bloc sense fulls

Carme Chacón, la salvadora

Dijous, 29 de juliol de 2010 22:30 h

Els últims mesos, arran de l'assetjament demoscòpic que pateixen els socialistes, ha anat apareixent un nom com a salvadora del PSC. Carme Chacón amunt i Carme Chacón avall. Que si candidata a l'alcaldia de Barcelona per aturar els sondejos desfavorables a Jordi Hereu. Que si successora de José Montilla en el cas que perdés la presidència de la Generalitat. Chacón, al barret màgic de les solucions electorals. Salvadora del carrer Nicaragua o de la Moncloa, això no ho sabem, perquè també hi ha qui la veu com a relleu de Zapatero per a Espanya, imagina't.
 

En un primer moment semblava que la jove d'Esplugues de Llobregat, fidel a l'aspirant Zapatero a secretari general del PSOE i triomfadora a les urnes amb els famosos 25 diputats al Congrés, podia ser artífex de l'Espanya plural que ara s'ha demostrat impossible. Però els últims dies Chacón es mostra inequívocament centralista. Desacomplexada al costat del PSOE, va celebrar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut com si l'opa a l'autogovern anés a pes. “Només han retallat un 5%”, va etzibar la ministra dies després que Montilla protagonitzés un discurs encès en defensa de l'Estatut. La seva resposta a la manifestació del 10-J, esdevinguda clam independentista reconegut internacionalment, ha estat escriure, juntament amb Felipe González, que “els separatistes [catalans] presenten els avenços com un engany i magnifiquen qualsevol fricció com a ofenses a Catalunya”.


Chacón ha fet definitivament el salt als interessos del país, ha donat l'esquena al sector catalanista del seu partit –em refereixo al PSC– i s'erigeix en icona per als que somnien la refundació de la federació catalana del PSOE. Els que dins del PSC acusen Montilla de massa catalanista, d'obediència cega als independentistes d'ERC per lleis com la del cinema o les vegueries, tenen en la ministra de Defensa un roc a la faixa. A males, Chacón. Mentrestant, els més decebuts amb el PSOE com Antoni Castells, Ernest Maragall o Montserrat Tura no tenen pla B al federalisme fallit. I han de llegir diaris on els seus referents intel·lectuals s'han passat al sobiranisme.


(Article publicat al diari Avui.)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits