El municipalisme desmenteix clixés i mostra les contradiccions de tots els partits. La Diada als municipis de Catalunya és una bona prova que PSC i PP no són la mateixa cosa, una obvietat que no està de moda recordar i que cert nacionalisme s’encarrega de combatre. El PP és un partit extraterrestre a la immensa majoria de ciutats i pobles que celebren la Diada. Simplement no apareix, no va amb ells. Quan ho fa, per exemple a Badalona, és per provocar conflicte en comptes de fomentar la convivència que tant predica. Des del PSC fins a la CUP, passant per CiU, ERC, ICV-EUiA, SI i Rcat, la Diada conté un fil conductor del catalanisme plural amb línies vermelles ben marcades. Una d’aquestes, la que han sobrepassat PP i C’s, és la llengua a l’escola.
La reforma constitucional de PSOE i PP, sumada a la invisibilitat dels socialistes catalans a Madrid, posa en un compromís molts alcaldes i regidors del PSC que aquesta Diada han sortit a defensar la llengua i la seva manera de ser catalanistes. El PSC mai ha superat les línies vermelles de la immersió, mai ha jugat amb la convivència a Catalunya com ho estan fent el PP i la seva llebre particular, C’s. Qui titlla socialistes i conservadors de ser el mateix, simplement desconeix els ajuntaments o jutja el PSC només pels seus actes a Madrid, que són els del PSOE.
Aquesta Diada certifica que el catalanisme evoluciona cap al sobiranisme. Una justícia espanyola polititzada i el PP hi posen molt de la seva part. El president Artur Mas adverteix que Catalunya està en «transició nacional». L’horitzó és difús, i a això hi contribueix una tàctica confusa. Diumenge al matí, CiU i ERC celebraven amb declaracions, permetent als nacionalistes exhibir cintura. A la nit, quan les torxes patriòtiques de la Diada deixaven d’il·luminar, s’anunciava que CiU pactava amb el PP a Castelldefels, la Castefa de la xoni anomenada Jenifer que canten Els Catarres i que acaba de popularitzarJordi Pujol.
I l’endemà, allà on deia moció de censura ara diu una altra cosa. L’alcalde del PP de Badalona, Xavier García Albiol, no té res a veure amb l’exalcalde socialista Jordi Serra, que defensa la immersió. El PSC té un problema gros, perquè la Jenifer vota en clau Rajoy-Rubalcaba i ara té les de perdre. I perquè el seu ADN catalanista, perceptible diàriament en moltes poblacions, està sent esborrat per un tsunami que engoleix el federalisme.
La centralitat és així. Quan l’ocupes, tot t’és permès, fins i tot pactar amb el PP mentre inicies la «transició nacional». Quan la perds, en canvi, en lloc de jugar «a l’atac», com diria Màrius Serra, només et deixen defensar.