bloc sense fulls

Aquest Pujol m'agrada

Dijous, 27 de gener de 2011 13:30 h

ACN CNA Oberts al món


M'agrada aquest Jordi Pujol que es deixa anar, que les diu tal com ragen i que no ha de fer excessius equilibris més enllà de la seva pròpia consciència i d'una fina capacitat analítica de l'actualitat política. M'agrada el Pasqual Maragall de després de la reforma estatutària. També he llegit elogis de José Montilla a partir d'haver perdut les eleccions, lloat per un traspàs de poders i una dignitat institucional impecables. Elogis de persones que fins pocs dies abans havien deixat José Montilla com un drap brut. El nostre país té aquestes coses. El Pujol autonomista i pactista avui és festejat per l'independentisme. El Maragall del feu socialista barceloní és admirat ara pels sobiranistes. I el Montilla vilipendiat durant el seu mandat és respectat pels que li havien negat tota legitimitat.

Quan pleguen determinats dirigents polítics catalans guanyen estima, comprensió i complicitat. En el cas de Pujol, amb les declaracions d'abans-d'ahir s'ha convingut que ha fet un pas més, que ha arribat a un punt d'inflexió. O desapareixem com a nació d'aquí a 50 anys, és a dir, l'eliminació o la rendició definitives, o aconseguim la independència. O caixa o faixa. Una dicotomia que Pujol sempre havia negat durant la seva llarga presidència. Potser és que Jordi Pujol és un murri, i sap que les retallades i la crisi que pateix el país i que ha d'administrar el nou govern no han de silenciar ni rebaixar l'ambició nacional. Potser és que a base de fer trobades, entrevistes i relacions amb un munt de gent, molta d'ella jove, Jordi Pujol s'ha acabat empeltant d'aquest desacomplexament nacional que domina determinats cercles i generacions del país.

O potser és que li està donant una lliçó a Oriol Pujol Ferrusola ara que el seu fill s'ha de dedicar a mantenir en tensió un partit que ha recuperat la Generalitat i que pot acabar assolint quotes de poder fins ara inimaginables. Fill, mira com s'ha de cuidar la musculatura nacional. Aquí faig un escrit i allà deixo anar una frase que, vistes en perspectiva històrica, diuen molt de l'evolució política de Catalunya i del personatge. President Pujol, ara m'agrada.

(Article publicat al diari Avui.)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Xerrades

Dimarts, 10 nov.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits