bloc sense fulls

Els meus herois

Dijous, 10 de febrer de 2011 20:00 h

Els meus herois són els homes i dones que aniran a les llistes de les municipals del 22 de maig. Encara ho seran més aquells que ocupin responsabilitats de govern, alcaldes o regidors que hauran de gestionar uns ajuntaments amb les arques més buides de la història recent i, contradictòriament, amb els majors compromisos i exigències de servei públic.

Quan els ajuntaments pateixen més que mai la caiguda dels ingressos i quan les retallades d'altres administracions són brutals, els homes i dones que són als ajuntaments esdevenen servidors públics autèntics, persones que assumeixen un repte monumental. Mantenir l'ajuntament, el consell comarcal i, fins i tot, la diputació per gestionar la retallada, administrar l'espai públic i intervenir sobre la complexitat social que ens ha tocat viure demana un sacrifici que no tothom està disposat a acceptar i que massa sovint retorna amb la demagògia del “tots els polítics són iguals”.

Alcaldes i alcaldesses que dignifiquen el municipalisme català, un dels puntals de les conquestes que ha viscut aquest país des del restabliment democràtic. No parlo només dels primers alcaldes democràtics carismàtics que van muscular la política catalana. Em refereixo a gent que no ha fet res més que treballar per la seva població, amb tota l'evolució històrica que això comporta: des de la construcció urbana per posar fi a la foscor del franquisme fins a l'actual crisi de confiança que no s'arregla amb totxos.

El 1984 Felipe González va dir que el finançament ideal hauria de ser 50% de l'Estat, 25% de les comunitats autònomes (això inclou Catalunya) i el 25% restant per al món local, que engloba ajuntaments, ens comarcals i diputacions. Doncs pràcticament tres dècades després, el pastís de la despesa pública del món local no arriba al 15%, és d'un 13%. Molt lluny d'aquell horitzó, i no obstant això aquests dies els alcaldes s'han de sentir dir que malgasten o que caldria suprimir municipis. Quan alguns poders apunten als ajuntaments –i també a la Generalitat–, malpensin i preguntin quina magnitud de la tragèdia és culpa de l'Estat i quina dels municipis. Si us plau!

(Article publicat al diari Avui.)


        comentaris

Sóc un d'aquest que anomenes herois, però dels més tristos ja que porto a l'oposició tres legislatures contra una majoria absoluta apabullant de l'equip de Gobern que no ens deixa ni respirar... a ells si que no els considero ni herois, més aviat aprofitats, repoltronats a la cadira, fent dispendis suntosos dels diners de tots (només la despesa de mòbils de tothom de l'ajuntament, que no han retallat tot i la crisis, serviria per tantes coses...)
És veritat que hi ha molta gent que desin... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

ACN

Dijous, 4 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits