La Vanguardia celebra enguany el seu 130è aniversari. Fundada l'1 de febrer de 1881, l'efemèride no ha anat acompanyada de la sortida de l'esperada versió en català. Tampoc no veurà la llum aquest Sant Jordi, una altra data assenyalada en el calendari. No obstant, al rotatiu del Grupo Godó treballen amb la intenció que la versió impresa de La Vanguardia en català arribi al quiosc durant aquest any d'aniversari rodó, probablement abans de l'estiu. Entre els professionals que treballen en el projecte hi ha instal·lada la idea que la versió en català està molt avançada i que serà una realitat els propers mesos. S'han fet proves, s'ha dissenyat l'equip extern que assumirà el perfeccionament de la traducció i fins i tot s'ha definit que la versió en català serà idèntica de continguts que l'espanyola, descartant una idea inicial que apuntava a dues edicions personalitzades i lleugerament diferenciades. Seran la mateixa La Vanguardia, amb el mateix equip de redacció i director, José Antich, però en dues llengües diferents, amb una eina de traducció i una edició humana posterior millorades respecte la d'altres rotatius.
 

L'aparició de La Vanguardia en català serà, el dia que es produeixi, un esdeveniment per a la premsa, per al país i, lògicament, per al catalanisme polític. És més que probable, doncs, que Artur Mas assisteixi a la festa de presentació que haurien volgut anteriors presidents de la Generalitat. Ni Jordi Pujol, ni Pasqual Maragall ni José Montilla se'n van sortir, perquè l'edició del diari de Godó en la llengua pròpia del país era un objectiu anhelat pels inquilins del Palau de la Generalitat o, com a mínim, pels responsables de Cultura i Comunicació dels successius governs. El nou Govern té aquest caramel a tocar de dits, si res no es complica ni capgira.
 

Prop de 10.000 internautes van adherir-se l'any passat a una causa a Facebook perquè La Vanguardia imités El Periódico de Catalunya i aparegués amb doble versió lingüística, espanyola i catalana. També durant l'any passat uns activistes digitals van activar un traductor automàtic perquè La Vanguardia es pugui llegir en la llengua de Pompeu Fabra. I aquest és el resultat. La xarxa ja permet llegir la versió digital de la capçalera veterana en català, però sense arribar a les dues versions que El Periódico ofereix des de fa anys en línia, en català i en espanyol.
 

¿Per què el grup de comunicació multiplataforma (La Vanguardia, RAC1, RAC105 i 8tv) farà el pas aquest anys a l'edició impresa en català en un context de crisi com l'actual? La resposta correspon a la pròpia empresa, que és molt curosa a l'hora d'informar de l'evolució del projecte i que té, legítimament, tot el dret d'administrar el seu tempus. Des que el desembre del 2007 Màrius Carol anunciés en unes jornades a la Facultat de Comunicació Blanquerna que hi hauria diari en català, els rumors no han parat de proliferar. Amb l'anterior Govern, les converses havien avançat, però finalment no va veure la llum.