bloc sense fulls

Com una final sense el teu equip

Dimarts, 8 de novembre de 2011 20:00 h

Per a molts ciutadans, un debat entre els candidats del PSOE i el PP és com una final de futbol que disputen dos equips que no són el seu. Potser tinguin preferència per un o per cap, o potser simplement es decantin en funció del joc, com si fos un espectacle. Per a la majoria de votants, en canvi, la final sí que és entre el seu equip i l’etern rival, però hi ha centenars de milers de votants, sobretot a Catalunya, Euskadi i Galícia, que veuen el partit amb una certa distància. Els passa el mateix als indignats abstencionistes o crítics que a Twitter prediquen #nolesvotes, al milió de votants d’Izquierda Unida i als simpatitzants de forces polítiques emergents. Els cara a cara, en la mesura que eliminen matisos i eclipsen els debats més plurals, són un espectacle bipartidista que funcionaria més bé en un sistema presidencialista i que a Espanya tenen un cert èxit pel pes dels dos grans partits –els únics amb opcions reals d’arribar a la Moncloa– i la influència de la televisió a les campanyes.

Ahir es va jugar el partit, però abans de la gran final els candidats de CiU, ERC-RCat-CatalunyaSí i ICV-EUiA, que el març del 2008 van superar els 1.250.000 vots (14 diputats), van coincidir a criticar aquest bipartidisme mediàtic. Tenen raó quan diuen que un cara a cara converteix la campanya en això que denominen Rubajoy . Però han de recordar que el PSC-PSOE i el PP van obtenir 1.700.000 vots (25 diputats) i 600.000 sufragis (8 escons), respectivament. Als socialistes i als populars catalans, Josep Antoni Duran Lleida i Alfred Bosch els acusen de ser invisibles a Madrid perquè entren en el pont aeri com a parlamentaris d’un país i aterren com a diputats dels dos grans grups. Després de quatre anys criticant els 25 invisibles del PSC, Duran, Bosch i Coscubiela han d’entendre que algun benefici suposa aquesta invisibilitat. El bipartidisme inamovible és la recompensa a la falta de singularitat nacional. Els 14 diputats visibles són tan catalans com els 33 invisibles, i les enquestes no pronostiquen precisament que a partir del 20-N hi hagi gaire més escons per als partits d’estricta obediència catalana. Sumen més els del bipartidisme estatal.

Duran Lleida ha declarat que Catalunya no estava representada ahir a la nit, però reduir la presència catalana a la seva suposada participació televisiva seria injust. Tampoc hi eren ni Bosch ni Coscubiela . El que sorprèn és que Duran declini participar en el debat a cinc enviant-hi el seu número dos, Pere Macias, mentre que els seus homòlegs bascos hi aniran amb Josu Erkoreka.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya.)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

Tharrats

Dimarts, 25 ago.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits