bloc sense fulls

El Punt Avui, el meu final d'etapa

Diumenge, 29 de gener de 2012 23:45 h



Dijous vaig publicar Obús als consells comarcals, el meu últim article a les pàgines d'El Punt Avui. He renunciat a la col·laboració setmanal d'opinió perquè el dia 1 de febrer començaré a treballar a la redacció d'El Periódico de Catalunya. Poso punt i final a una llarga etapa professional a El Punt, l'Avui i El Punt Avui. A finals de 1989 vaig iniciar les meves col·laboracions a El Punt de les comarques gironines, com a corresponsal de l'Alt Maresme. No va ser fins l'estiu de 1990 que la vinculació amb el diari es va intensificar. De la mà d'Antoni Fuentes, després acompanyat de Josep Maria Flores, i amb l'ombra encara present per la delegació a la comarca dels Oriol Ferran, Jordi Martínez, Lluís Gendrau i Pep Montes, la seu de Calella i després la de Blanes van ser escenaris de gran aprenentatge, anant en moto al principi i després en cotxe d'Arenys de Mar fins a Tossa de Mar, cobrint qualsevol notícia a l'Alt Maresme i la Selva marítima.

Fotografies i textos, tot s'hi valia. Si el text anava acompanyat de foto, i aquesta s'acabava publicant, la peça era més ben pagada. La corresponsalia a l'era del fax i la màquina d'escriure era multimèdia d'aquella època, o sigui text picat a màquina amb molt de típex al full i rodets de fotografia en blanc i negre, d'aquells rodets que eren metàl·lics i s'omplien de pel·lícula i que s'havien de posar en sobres que a determinada hora de la tarda havies de portar a l'estació d'autobusos de Lloret si no t'havia donat temps d'entregar-los d'hora als xerrics que passaven per les delegacions de Calella i de Blanes. I el periodisme, a comarques per a un rotatiu de comarques, era de tota temàtica possible. Des d'esports (quines tardes de diumenge als camps del Calella i el Malgrat, on un dia vaig haver de sortir escortat per la Guàrdia Civil!) fins a plens municipals, actes culturals o manifestacions veïnals.

Perdoneu que expliqui aquestes batalletes, però deixar El Punt i l'Avui ara que les dues capçaleres històriques del periodisme imprès català s'han fusionat em porta molts records al cap. Amb El Punt vam obrir l'edició del Maresme, de la qual vaig acabar sent director en substitució de Manuel Cuyàs. Jo tornava de l'experiència de Rubí, una ciutat del Vallès Occidental on veníem menys de mil exemplars diaris en català parlant només de continguts locals i amb les pàgines generals que es tancaven a Girona. Quan Joan Vall Clara volia obrir una edició fora de Girona, sabia que tenia dos periodistes disposats a "conquerir territoris" en la construcció d'un diari nacional per edicions. Érem en Flores i jo, que ens vam retrobar després de les aventures de Rubí i del Maresme, i la seva del Garraf-Penedès, amb la sortida del diari a Barcelona.

No guardo gaire bon record del director d'aquella sortida estratègica, Jordi Busquets, per què negar-ho. Part dels mals d'avui tenen el seu origen en aquella direcció errònia, que no va saber captar el millor del gran talent que tenien els periodistes joves i desacomplexats de la casa. Si El Punt hagués sortit amb el seu ADN a Barcelona ciutat, amb una edició nacional ambiciosa, sense estar més pendents del que publicaven la resta de mitjans, i hagués sabut jugar les cartes digitals amb l'experiència d'un company de viatge a la pròpia redacció com era el diari electrònic Vilaweb de Vicent Partal, crec que un altre resultat hauríem tingut. Al cap d'uns anys, i quan m'estava florint a la redacció del carrer Tàpies de Barcelona, vaig marxar a dirigir l'Agència Catalana de Notícies. Portava quinze anys a El Punt, i calia canviar d'aires, tot i l'estreta relació que tenia amb molts dels companys i la complicitat amb grans persones com en Joan Ventura i, des del Catalonia Today, en Carles Puigdemont.

Mentre dirigia l'ACN, el director de l'Avui Toni Cruanyes em va oferir d'escriure articles d'opinió. Ho he fet setmanalment des de llavors, amb els directors Carles Flo i, actualment, Xevi Xirgo, un home d'El Punt que havia passat per Blanes. L'Avui i El Punt Avui m'han permès, sempre amb total llibertat, opinar de l'actualitat política del país. Ho he intentat fer amb valentia i honestedat, sabent que algunes de les coses que escrivia podrien ser utilitzades en contra meva quan dirigia l'agència i, fins i tot, després. Tanco una etapa de gairebé vint-i-dos anys, que no són pocs, amb la satisfacció d'haver donat el millor de mi mateix des de qualsevol de les responsabilitats que m'havien confiat: des de corresponsal de la meva comarca, fins a director de les edicions de Rubí i Maresme o, últimament, articulista d'opinió. De la mateixa manera que quan feia informació no em vaig estalviar algunes denúncies -totes guanyades davant de la justícia, al final de tots els processos- quan he fet opinió m'he guanyat algun estirabot sectari. Afortunadament, he tingut sempre la consciència tranquil·la i la seguretat de tenir-hi al darrere una empresa editora, la d'El Punt i la de l'Avui, que fan confiança i deixen treballar amb llibertat i respecte per la llibertat d'expressió.

M'agradaria citar noms de companys del diari, però la llista seria molt llarga i segur que em deixaria gent. Tothom amb qui he treballat a les delegacions de Calella i Blanes, a la redacció del carrer Figuerola (Girona), del camí de la Geganta (Mataró), del carrer Terrassa (Rubí), de la Farinera Teixidó (Girona) i del carrer Tàpies (Barcelona) forma part del meu record ara que dic adéu. Són temps difícils per a l'economia i per al sector. Diuen que també per al periodisme, però sóc optimista de mena i desitjo el millor als companys i a les capçaleres. A la bona gent d'El Punt Avui i també de Presència, Catalònia Today i El 9 Esportiu. Endavant!


        comentaris

M'afegeixo als sentiments de la Geganta de Mataró com a col·laborador i grans records i moments!

Quantes experiències! i encara les que vindran, es un plaer seguir les teves opinions, estant o no d'acord amb elles. Sort en EP!

Una abraçada Saül. Em sento un dels afortunats d'haver compartit redacció amb tu encara que només fossin tres anys al Camí de la Geganta.
Bona feina

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits