bloc sense fulls

Homenatge a la gralla

Dijous, 22 d'agost de 2013 08:00 h

Gralles que sonen desagradables a oïdes amb prejudicis. L'elitisme i un cert menyspreu a flaire catalanista, però sobretot molta ignorància, fa que la gralla sembli sonorament ofensiva. La gralla, però, és el fil conductor d'un estiu ple d'actes de cultura popular. Gegants, castells i figures de tot ordre ballen, s'alcen i es mouen gràcies als grallers. La gralla hi és present a tots els racons del país. Fil musical d'actes populars que treuen tanta gent al carrer. Celebracions intergeneracionals i interclassistes. També multilingües. La Catalunya de festa major en festa major, d'acte en acte, sona a gralla i olora a pólvora. Places i carrers que es transformen i s'omplen de públic quan sonen les gralles, com si del flautista d'Hamelin es tractés. Cal un homenatge als grallers i gralleres d'aquesta terra, que són bona colla. Persones discretes, eclipsades per l'enxaneta quan fa l'aleta davant l'atenta mirada de tothom. Grallers que acompanyen cercaviles que tenen els gegants com a protagonistes. La mainada i els pares miren les figures, però no hi hauria moguda sense el seu so, referència tan imprescindible com desapercebuda per a molts. La gralla és la reina del poble, propera, lluny de regnats distants i anacionals. La gralla és a per tot, i ningú sabria ordenar-se i situar-se a places a vessar sense aquesta icona musical.

La reina d'aquest poble que dansa, aixeca construccions humanes i es belluga amb tradició i ganes de gresca també és revolucionària. Té un punt combatiu quan la descontextualitzes. Ara penso en Obrint Pas, valencians que han incorporat la gralla [la dolçaina] a la seva música amb lletres de combat. 'La Flama' o 'La Revolta de l'Ànima' peten al portàtil via iTunes, i la gralla guanya una altra dimensió. Canya, canya, som-hi. La gralla [dolçaina] amb els Obrint Pas dóna un aire popular en el sentit més classista del terme.

La música que incorpora la gralla no entén el concepte 'cançó de l'estiu' perquè queda al marge d'aquesta fal·lera comercial per erigir una peça en monotemàtica. No hi ha Georgie Dann català que torturi banyistes i turistes amb cap cançó que afegeixi la gralla al seu repertori d'instruments. És per això que la gralla representa un símbol de la resistència anti-comercial, de la cultura popular aliena a les modes. La gralla no és passatgera, sinó estructural. Forma part de l'ADN musical del país, i els grallers i gralleres són la ròtula de colles i entitats que s'apleguen a l'entorn de la tradició. Què faríem sense la gralla?

(Article publicat a Esguard, la primera revista en català nadiua per a iPad)

        comentaris

Totalment d'acord amb el comentari anterior. Voldria afegir un matís: els Obrint Pas no van incorporar la gralla sinó la dolçaina, són valencians...
I un altre: perquè no una cançó de l'estiu amb gralles? Seria una manera de normalitzar l'instrument i descontextualitzar-lo sense pensar en la combativitat. És més, aquí en tens un exemple del que podria ser una cançó de l'estiu feta pel grup de grallers Canya d'Or de Reus:

http://www.youtube.com/watch?v=yeSLRFqR1Gs

Et recomano que ... Llegir més

Segurament ho hagi llegit malament, però talment sembla que no sapiguem fer altra cosa que queixar-nos i criticar. Si hi posa homenatge i no assaig sobre la gralla serà per alguna cosa, dic jo.

Només dos apunts que no puc obviar: no podem oblidar l'importància del flabiol a la nostra cultura popular, instrument que la gralla ha arraconat per moltes causes, però això seria objecte d'un altre debat. L'altra qüestió, la gralla a la "Catalunya Nova" es mou (també) en el marc de ball de nit, fent delícia als joves amb temes de moda, i ara que s'acosta Sant Fèlix, et recomano el Ball de Gralles i el Seguici de Vilfranca del Penedès, amb aquesta experiència, sempre hi haurà un aba... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits