bloc sense fulls

L'èxit del model Arenys d'Internet

Dijous, 12 d'agost de 2010 16:00 h

10 anys Arenyautes


Ahir vam celebrar a la terrassa de l'hotel Sa Voga d'Arenys de Mar el desè aniversari de les primeres pàgines d'Arenyautes, en un acte organitzat per Arenys.org. Vilaweb Arenys n'informava prèviament. També ho feia Ràdio Arenys amb aquesta informació. Intervenien l'Oriol Ferran (@oriolferran) i en Rafa Muñoz, ànimes d'Arenyautes, d'Arenys Solidari, Arenys sense fils, Vilaweb Arenys i de mil i un projectes digitals. No hi era, però va ser-ne impulsor clau, el programador d'Ample 24 Àngel Fenoy, autèntic gurú i cervell del programari lliure. L'Oriol va fer una intervenció recordant els inicis. Qui ens va sorprendre va ser en Rafa, que va fer una intervenció emotiva i carregada (mai millor dit!) d'objectes de fa 10 anys, com un telèfon fixe de l'època o una col·lecció de mòdems. Tot per explicar que la tecnologia no aconsegueix crear comunitat, sinó que ho fan les persones.

10 anys Arenyautes

10 anys Arenyautes

Deu anys a Internet són una eternitat. L'origen de la comunitat arenyauta, però, és del 1996, només un any després de l'arribada d'Internet. La web d'Arenys és del 96, l'embrió d'Arenys.org, un domini registrat el 23 d'abril de 1999 (Sant Jordi) i l'associació va ser legal el 2002. Aquí trobareu la cronologia. La llista de correu i el concepte d'arenyautes (internautes arenyencs) figura al web d'Arenys des de 1996, però comença a funcionar l'enviament de correus a partir del 1997 amb el nom d'arenyautes. El domini arenys.org és del 1999, i les pàgines primeres del 2000. El 22 d'abril de 2006 va arribar el domini arenys.cat.

Dimecres teòricament celebràvem això. Però no, per a mi celebrem un tot, que és la comunitat arenyauta: Arenys.org, Arenys.cat, Arenyautes, Vilaweb Arenys, La Mediateca, Arenys sense fils, els continguts de vídeo, la webcam... Per a mi, celebrem l’èxit del model Arenys d’Internet. Una Internet social, participativa, democràtica, activa, crítica, solidària, conscienciada, amb una forta identitat pròpia i molta generositat. Arenys és un referent a la Internet catalana, com ho va ser amb els primers ajuntaments democràtics amb Ràdio Arenys i les emissores municipals. Fins al punt que part del triomf de l’obtenció del domini .cat és collita arenyenca, amb Vicent Partal, arenyenc via Assumpció Maresma i arenyauta dels inicis, i Oriol Ferran, aleshores membre del Govern en matèria de Telecomunicacions i Societat del Coneixement. En Vicent i l'Oriol són noms reservats en la història de la Internet catalana.

10 anys Arenyautes

Repassant les fitxes primitives d'arenyautes he recollit els noms de les que figuren com iniciades el 2000:  Stella Pujol, Natàlia Mayoral, Maria Ferran, Martí Oliver, Alexandra Regàs, Jordi Barri, Raül Drechsel, Joel Vives, Robert Herce, Jesús Gesa, Maite Copoví, Cruz Barba, Sònia Prat, Ferran Irzo, la Colla del tren, el Doctor Dotras, Gerard Corney, Josep Saurí, la Marta, Joan Carles Fernández, Arnau Cucurull, Adrià Comellas, Francisco Fernández, David Gil, Víctor Gonzàlez, Marc Major, Joan Garcia, Joan Hernàndez, Xavi Bosch, Alba Garcia, Jofre Bombí, Elena Cervera, Bartomeu Roig, Josep Alonso, Lara Carceller, Josep Maria Pruna, German Vega, Aniol Oliver, Mar Gonzàlez, Mar Rodríguez, Aïda Solé, en Tallaferro d’Arenys, Cesc Montmany, Meritxell Moreu, Roser Solé, Àngel Fenoy, Montserrat Calopa, Esther Barbena, Anna Missé, Núria Marpons, Marcel Ferràs, Joaquim Badia, Francesc Castell, Marta Major, Montse Gurguí, Francesc Navarra, Ferriol Barbena, Estel Martí, Kilian Pérez, Viol Quer, Núria Fernández, Mar Muñoz, Mariona Barbany, Pol Major, Joaquim Mateu, Aina Aguiló, Oriol, Sergi Pera, Joaquim Cervera, Elena Ferran, Toni Major, Bernat Josep, Ignasi Massaguer, Paco Robles, Roman Pascual, Manel Calvo, Mireia Fernández, Àlex Ferran, Antònia Pérez, Montserrat Puigduví, Sergi Rocosa, Susanna Saura, Josep Maria Mora, Paula Ramon, Helen Murray, Oriol Ferran, Isabel Roig, Quim Barris, Bernat Bombí, Jordi Salvanyà, Bàrbara Aguiló, Josep Gonzàlez, Joan Hernández, Enric Pera, Xavier Rodríguez, Carlos Rodríguez, Carles Pica, Pep Quintana, Parc de Bombers d’Arenys de Mar, Gemma Salvañà, Marc Solé, Marina Saurí, Alba Teodoro, Mento, Víctor Gonzàlez, Aina Fernàndez, Gemma Munich, Àngels Majó, Joana Asensio... D'aquelles fitxes van sorgit, anys més tard, els blocs d'arenyautes.

Dit ràpid, aquelles fitxes eren aleshores el que avui representa un mur de Facebook, i les llistes de correu eren una mena de Twitter d'avui. Pioners, visionaris i capdavanters: abans dels blocs, abans del Facebook, abans del Twitter, per tant, la comunitat arenyauta era totalment 2.0 abans que aquest concepte fes fortuna. En la meva opinió, després de la Ràdio Arenys fundada per Antoni Esteve, un altre nom important del periodisme i d'Internet com els de Partal i Ferran, el millor projecte arenyenc ha estat la comunitat digital. Crec que ha fet de contrapoder democràtic. En 10 anys, Arenys de Mar ha tingut 4 alcaldes diferents (Santiago Fontbona, Joaquim Ponsarnau, Miquel Rubirola i ara Ramon Vinyes) dels 7 batlles democràtics. Aquests últims 4 ho han hagut de fer molt diferent dels anteriors, i força diferent que els seus homòlegs de la resta de la comarca. La comunitat digital ha jugat un paper en la vida ciutadana, i ha tingut influència en els polítics locals.

També l'ha tinguda mediàticament. Arenyautes ha fet, al meu entendre, de contrapès periodístic. La llista de correu era l’àgora ciutadana on sorgien notícies i es generava debat. Els periodistes de cobríem la informació maresmenca havíem d’estar-hi pendents. Per tant, Arenyautes ha estat a escala local un banc de proves de la revolta ciutadana global en l’àmbit de la política i el periodisme. Un presagi de la Internet 2.0 que vindria anys després. L’èxit del model Arenys també s’explica en això que ara està de moda de la desvirtualització. A Arenys fa anys que funciona la desvirtualització, i és continuada amb actes tipus Vespres Digitals, cursos d’alfabetització, etc.

10 anys Arenyautes

L'impacte del col·lectiu digital ha estat efectiu, però vist des de Calella cal destacar la particularitat d’Arenys de Mar. L'arenyenc no és d'un Alt Maresme militant ni progironí. No defensa la vegueria de Girona, però tampoc simpatitza amb Mataró. Té doble via del tren i mira molt cap a Barcelona. Una realitat que poc té a veure amb el que defensava l'avi Pons (Josep Maria Pons i Guri) sobre la Selva de Marina o Marítima, que arribaria fins a l’últim accident natural del litoral de la Costa Brava, a Arenys de Mar, a tocar de Caldetes. Per als altmaresmencs, Arenys de Mar és una vila de pas i no és cap aliada fidel en el combat contra el centralisme, però alhora no es reivindica més enllà del partit judicial i el port, que tampoc no és poca cosa. L’últim intent de capitalitat és el multicinemes i no ha estat massa reeixit, no recull prou bé l’esperit arenyenc.

Arenys de Mar, però, té una forta identitat pròpia i disposa d'un potent node digital en una comarca històricament desvertebrada, sense prou sentiment compartit ni capitalitat forta (al marge de Mataró Park, esclar). Gràcies a Arenyautes i a Vilaweb Arenys i a les mil campanyes digitals, Arenys apareix al mapa emocional maresmenc més enllà de la Sinera de Salvador Espriu, del combat independentista del polític i historiador Fèlix Cucurull, o del llegat literari dels escriptors Lluís Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence.

Repassant exemplars de la revista mensual de l'Alt Maresme Repòrter (1992-2001), m'he entretingut a mirar què passava fa 10 anys. La riera d’Arenys va tornar a baixar i es va desbordar tot i el pla director contra les rierades de la Generalitat (les fotos publicades eren d’Arenys.org), es va commemorar el quinzè aniversari de la mort de Salvador Espriu “entre l’oblit” fora d’Arenys, vam entrevistar Pons i Guri com un dels arxivadors municipals de referència, començaven les obres de l’últim tram de la riera, un aleshores candidat Pasqual Maragall es preocupava pel turisme i per les rieres del Maresme, i els veïns d’Arenys s’organitzaven per la mala qualitat de l’aigua de consum de boca.

Repòrter no va triomfar a Arenys perquè Arenys tenia el seu propi ecosistema mediàtic, amb la ràdio, l’Agenda, el web, la llista de correu... No podia entrar un projecte periodístic intrús perquè la població estava ben assortida amb l'oferta mediàtica local. I aquest sí que és un petit retret. L’excés d’endogamia arenyenca, l’Arenys reclòs en si mateix, que no mira més enllà de la riera que el vertebra. En aquest sentit, La Llopasfera de Calella i la Maresmesfera han passat al davant d'Arenyautes, que s'han quedat un pèl tancats en si mateixos i massa pendents de la pròpia comunitat sense aspirar mai a l'expansió comarcal.

10 anys Arenyautes

Al final de l'acte, la periodista Isabel Artero va presentar les novetats de disseny i funcionalitats de la nova portada d'Arenyautes, a la foto. Entre el públic, un notable blocaire d'Arenyautes, tot i ser mataroní, en Xevi Galceran, amb espardenyes de vetes vermelles i acompanyat de l'Elena Ferran, ambdós companys periodistes en l'època gloriosa d'El Punt del Maresme, que va néixer fa 15 anys.

També hi eren dues calellenques amigues, actives i sensibles a la revolta digital, com la Pilar Mas, que va excusar l'absència d'en Josep Barri, en Vilapou (@vilapou), i la Carme Guri, dissenyadora de luxe del Repòrter que parlàvem abans i inquieta al Facebook amb les fotos del seu iPhone. Resulta que Guri té algun vincle arenyenc, i Mas també a través d'un dels molts Barris de la vila. El vespre digital, amenitzat amb un sorbetet de daikiri, uns quicos i una Moritz, va ser un plaer, com sempre. Fins l'any que ve!

       
comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

El Periódico

Diumenge, 19 feb.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits