bloc sense fulls

Les xifres

Dijous, 23 de setembre de 2010 19:00 h

El govern català situa en un 90% el compliment del seu programa. Ho fa per boca del conseller Nadal i penjant un vídeo a youtube.com/gencat. Setmanes enrere el PSC va difondre propaganda amb les xifres comparatives entre els governs Maragall-Montilla i els de Pujol. Hi ha un intent per part dels socialistes d'apropiar-se l'obra de govern, centrant-la en la figura del president. Això sempre passa. Que ho preguntin als alcaldes, que capitalitzen la gestió en detriment dels seus aliats.
 

En el cas del govern, l'operació coincideix amb les maniobres de distanciament entre els socis. La precampanya ha estat marcada pel desmarcament dels partits d'esquerres, agreujat per l'obús en l'eix nacional de la virulenta retallada estatutària, la condició d'ERC de vincular futurs pactes a un referèndum d'independència i, de passada, el retorn de Corbacho a la política catalana. Cada partit intenta captivar els seus, perquè en mobilització de l'electorat propi avui la campiona és CiU.
 

Sembla que la manera de satisfer la parròquia de cada partit és marcant perfil respecte als socis, però al mateix temps el tripartit intenta treure pit en aquest tram final. Reivindicar la seva acció de govern, amb números i projectes concrets. El problema d'això és el terrabastall provocat per la crisi econòmica –vaga a la vista!– i l'atomització d'opcions polítiques. L'escenari és radicalment diferent de qualsevol d'anterior.
 

Si les eleccions fossin una simple auditoria, el debat numèric, amb fulls de càlcul a la mà, seria interessant per comparar l'abans i el després. Però unes eleccions són una altra cosa. La política de les emocions, els estats d'ànim col·lectius i, sobretot, els marcs de referència. I en aquesta batalla es troba la precampanya catalana. Plana una idea, la del canvi, que utilitzen el PSC i CiU amb discursos radicalment enfrontats. Ambdós volen atribuir-se el canvi, uns el canvi respecte a l'actual govern (CiU) i altres el canvi respecte als governs de Pujol (PSC). Un tercer en discòrdia, ERC, sobre el qual poden vascular pactes, sosté que el canvi de debò és la independència i no l'autonomia.

(Article publicat al diari Avui.)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

ACN

Dijous, 4 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits