a ERC. La setmana anava carregada de propaganda, amb tertúlies que presentaven el 'cagarro' (Polònia dixit) com la millor de les opcions per desafiar l'Estat i donar sortida als anhels del poble de Catalunya. I ho combinava amb una operació soterrada, amb una pugna duríssima que traslladava la tensió de la cimera de Pedralbes als òrgans de direcció de les dues entitats decisives del sobiranisme cívic, motors de tot aquest procés. L'ofensiva per aconseguir que l'Assemblea Nacional Catalana i l'Òmnium Cultural compressin a cegues la proposta de Mas d'un 9-N convertit en un caòtic procés participatiu en mans del Govern va ser d'alt voltatge.

L'artefacte pretenia fer la pinça a ERC per part del Govern-CiU i ANC-Òmnium. Oriol Junqueras va aparèixer els primers dies com un líder enrabiat, més per l'engany de Mas –no és el primer, perquè a La Moncloa ja va perpetrar una acció similar amb la retallada de l'Estatut– que no pas perquè el 9-N no fos com CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP havien pactat que havia de ser. Els mitjans sobiranistes i l'entorn digital exigia a ERC que acceptés a ulls clucs la sortida presidencial per la tangent, i paradoxalment part d'aquest sentiment era compartit per algunes bases republicanes. Dissabte, el secretariat de l'Assemblea es reunia per fixar posició en l'acte central de la campanya 'Ara és l'hora' de diumenge a la plaça Catalunya, i els dirigents de CDC –que durant la setmana havien multiplicat els contactes amb l'ANC i Òmnium, com és el cas de Josep Rull, que va dinar dimecres, dia 15, amb Carme Forcadell– i també els dirigents republicans van anar a dormir amb l'ai al cor. No coneixien ben bé fins a quin punt l'ANC i l'Òmnium donarien cobertura a l'enèssima rebaixa de Mas o si forçarien la màquina per exigir plebisicitàries o si ho farien per collar ERC i la CUP per posar-se darrere de Mas en una llista conjunta.

Operació mediàtica en marxa aplaudint l'audàcia d'un Mas que havia descol·locat Mariano Rajoy, això deien els tertulians fent de la necessitat virtut; operació de pressió sobre Junqueras perquè acceptés el nou 9-N sense protestar; i soterradament el moviment de fils perquè les idees unitat i llista conjunta dominessin en l'imaginari de la plaça Catalunya. És sota aquesta pressió que Junqueras, estem a divendres al matí, entra a l'estudi de Catalunya Ràdio per ser entrevistat per Mònica Terribas. I és llavors quan li pot el cansament i l'emoció i s'ennuega quan parla d'unes eleccions el més aviat possible per proclamar d'una vegada la independència. Junqueras no vol més metàfores ni més argúcies ni més dilacions per part de CiU, i quan respon a Terribas s'emociona en un episodi que donarà molt de sí entre els analistes i especialistes en comunicació política. Una anècdota, per cert, que l'entorn de Mas aprofita per fer córrer tota mena de comentaris desagradables, en cercles reduïts.

La setmana havia començat amb Mas surfejant sobre l'onada de la ruptura amb el 9-N com a pastanaga preelectoral, i amb Junqueras descol·locat per l'inesperat engany. Però dissabte Junqueras, Marta Rovira i els diputats d'ERC anuncien que es fan voluntaris i que participaran amb entusiasme del succedani de consulta. No deixen que tot el terreny del9-N sigui per a CiU i la CUP. I la setmana no ha pogut acabar millor per a Junqueras. Diumenge, a la plaça Catalunya rebia mostres d'afecte de la gent i TV3 va emetre imatges d'ell saludant els assistents després d'uns discursos de Forcadell i Muriel Casals que no li podien ser més favorables. La presidenta de l'ANC va collar el president: eleccions anticipades en tres mesos. I ho va fer d'una manera especialment perjudicial per als interessos de CiU. Condicionant el suport de l'Assemblea al 9-N a la convocatòria prèvia d'aquestes eleccions, i sense esmentar en cap moment la llista única o conjunta. Ni una paraula. Els desitjos de l'entorn del president, els artífexs del #totsambelpresident, van quedar frustrats. Junqueras, alliberat. Mas, hipercondicionat.

La setmana acabava amb els papers canviats. Mas, de més a menys. En un escenari molt complicat que ha irritat els mateixos opinadors que fins diumenge havien elogiat el paper de Forcadell, Casals i les seves organitzacions. En canvi, Junqueras treia rèdit d'haver passat cinc dies a la intempèrie, sota la seva primera pluja torrencial des que va accedir a la presidència d'ERC. Per rematar-ho, Jordi Évole iniciava la nova temporada de 'Salvados' amb un programa amb Junqueras a Sevilla. Més de quatre milions d'espectadors a tot l'Estat, un 30% de 'share' a Catalunya. Casualitats de la vida, però Junqueras tornava el cop mediàtic de Mas amb Pastor de la mà d'Évole.

Aquest dilluns ha estat una bogeria de reunions per influir en el nou 9-N. Ha començat amb el despropòsit del portaveu Francesc Homs anunciant un pacte amb la CUP que aquesta ha corregut a desmentir. El Govern desobeeix, desatén, les exigències de Forcadell i Casals, i no pensa convocar les eleccions abans del 9-N, en un nou pols que ja es veurà si podrà mantenir. De moment, a ERC se li apropa ICV-EUiA per evitar que la consulta alternativa no sigui una plataforma electoral sinó un acte de força i mobilització popular. Quina setmana es presenta!

(Article publicat a Racó Català)

        comentaris

Jo espero que tot plegat sigui una operació per a despistar als govern espanyol, i la setmana entrant ens diguin tot a una, alguna cosa interessant de debò!
Si no... Això fa pena...

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Maresme

Diumenge, 24 jul.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits