bloc sense fulls

Periodista amb clauer assassí davant uns mossos de nyigui-nyogui

Dijous, 27 de juny de 2013 09:45 h



Els Mossos d’Esquadra tenen un problema de credibilitat. Un periodista escanyolit i prou educat denuncia que els agents l’han agredit i vexat a comissaria, i el cos replica amb un comunicat oficial inversemblant. Acusen el periodista d’haver lesionat tres agents a dins de les dependències policials amb un clauer. Sí, sí, amb un perillossíssim clauer en mans d’un jove no excessivament corpulent. Quan la versió oficial i la del denunciant són tant diferents, oposades de fet, la gent tendeix a no creure’s cap de les parts o a prendre posició radical per una d’elles. Són diversos els casos en què els Mossos han estat condemnats per excessos policials o tortures. Són diversos els casos en què el corporativisme cec ha topat amb proves que deixaven el cos en evidència. I, per rematar-ho, plana sobre els actuals governants un doble compromís que els tenalla: el rebuig a les càmeres de vigilància dins de les comissaries com proposava Joan Saura i la defensa sistemàtica dels policies, amb raó o sense, per diferenciar-se del tripartit.

Els Mossos recuperaran la credibilitat quan davant dels excepcionals casos d’abusos policials hi hagi una resposta contundent des de dins mateix del cos. Quan els agents que trenquen la línia d’una organització moderna i democràtica, innovadora en molts aspectes, siguin clarament apartats i denunciats pels propis companys. També quan el conseller de torn deixi d’intervenir-hi en benefici propi, és a dir, per alimentar la seva popularitat interna encara que sigui en detriment de la transparència i suposi no donar la raó a perillosos periodistes armats amb clauers assassins que cometen l’error de demanar la identificació d’un agent a la porta de comissaria. Aquestes condicions no es donen, i cada cop que una denúncia de males pràctiques es difon públicament es genera un efecte taca d’oli que és letal per al cos. Menystenir l’impacte de les campanyes d’agitació a les xarxes socials quan hi ha sospites raonables d’excessos policials és temerari. De la mateixa manera que hi ha vida més enllà de Twitter, també n’hi ha més enllà d’una nota de premsa oficial.

Twitter agitat és a la societat xarxa el mateix que una nota oficial als canals tradicionals. Hi ha ciutadans que viuen al marge d’un i altre circuit, però que a base d’anar rebent impactes s’acaben formant una opinió sòlida que després difícilment es podrà vèncer. Qui cregui que uns són torturadors no concedirà el benefici del dubte, i qui vegi provocadors rere qualsevol periodista crític tampoc no es plantejarà que té dret a no ser agredit alegrement.

(Article per a Esguard, la primera revista en català per a iPad)

        comentaris

No defenso als Mossos, però una societat on la gent no respecte ni els metges, ni els professors, ni la policia, etc, és per fer-s'ho mirar.

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Brussel·les

Diumenge, 23 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits