bloc sense fulls

Del #calellaésmés al #calellasomtots

Diumenge, 30 de juny de 2013 02:00 h

DSC_6594

Fa dos anys ens trobàvem a la constitució del nou ajuntament, amb l'elecció de Montserrat Candini com a primera alcaldessa de la Calella democràtica. El govern minoritari de CiU (8 de 17 regidors) se'n surt sense necessitat d'arribar a cap pacte estable, després de declinar el recurs fàcil d'un acord amb el PP. L'esquerra (PSC i ERC) ha preferit mantenir-se a l'oposició i carregar piles de cara a les properes eleccions municipals. Els socialistes paint la pèrdua de l'alcaldia i els republicans, la de regidors. Dos anys després, la situació política nacional s'ha capgirat. CiU ja no està a la cresta de l'onada. Candini va guanyar les eleccions en plena desfeta del tripartit a nivell nacional. ERC supera ara CiU a totes les enquestes, i el procés cap a la consulta està dibuixant nous lideratges que poden trastocar el mapa parlamentari. El PSC està patint una crisi sense precedents pel debat sobiranista i la sortida del poder a gairebé totes les institucions. La CUP i ICV s'estan organitzant a la ciutat, en plena ebullició d'aquestes formacions a Catalunya. I d'aquí a dos anys, el panorama polític encara es pot transformar més. La consulta i els avançaments electorals poden tenir impacte sobre les municipals del 2015 a Calella. El context català, doncs, hauria de propiciar un pacte CiU-ERC i l'arraconament del PSC amb el PP a l'oposició, però lluny d'aquest escenari per l'agenda nacional la situació local és ben diferent. ERC prefereix estar-s'hi a l'oposició, fent pinya amb el PSC, aliat al govern municipal durant 12 anys (8 amb alcaldia d'ERC i 4 del PSC). El PP no té opcions de governar perquè CiU sap que seria un suïcidi polític amb l'actual context nacional en una ciutat sobiranista que respira independentisme per tot.

O sigui, que lluny d'impactar l'eix nacional, a la ciutat l'eix esquerra-dreta segueix ben viu dos anys després del retorn de CiU al poder. Hi ha una majoria aclaparadora en favor del dret a decidir (8 de CiU, 3 del PSC i 2 d'ERC), però les aliances municipals de l'època post-Joaquim Rey segueixen marcant l'aritmètica calellenca. En altres paraules, Candini no ha pogut o no ha volgut ampliar el seu govern aprofitant la conjuntura nacional i la veritat és que la gestió municipal en solitari no li està sortint malament. L'alcaldia presidencialista i el govern hiperactiu seria una manera de resumir, potser de caricaturitzar, els dos anys de mandat. CiU està aconseguint tornar a posar Calella en el mapa des d'una òptica mediàtica i d'activitats turístiques i d'atracció comarcal. La capacitat de comunicar de l'actual consistori és espectacular, i bona part del mèrit recau en la regidora Lorena Sánchez. Calella ha avançat institucionalment en l'àmbit publicitari, comunicatiu i informatiu. Malgrat la desaparició de la revista Estela i de la televisió M2TV, Candini ha estat hàbil a l'hora de suplir aquestes lamentables absències amb un butlletí municipal finançat amb diners privats i amb una acció de màrqueting imprescindible per a una població turística com Calella però que defuig la necessària exigència de pluralitat, transparència i control democràtic.

Calella fa goig i patxoca, tot i que assolim el rècord d'atur registrat dels últims anys i aquesta desocupació afecta més que cap altre any el sector turístic i de serveis, i es disparen els ni-ni. Calella es projecta enfora i es promociona com feia anys que no ho feia, però la crisi està sent dramàtica i un munt d'empreses i treballadors tanquen i estan aturats. Calella demostra dinamisme en comparació amb poblacions veïnes o similars, però més enllà del trasllat de l'escola Salicrú i dels equipaments a l'antiga fàbrica Llobet Guri no hi ha projectes ambiciosos damunt de la taula per quan la crisi passi. La Calella integradora i amb alts índexs d'immigració (7.285 dels 18.529 habitants són nascuts fora de Catalunya) té el seu futur lligat a un sector que, dins del desastre generalitzat, resisteix en el PIB català com és el turístic. El lífting i el continuisme, barreja de sensatesa i pragmatisme, els dos primers anys de mandat podrien donar peu a una proposta més profunda i ambiciosa per al tram final. Per fer-ho caldria un canvi de xip important, i passar del #calellaésmés (cofoïsta, de mirar enrere encara i un punt naïf) al #calellasomtots (integrador, ambiciós i participatiu).

Queden dos anys per assistir a aquesta evolució institucional o per lamentar-nos-en. A nivell ciutadà, el #calellasomtots sembla que ja està en marxa. Hi ha una Calella dinàmica, emprenedora, oberta i generosa. Penso ara en el que representa la Llopasfera, i la darrera trobada anual, genial, plural, enriquidora i optimista. Aquesta és la ciutat del #calellasomtots en format 2.0. Una ciutat que va per una banda, i que és capaç de trobar en Rebat.cat, Vade.cat i InfoCalella el substitut cívic i popular a les absències d'Estela (parroquial, privada) i M2TV (associativa en l'origen, de titularitat pública al final), per posar un exemple de l'àmbit dels mitjans de comunicació. Seria desitjable que el #calellaésmés, a nivell institucional, assumís aquest esperit social del #calellasomtots. Més pluralitat i més participació. Ingredients que poden donar-li la volta, a molt millor, a una primera part de mandat treballada i positiva.

Apunts relacionats
:
Primavera contra l'estereotip de Calella
Elogi de la discreció i la dignitat calellenca
Evitem que tanqui Estela
10 passos per salvar Estela
Storify del tancament d'Estela
L'alcaldessa (es) desqualifica
El PSC de Calella és d'aquest món
Emoció, petons i algun retret a Calella
Candini recupera Calella per a CiU
Municipals inèdites a Calella
Revolució urbanística de Calella: la Riera Capaspre

(Article per a la revista Rebat.cat)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

NY instagramer

Divendres, 15 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits