bloc sense fulls

Jo també vinc d'un silenci

Dijous, 24 de febrer de 2011 19:00 h

“Jo vinc d'una lluita / que és sorda i constant, / jo vinc d'un silenci / que romprà la gent / que ara vol ser lliure / i estima la vida, / que exigeix les coses / que li han negat”. La cançó de Raimon és vigent en el trentè aniversari de l'intent de cop d'estat. La Loapa posterior al 23-F o l'atac a l'autogovern dels últims anys a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya, ara agreujat per l'operació recentralitzadora amb l'excusa de la crisi econòmica, demostren que no hi ha gaire res a fer amb l'actual  model d'Estat. “L'embolcall del 23-F ha reaparegut”, escrivia ahir Jordi Pujol en aquest diari.

Passen els anys, i van caient els mites. El monarca es veu que, per no dir ni fer, tampoc no va arribar a pronunciar la famosa frase “tranquil, Jordi, tranquil”, segons va confessar ahir el mateix Pujol. Passen els anys, però el que no canvia és el recel respecte a Catalunya, una catalanofòbia que es difon per aquella TDT que sí que arriba a tot arreu. La pell de brau espriuana ha deixat pas a una inquietant mosca televisiva en forma de brau. D'això han servit aquests trenta anys?

Aquestes setmanes els joves d'un altre continent fan revolucions a cop de mòbil i tomben dictadors sàtrapes sortint al carrer gràcies a internet. El general que van patir els nostres pares i avis va morir al llit –el fet biològic!–, i la vella Europa, ja veuen el paper galdós que està fent les últimes hores i dies amb uns cabdills aliats fins al minut abans de tacar-se de sang. Quina lliçó de democràcia i llibertat? Per lliçons, el model exemplar de transició democràtica amb la qual alguns intenten presentar l'Estat espanyol?

Trenta anys després la veu expressada en la manifestació del 10 de juliol segueix silenciada. Un milió d'egipcis han fet caure el seu dictador en directe per televisió des de la plaça Tahrir, però un milió de catalans omplint el passeig de Gràcia amb prou feines apareixen als mitjans internacionals després d'una retallada estatutària inèdita amb paràmetres democràtics. Encara hi ha molts silencis històrics i esfereïdors. Esperem que, mentrestant, no guanyi el soroll que arriba per determinada TDT.

(Article publicat al diari Avui.)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Instagram

Dilluns, 23 abr.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits