bloc sense fulls

Un nou mapa de Catalunya

Dilluns, 23 de maig de 2011 18:15 h

Nit electoral Hotel Majestic. Xavier Trias.


Les eleccions municipals d'ahir capgiren l'escena política catalana. No només es passa pàgina a la fórmula dels tripartits, sinó que CiU escombra el PSC com a principal força municipalista. La Catalunya bipartidista o de dues cares (la nacionalista al Govern i la socialista a l'administració local) ja és història. S'imposa un nou bipartit, el format per Convergència i Unió. En mans d'aquests dos partits aliats a la federació CiU hi és des d'anit tot el poder de Catalunya concentrat. Una situació que CiU no hauria somniat mai, molt menys fa poc més d'un any quan el màxim poder que acumulava aquesta força política era la Diputació de Tarragona i l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès. De les eleccions al Parlament de Catalunya cap a aquí, el tomb ha estat senzillament espectacular, tot i l'advers context econòmic i la incòmoda situació amb què Artur Mas ha hagut de recuperar el Palau de la Generalitat. El fracàs estrepitós dels socialistes, amb l'excepció notable de Lleida, feu d'Àngel Ros [web], i de ciutats importants com l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Terrassa, s'entén perfectament amb la pèrdua del seu principal bastió: la Diputació de Barcelona. Ni l'Ajuntament, ni la Diputació ni tot l'entramat de poder metropolità que se'n pugui derivar. El naufragi és històric. Trenta-dos anys de poder continuat, la desorientació del partit i una crisi econòmica que ha castigat molt clarament les seves bases electorals han convertit el PSC en un zombi de la política catalana, molt lluny del partit que podia plantar cara i fer de contrapoder a les institucions en mans de CiU. Avui, amb algunes excepcions d'alcaldes socialistes que han resistit el tsunami convergent, el PSC és un partit que no hi és, i a qui no se l'espera fins després del seu congrés nacional, previst per a la tardor.

Hem passat del bipartidisme de CiU-PSC al bipartidisme de CDC-UDC, però amb una força desacomplexadament emergent com és el PP, de qui pot dependre la governabilitat d'un munt d'ajuntaments i administracions locals, començant per l'Ajuntament de Tarragona, potser la Barcelona de Xavier Trias @xaviertrias, la Diputació de Barcelona i, ai las!, l'Ajuntament de Badalona, ciutat potent del país on per primera vegada ha guanyat la versió més dura dels conservadors, de la mà de Xavier García-Albiol [bloc]. El PP no ha perdut pistonada tot i l'avenç de CiU, la qual cosa demostraria dues coses. Que el país ha virat cap a la dreta, com insisteixen des dels partits d'esquerres, o que el vot en clau espanyola s'ha refugiat en la dreta del PP mentre que CiU s'ha apoderat, encara més, del catalanisme eixamplant espais fins ara impensables. Em decanto per la segona opció. L'èxit d'anit per a CiU és un aval per al President Mas, per damunt de la gestió dels membres del seu Govern. A ICV-EUiA li ha sortit bé la campanya electoral centrada en les retallades de l'executiu català, però al Govern també li ha anat molt bé l'examen a les urnes en la part de política catalana que es pogués estar avaluant diumenge. Tots contents.

L'elector tranquil ha confiat en CiU. L'elector amenaçat s'ha anat als extrems, i un d'aquests és la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Una setantena de regidors caiguts del cel, fruit d'una tempesta de crisi, inseguretats i polítiques massa complicades d'explicar. Amb Primer els de casa, triomfes segur davant d'un votant que té por que els immigrants li treguin la feina o que, pitjor encara, l'hi impedeixin trobar-ne. Respostes fàcils davant de problemes complexes. Xenofòbia contra el model integrador en estat de màxima tensió pel context. Molts votants socialistes o conservadors s'han refugiat, mentre caigui aquesta tempesta, en l'oferta ultra de la Plataforma de Josep Anglada.

Dels antigament dits tripartits, només es manté en peu l'ecosocialisme d'ICV-EUiA. El socialisme s'ha esfondrat com a força municipalista, i l'independentisme ha experimentat una reculada més mediàtica que real, però benvinguts al món d'avui perquè manen els mitjans i la percepció que la gent s'acaba enduent. ERC ha desaparegut dels ajuntaments de Lleida, Tarragona i Girona, amb una agror especial en aquest últim consistori per la irrupció, també sorpresa, de tres regidors de la CUP. A Barcelona, la macedonia de sigles independentistes servirà per conservar dos edils, la meitat que fins ara sense tantes sigles. Jordi Portabella queda en posició difícil per plantar qualsevol pugna interna en el congrés que ERC celebrarà els propers mesos. Si el PSC és un zombi, el seu aliat natural els últims anys a l'administració local, ERC, s'ha quedat ofegat, sense oxigen ni espai. Per una banda, l'opa de CiU en l'àmbit sobiranista, i, per l'altra, l'entrepà de l'independentisme exprés de SI i de la proposta alternativa, però treballada i madurada des de la base, de la CUP, han deixat els republicans sense esma. No obstant això, cal ser justos recordant que ERC acumula uns 1.400 regidors i un munt d'alcaldies, i que la patacada a les metròpolis barcelonina, tarragonina, lleidatana i gironina contrasta amb resultats bons en ajuntaments gens menors. Esquerra perd el terreny urbà guanyat, i manté una posició respectable a comarques.

CiU, el PP, PxC, CUP i ICV són els guanyadors, cadascú en la seva mesura. Iniciativa manté l'alcaldia emblemàtica del Prat, amb Lluís Tejedor, i un gairebé desconegut Ricard Gomà s'ha fet amb un cinquè regidor a la Barcelona ecosocialista post-Imma Mayol. Els bons resultats de la coalició d'esquerres, com a les passades eleccions al Parlament, contrasta amb la pèrdua de poder perquè els socis fins ara naturals els han tornat a fallar. I d'aquesta manera, el mapa català és monocolor. Taronja, per no confondre'l amb el blau del PP a tot l'Estat, ni amb el vermell socialista que només apareix a Lleida ciutat i en algunes taques urbanes de l'àmbit metropolità barceloní. La conquesta taronja va arrencar aquest 22-M. Govern, quatre diputacions, alcaldies de Barcelona, Girona, potser Tarragona compartida amb el PP, i tantes d'altres grans ciutats, una trentena de consells comarcals són la musculatura de CiU davant del desafiament més gros a les eleccions espanyoles i l'executiu, amb majoria absoluta o gairebé, del PP de Mariano Rajoy. Pacte fiscal i autogovern damunt la taula, eix nacional. El combat de l'atur i la sortida de la crisi també, eix social.

        comentaris

Si Catalunya vol ser un país normal té que fer com Euskadi on PNB-BILDU son les dues principals forces del país. Vull dir que em sembla bé que CiU sigui la principal força d'aquest país però no em sembla gens bé que el PSOE de Catalunya continui essent la segona força malgrat la patacada. Vull dir que a l'esquerra catalana se li ha girat molta feina perquè la nova ERC té que acabar substituïnt el PSOE si volem ser,... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits