bloc sense fulls

La sobretaula de Nadal

Dijous, 22 de novembre de 2012 10:30 h

Sóc fill d'una família desestructurada políticament parlant. Dels meus familiars sortiran vots a la CUP i a Ciutadans, per entendre la magnitud del que estic aquí confessant. Dels Països Catalans lliures i autènticament socialistes a l'Espanya monolítica versió postmoderna. D'un no se sap qui, perquè el que importen són les assemblees, a una cara que tot ho suporta. D'esquerres i independentistes al no se sap què però desacomplexadament espanyols. Aquest és el còctel electoral que es viu en el meu entorn familiar. CUP i C's com a emblemes d'un esgotament del sistema tradicional de partits, com un intent regenerador a cavall d'una conjuntura dramàtica. Extrems i fórmules electorals oportunes en moments històrics. Així de fàcil i així de difícil alhora. Ni l'esquerra tradicional, ni l'independentisme clàssic ni la dreta espanyolista ni tampoc el catalanisme evolucionat seran capaços de seduir, en els dies que queden per al 25-N, els familiars que tenen CUP i C's al cap.

Sóc fill d'una família, com tantes altres, que comparteix taula per Nadal i assisteix a tota mena d'estira-i-arronses en matèria futbolística i política. La ruptura emocional amb Espanya, l'inici d'una etapa històrica a Catalunya i la convocatòria electoral exactament un mes abans de Nadal són una combinació que fa preveure estones de glòria tot compartint neules, torrons i 'polvorones'. Sé que uns i altres se sentiran guanyadors absoluts. Uns per haver-hi entrat al Parlament i els altres per haver mossegat al PP. La sobretaula promet tensions i distensions verbals.

La grandesa de tot plegat és que la polarització política que viu el país aixampla l'espai de la centralitat en favor del sobiranisme i l'independentisme tranquils. No se n'adonen, els que critiquen la suposada radicalització del país que l'existència de CUP i C's posa de manifest que hi ha un eix central molt rellevant que aposta pel sobiranisme prudent, l'independentisme racional i una defensa de l'estat del benestar transversal. Allò que abans de l'Onze de Setembre era minoritari, curiosament serà el més assenyat.

Crisi dels quaranta? Maduració política? En qualsevol cas, el 25-N estaré pensant en el 25 de desembre i espero que no sigui per cantar 'fum, fum, fum'...

(Article publicat a Esguard, la primera revista per a iPad en català)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

ACN

Dilluns, 2 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits