El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, acaba d'afirmar que “Catalunya com a país independent seria perfectament viable”. Aquestes paraules tenen un cert valor. No recordo que predecessors seus com Antoni Castells (PSC) o Macià Alavedra (CiU) arribessin a aquest nivell declaratiu o, dit d'una altra manera, fossin tan sincers. L'últim baròmetre de la Generalitat situa el sobiranisme com majoritari a la societat catalana, i és per això que referents com Mas-Colell fan bé dient aquestes coses perquè l'escoltin els sectors més porucs i reticents al procés d'independència. Durant aquesta Diada, un altre predecessor seu a Economia, l'actual president Artur Mas, va advertir que Catalunya ha iniciat ja la “transició nacional”. Són gestos que els més convençuts troben insuficients, però que tenen un efecte gota a gota entre els que mai no s'ho han plantejat seriosament, de tenir un estat propi.

Ja sé que internet no és ben bé el món (mal anomenat) real, però als que no militen de la causa sobiranista m'agradaria recordar-los que Catalunya ja és independent a la xarxa. Demà a la una de la nit farà 6 anys que l'organisme internacional ICANN va aprovar el domini per a la llengua i cultura catalana, el primer i únic d'aquestes característiques a tot el món. Va ser un triomf dels internautes que van impulsar una candidatura que, contra tot pronòstic, va obtenir el cat al primer intent. I està sent un altre èxit que el país digital hi hagi apostat. Si consulteu 50mil.cat veureu que el nombre de matrícules catalanes supera les 50.000, i això permet que el català sigui una llengua global molt ben posicionada a la xarxa. Quan les decisions es prenen a 6.000 quilòmetres (Califòrnia) en lloc de 600 (Madrid), la independència és possible i ens fa sentir més orgullosos. Tenim matrícules pròpies en el món digital, però a les carreteres podem ser multats per dur el CAT. Parlem en català arreu del planeta, però a l'escola catalana li volen imposar el castellà.

(Article publicat a El Punt Avui.)