bloc sense fulls

Estranyesa esperant Rajoy

Dimecres, 27 de juliol de 2011 01:00 h

Aquest final de curs polític està sent molt estrany. José Luis Rodríguez Zapatero convocarà aviat unes eleccions a les quals no es presenta, i Alfredo Pérez Rubalcaba intenta desmarcar-se d’ell fent un gir a l’esquerra per aturar el tsunami demoscòpic conservador d’un Mariano Rajoy que l’únic gest que ha hagut de fer en molt de temps és fer caure el seu home a València per l’escàndol de corrupció. En clau catalana, la cursa electoral és encara més estranya. CiU dóna per fet que Rajoy ocuparà la Moncloa, i Josep Antoni Duran Lleida s’hi posa bé confiant que aquesta vegada sigui la bona per convertir-se en ministre. Necessita que el PP no obtingui majoria absoluta i que la reedició del pacte del Majestic es vesteixi de pacte fiscal (abans concert econòmic) per a Catalunya. És confiar massa, però la cuina del Majestic 2 ha donat últimament plats calents com els pressupostos de la Generalitat i els governs CiU-PP a la Diputació de Barcelona i un grapat d’ajuntaments i consells comarcals. L’obscenitat d’aquesta pepevergència i l’ambició ministerial de Duran incomoden targets electorals com, per exemple, el soci d’Òmnium Cultural, sense esmentar els mateixos sobiranistes de CDC.

Les eleccions agafen els socialistes catalans en ple debat precongressual. El nou lideratge i el rumb del PSC està per decidir (només cal veure el pacte amb CiU per la llei òmnibus), però l’únic que saben és que seguiran sense grup propi al Congrés i que la seva candidata serà Carme Chacón, a qui no li podran retreure que baixi dels 25 diputats actuals. Chacón s’hi juga salvar els mobles a Catalunya per si d’aquí quatre anys hagués de complir l’intent frustrat per Rubalcaba de convertir-se en la primera dona, socialista i catalana d’aspirar a la Moncloa. De moment, el pacte entre Àngel Ros i Manuel Bustos, alcaldes que simbolitzen les dues ànimes del PSC, és un intent de silenciar la cantarella del grup propi. Com a molt, al Senat.

Els que encara no tenen candidat són els independentistes d’ERC i els ecosocialistes d’ICV. Joan Ridao i Núria Buenaventura, pendents de l’aparell dels seus partits. Els republicans triaran cap de cartell després de vacances, un cop han encarrilat un congrés dramàtic que, contra pronòstic, serà aparentment unitari i de renovació. El president in pectore, Oriol Junqueras, té un dilema agreujat per la incertesa de la data electoral. Sectors propers a ell no voldrien que repetís com a cap de llista el secretari general en funcions Ridao. Més renovació i passar pàgina al tripartit, aquesta és la seva dèria. Els primers sorpresos per la unitat a l’entorn de Junqueras s’endurien una grata sorpresa si mantingués Ridao, parlamentari solvent i, salvant les diferències, una mica com Duran. Més valorat a fora per les enquestes que pels militants.

(Article publicat ahir a El Periódico de Catalunya. Disponible a l'e-Periódico.)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits