bloc sense fulls

Salvador Sedó, víctima unionista al Parlament Europeu

Dilluns, 24 de febrer de 2014 22:00 h



Darrere d'una mala relació manifesta –perceptible per a qualsevol visitant a Brussel·les, com el grup de periodistes que hi vam viatjar el passat maig–, entre els eurodiputats de Convergència Ramon Tremosa i d'Unió Salvador Sedó hi havia una llunyania ideològica abismal. El Parlament Europeu no només no ha estat, per a la política catalana actual, un cementiri d'elefants sinó que ha estat un laboratori interessant. Convergència hi va enviar un relativament jove independent sobiranista, liberal i mediàtic. Unió va optar per un perfil de partit, fidel a la direcció i al seu líder, desconegut mediàticament, autonomista i de tall clarament conservador. Entre Tremosa, actiu a les xarxes socials i amb projecció d'Estrasburg i Brussel·les cap a Barcelona, i Sedó, distant i discret, hi ha dos móns que difícilment podien casar en una candidatura en coalició a les properes eleccions al Parlament. 

Catalunya afrontarà aquesta primavera les eleccions europees més vitals de la història recent. En el context actual del pols amb l'Estat espanyol, i amb el debat fictici de la continuïtat o no d'una eventual Catalunya independent dins de la Unió Europea, el missatge que els ciutadans emetin a les urnes serà determinant. No només perquè seran les primeres urnes que tindran els catalans des que es va anunciar la consulta del 9 de novembre, sinó perquè l'apatia generalitzada pot contrastar amb un missatge inequívoc de Catalunya a les urnes. A la significació d'aquests comicis europeus se li afegeixen les interioritats de la federació nacionalista, pendent fins a l'últim moment dels pactes per formar candidatura.

Tant una llista amb ERC com la reedició de la candidatura amb el PNB beneficiaven la posició de Tremosa i comprometien la continuïtat de Sedó. És que com si avui algú plantegés una altra vegada que Josep Antoni Duran Lleida tornés a encapçalar la llista de CiU al Congrés. Tindria, proporcionalment, el mateix rebuig intern a CDC. El problema, doncs, no són tant Tremosa o Sedó, sinó el matrimoni forçat entre CDC i l'actual UDC en mans de Duran. 



El director general d'Afers Exteriors de la Generalitat, Francesc Gambús, un home d'Unió a vicepresidència abans i a Presidència actualment, serà el candidat que ocuparà la plaça de Sedó. Tres evidències per interpretar el canvi de perfil. Gambús és més sobiranista de Sedó. Per tant, el tàndem Tremosa-Gambús s'adiu millor a la proposta programàtica i de govern que actualment lidera el president Artur Mas. Gambús, a més, forma part de l'equip d'Exteriors que pilota aquesta política del Govern que acaba de criticar Duran Lleida. El seu home d'Unió al departament del conseller Francesc Homs és Gambús, i l'acaba de promocionar per al Parlament Europeu. I finalment un interpretació més en clau interna d'Unió. Gambús forma part d'un sector del partit no tant fidel a Duran com ho és Sedó, és a dir, d'una Unió que també és capaç de pensar estratègicament per a l'endemà de Duran.



Aquesta és la foto que no es repetirà. Hi ha dos guanyadors (Mas-Tremosa) i dos perdedors (Duran-Sedó). Perquè després diguin que el procés sobiranista no està provocant moviments i escletxes als grans partits. No totes les incomoditats ni misèries les pateix el PSC...

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits