bloc sense fulls

Reptes de les organitzacions no lucratives

Divendres, 6 de desembre de 2013 21:00 h

IV Congrés del Tercer Sector Social

Tota ONL ha de tenir un pla estratègic perquè una bona gestió i transparència també forma part de la seva responsabilitat social. I més, tenint en compte que els recursos són limitats i que gràcies a aquesta eina podrem decidir com optimitzar-los tot decidint com es prioritzen els objectius, en base a un anàlisi de la situació actual intern i extern, així com el mètode que utilitzarem per acomplir-los.

La planificació estratègica dóna l'oportunitat de les ONL d'expressar la seva visió de com ha de ser el món i presentar les seves idees de com s'hi ha d'arribar. Representa, doncs, un compromís de l'entitat cap a la societat sobre el que es vol aconseguir en un futur. A més, la planificació estratègica ha de ser un marc que guiï les organitzacions pel que fa als objectius, les línies i accions per tal d'acomplir-los i poder donar resposta als canvis de l'entorn. Creiem que és una molt bona eina, a més, per qüestionar i analitzar l''statu quo' de l'organització, per desenvolupar i explorar alternatives.

A més, a l'hora de plantejar l'estratègia és important que es pugui comprendre, comunicar i compartir. Segurament un dels reptes més importants a què ha de respondre l'estratègia és com afrontar la gestió del canvi, com aconseguir que l'organització sigui més flexible per tal d'adaptar-se al context canviant per tal de sobreviure-hi. Cal, doncs, sistematitzar una estratègia que sigui la manera com l'organització es vol relacionar amb l'entorn per garantir la sostenibilitat de la seva missió i assolir la seva visió.

En definitiva, en els nous contextos socials (amb nous públics, donants i agents socials) són més necessaris que mai la transparència i la rendició de comptes, que es converteixen en un valor bàsic per aconseguir la confiança social. Explicar els elements organitzatius, la missió i els valors, les activitats i els seu impacte, el finançament, les polítiques de gestió, entre d'altres.

Fa un temps s'atorgava legitimitat a les organitzacions no lucratives simplement per la seva raó de ser i per l'ètica que se suposava de les seves actuacions. Però cada vegada tenen una major visibilitat, impacte social i reconeixement per part de la ciutadania, fet que també comporta més exigència cap a la seva intervenció i més responsabilitat.

Per aquest motiu, les ONL han de ser capaces d'explicar i de demostrar el que fan, que ho fan bé i d'acord amb la seva missió i valors. Cada vegada més es va consolidant com un valor bàsic l'explicació d'aspectes organitzatius com la raó de ser, els valors, les activitats i el seu impacte, el finançament, les polítiques de gestió, entre d'altres. Aquesta visió de transparència és coherent, alhora, amb els propis valors del sector en general.

La credibilitat de les entitats, depèn, en gran mesura, de la confiança social que siguin capaces de generar, molt difícil d'aconseguir i fàcil de perdre. La transparència i la rendició de comptes també esdevenen claus a l'hora d'obtenir recursos (nous públics, nous donants, col•laboracions amb empreses, ajudes de l'administració,...), involucrar les bases socials i tenir legitimitat per fer incidència política.

L'estratègia de comunicació va directament lligada amb el grau de transparència de l'organització, per això cal fer una reflexió estratègica sobre aquest aspecte. També és clau que les ONL siguin autocrítiques, reflexionin i aprenguin dels errors. Com a limitacions, cal destacar la competència pels recursos, les dificultats de finançament i l'esforç que suposa per a l'organització, que hi ha de destinar diners i recursos. Aconseguir una cultura de la transparència passa per ser capaços de tenir una visió estratègica de l'organització i del futur (i no tant del dia a dia) que permeti incorporar la transparència en la manera de fer i de ser habitual.

El treball en xarxa és una de les assignatures pendents del tercer sector, com s'afirma al mòdul 'Reptes per al futur'. Sovint es diu que les organitzacions no lucratives han de sumar per assolir els seus complexos objectius i els canvis que es produeixen a un ritme vertiginós. Però el treball en xarxa va més enllà que el fet de col•laborar amb altres entitats. Suposa pensar, comunicar, actuar conjuntament, compartir objectius i recursos, unificar capacitats i esforços i posar en relació les accions.

Segons el nostre parer, les entitats no lucratives han de sumar per tal d’assolir els seus objectius i, d’aquesta manera, fer front a la complexitat que es troben en el dia a dia. Així doncs, aquesta manera de treballar i d'entendre les relacions amb l'entorn implica un canvi en la cultura organitzativa de les entitats, que facilita l'obertura i la connexió amb les bases socials i les entitats de l'entorn o de l'àmbit d'actuació. El treball en xarxa fomentarà sumar capacitats i recursos i desenvolupar projectes amb un major abast i incidència.

Perquè el treball en xarxa sigui exitós, penso que cal que els objectius de la xarxa no siguin aliens a cadascuna de les organitzacions que la integren i que s'estableixin relacions horitzontals, entre 'iguals'. D'aquesta manera, s'aconseguirà la complementarietat de les parts i que les capacitats, habilitats i coneixement de cadascuna contribueixi a la seva multiplicació i a l'aprofitament dels recursos col•lectius a través de la cooperació i la comunicació. En aquest sentit, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també tenen un paper fonamental ja que estan reorganitzant la forma en què les entitats es comuniquen i faciliten l'intercanvi de coneixement en xarxa. Per exemple, les tecnologies del web 2.0 ajuden a coordinar-se i a agrupar informació a la qual es pot accedir fàcilment, fet que ajuda a augmentar la col•laboració a través d'unes eines obertes i que permeten la participació a través d'un ús horitzontal d'aquestes.

El treball en xarxa ha de fomentar la participació, el diàleg permanent i l’intercanvi d’idees, que són essencials per al correcte funcionament. També és important la transparència entre les entitats, tenir una certa flexibilitat i intentar evitar caure en la burocratització inoperant ja que el treball en xarxa és un mitjà per aconseguir l’assoliment dels objectius concrets, no una finalitat en sí mateixa.

En el context d'una societat relacional penso que és necessari que el tercer sector sigui plural però també que estigui ben coordinat i cohesionat. Això permetrà sumar esforços i evitar la duplicació de recursos, una oferta poc diferenciada o una incoherència entre les diferents accions. La coordinació permetrà guanyar efectivitat, eficiència i per tant, confiança. Serà una oportunitat, doncs, per fer front a les exigències d'un entorn cada vegada més competitiu.

De l'informe 'Modelos europeos en la evolución del Tercer Sector Social', concretament l’apartat 'Tendencias del Tercer Sector Social en España', editat per la Fundació Luís Vives, es desprèn que durant els propers anys les ONL tendiran a professionalitzar els perfils tant dels seus treballadors tècnics com de l'àmbit de direcció o polític de les entitats. Es fomentarà una gestió basada en l'eficiència, la certificació de qualitat i la gestió de resultats, fins ara segurament més pròpia d'entitats lucratives. Això comportarà una nova cultura empresarial que anirà acompanyada de nous processos (com programes de control o auditories) i de nous perfils laborals.

Alhora es detecta una important mancança de comunicació interna però també externa, que propiciï una major confiança en la ciutadania, les possibles empreses inversores i les administracions. L'informe també destaca que segurament hi hauria d'haver una major participació interna que casés amb la cultura democràtica que les entitats defensen de portes enfora.

En el sector públic es preveu un augment de la subcontractació de serveis a les entitats no lucratives, que desbancarà el model de subvencions fins ara existent. Amb l'administració es potenciaran convenis a mitjà i a llarg termini per garantir una certa estabilitat i es requerirà al sector no lucratiu més garanties de qualitat.

Es preveu que sector no lucratiu també diversificarà les fonts de finançament amb aliances amb el sector privat i per aconseguir més crèdit, reinvertiran els seus recursos en una economia social, que tingui un retorn social. En aquest sentit, també es veuran fusions d'entitats per tal de garantir la seva supervivència i poder beneficiar-se d'una economia d'escala.

A nivell intern, la planificació estratègica comportarà un canvi de cultura d'organització que haurà d'anar acompanyada de formació interna en aquest àmbit i en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). També es potenciarà el desenvolupament de les carreres professionals, per fer front a la competència del sector privat en matèria de fitxatge de recursos humans.

Pel què fa al voluntariat, que està creixent d'edat com a reflex de l'envelliment de la població, és un repte per a les associacions fomentar el seu desenvolupament permetent-los especialitzar-se en àmbits concrets i no a través del voluntariat generalista, com fins ara s'acostumava a produir. D'aquesta manera, també es podran beneficiar dels perfils específics de cadascun dels voluntaris o voluntàries, un altre repte de les ONL.

Un dels grans objectius de les ONL és potenciar la incidència política, que es preveu que es produirà més en les administracions i no tant en els partits polítics. Per això és important que les associacions, sobretot les grans, teixeixin aliances entre elles i s'agrupin en federacions sectorials. Segurament, les grans ONL tendiran a especialitzar-se cadascuna en un àmbit a l'hora de fer lobby.

En canvi, a l'informe es constata que les organitzacions mitjanes i petites sí que acostumen a treballar en xarxa tot i que reconeixen que a vegades no són capaces de donar resposta a les bases. En un futur, aquestes ONL ampliaran el seu àmbit d'incidència a nivell regional ja que seran les administracions de cada regió les que tindran més recursos econòmics.

Pel què fa a la millora de la comunicació externa i l'ús de les TIC, dos aspectes que segons l'estudi cal millorar en la gestió de les entitats, ens agradaria fer algunes propostes concretes:

Els moviments socials han estat els primers en utilitzar les TIC en benefici propi, aconseguint tanta efectivitat en la mobilització que les grans ONL han hagut de reaccionar per evitar el seu distanciament amb la societat. Només cal recordar la famosa cadena d’SMS amb un ‘Pásalo’ després de l’11-M del 2004 o l’èxit de convocatòria de les manifestacions del moviment dels indignats el 2011 a través de les plataformes 2.0. Sovint moltes ONL continuen utilitzant, però, les noves tecnologies transmetent un missatge institucional i actuant amb una certa rigidesa molts cops perquè el pes de les seves estructures internes no sempre els permet la flexibilitat necessària. Això els fa perdre la seva capacitat de conscienciació i mobilització mentre creix l’activisme en línia: petits grups comencen a mobilitzar un gran nombre de persones utilitzant les xarxes socials a Internet, sempre amb un caràcter extremadament horitzontal.

Les ONL cerquen cada cop més noves estratègies per abastar un ventall de públic ampli i les xarxes socials haurien de ser un pilar important bàsic de la comunicació d’aquestes organitzacions, ja que les eines 2.0 els permet difondre els seus continguts d’una manera més personalitzada, directa i immediata. Per això, les campanyes de sensibilització i crides a la participació llançades des de diferents plataformes cada cop són més elaborades i aprofiten les especificitats d’Internet i el món virtual que afavoreixen la participació i la implicació més enllà de l’activitat concreta que proposen. Els blogs, la missatgeria instantània o les comunitats virtuals s’estan introduint amb força a les ONL, obligant-les a redefinir la seva manera d’actuar, la seva organització interna i la seva relació amb la societat.

Tot i que l’ús de les ONL d’algunes aplicacions 2.0 sigui alt, molts cops hi ha una absència de planificació estratègica. Hi ha un grup majoritari d’ONL format per aquelles que utilitzen d’una manera més o menys indiscriminada diferents eines 2.0 per fer la major difusió possible dels seus continguts (notícies, projectes, etc.) i augmentar la seva notorietat sense que puguin determinar en quina mesura aconsegueixen aquest objectiu. Per això pensem que caldria que fessin el salt a la planificació, els objectius, els resultats i l’avaluació.

(Article signat per Gemma Ustrell, consultora en comunicació, i Saül Gordillo, periodista, amb motiu del IV Congrés del Tercer Sector Social, celebrat a Barcelona el 28 de novembre de 2013.)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits