bloc sense fulls

Salvador Sedó, víctima unionista al Parlament Europeu

Dilluns, 24 de febrer de 2014 22:00 h



Darrere d'una mala relació manifesta –perceptible per a qualsevol visitant a Brussel·les, com el grup de periodistes que hi vam viatjar el passat maig–, entre els eurodiputats de Convergència Ramon Tremosa i d'Unió Salvador Sedó hi havia una llunyania ideològica abismal. El Parlament Europeu no només no ha estat, per a la política catalana actual, un cementiri d'elefants sinó que ha estat un laboratori interessant. Convergència hi va enviar un relativament jove independent sobiranista, liberal i mediàtic. Unió va optar per un perfil de partit, fidel a la direcció i al seu líder, desconegut mediàticament, autonomista i de tall clarament conservador. Entre Tremosa, actiu a les xarxes socials i amb projecció d'Estrasburg i Brussel·les cap a Barcelona, i Sedó, distant i discret, hi ha dos móns que difícilment podien casar en una candidatura en coalició a les properes eleccions al Parlament. 

Catalunya afrontarà aquesta primavera les eleccions europees més vitals de la història recent. En el context actual del pols amb l'Estat espanyol, i amb el debat fictici de la continuïtat o no d'una eventual Catalunya independent dins de la Unió Europea, el missatge que els ciutadans emetin a les urnes serà determinant. No només perquè seran les primeres urnes que tindran els catalans des que es va anunciar la consulta del 9 de novembre, sinó perquè l'apatia generalitzada pot contrastar amb un missatge inequívoc de Catalunya a les urnes. A la significació d'aquests comicis europeus se li afegeixen les interioritats de la federació nacionalista, pendent fins a l'últim moment dels pactes per formar candidatura.

Tant una llista amb ERC com la reedició de la candidatura amb el PNB beneficiaven la posició de Tremosa i comprometien la continuïtat de Sedó. És que com si avui algú plantegés una altra vegada que Josep Antoni Duran Lleida tornés a encapçalar la llista de CiU al Congrés. Tindria, proporcionalment, el mateix rebuig intern a CDC. El problema, doncs, no són tant Tremosa o Sedó, sinó el matrimoni forçat entre CDC i l'actual UDC en mans de Duran. 



El director general d'Afers Exteriors de la Generalitat, Francesc Gambús, un home d'Unió a vicepresidència abans i a Presidència actualment, serà el candidat que ocuparà la plaça de Sedó. Tres evidències per interpretar el canvi de perfil. Gambús és més sobiranista de Sedó. Per tant, el tàndem Tremosa-Gambús s'adiu millor a la proposta programàtica i de govern que actualment lidera el president Artur Mas. Gambús, a més, forma part de l'equip d'Exteriors que pilota aquesta política del Govern que acaba de criticar Duran Lleida. El seu home d'Unió al departament del conseller Francesc Homs és Gambús, i l'acaba de promocionar per al Parlament Europeu. I finalment un interpretació més en clau interna d'Unió. Gambús forma part d'un sector del partit no tant fidel a Duran com ho és Sedó, és a dir, d'una Unió que també és capaç de pensar estratègicament per a l'endemà de Duran.



Aquesta és la foto que no es repetirà. Hi ha dos guanyadors (Mas-Tremosa) i dos perdedors (Duran-Sedó). Perquè després diguin que el procés sobiranista no està provocant moviments i escletxes als grans partits. No totes les incomoditats ni misèries les pateix el PSC...

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Quiosc

Diumenge, 9 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits