bloc sense fulls

Surinyach, la brúixola

Dimecres, 28 de juliol de 2010 00:15 h

Santes2010 094


Jordi Surinyach és un personatge interessant. Últimament, només me'l trobo de Santes en Santes, però sé que em llegeix i que segueix les evolucions d'aquesta santa casa blocaire. Com que són Santes, me l'he trobat. Davant de l'Ajuntament, a la Riera, després de La Crida, és a dir, en el lloc oportú en el moment oportú. Surinyach és un santer autèntic. Ho viu molt. També viu molt les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. I les excursions muntanyenques, perquè Surinyach, advocat, animal polític, és un home de muntanya. Surinyach és el de la dreta de la fotografia, per als qui no el coneguin. Ha perdut pèl, perquè els anys no perdonen. Jo el vaig conèixer quan tenia entrades, i uns cabells llargs per darrere que pretenien ser informals, com de rebel·lia. Perquè si alguna cosa caracteritza Jordi Surinyach és la rebel·lia. És un rebel polític perquè la seva és una trajectòria ben curiosa. Supera Josep Piqué. Va militar al PSUC (la història prèvia no la conec), a CDC, a ERC, a RCAT i... ara sembla que torna a ser una ànima lliure, desenganyada dels experiments o, com a mínim, escèptic.

No sé a nivell nacional què farà a les properes eleccions al Parlament, però si miren la fotografia veuran que el senyor de l'esquerra, amb americana i camisa per fora, és Joan Mora, candidat de CiU a l'alcaldia de Mataró. Mora no és cap animal polític, i dubto que la seva trajectòria sigui dilatada i contradictòria com la de Surinyach, a qui uneix una forta amistat. Si alguna cosa té l'advocat muntanyenc és que és amic dels seus amics, i és per això que surten junts a la foto. No serà la primera foto que veurem de tots dos, perquè intueixo que al Mora mancat de referents polítics locals li cal un suport proper, una brúixola amb experiència durant l'any que falta fins a les eleccions municipals. Surinyach és un murri i, a més, està enganxat a la política, encara que sigui des de la distància.

No va arribar a fer el salt a la política nacional quan militava a CDC perquè aleshores Ramon Camp era un tap a Mataró. Hauria estat un diputat brillant. Però després va mantenir l'aposta municipal a la capital del Maresme, però fent el salt a ERC, quan l'independentisme no era majoritari però en una època en què els insatisfets nacionalistes optaven per la frescor dels republicans. No sé, perquè no ho he preguntat, si Surinyach estarà disposat a tornar a unes llistes municipals, de la mà de Joan Mora, però del que estic convençut -i parlo des de la intuïció- és que farà d'home a l'ombra del candidat de CiU.

Mataró és un feu del PSC des del 1979, i això podria canviar en els comicis del 2011, de tal manera que l'alcalde que fes La Crida de l'any vinent podria no ser Joan Antoni Baron. No tinc cap dubte que Surinyach, que a més d'amic dels seus amics comparteix la passió muntanyenca de Mora, està treballant perquè la propera Crida qui estigui dalt del balcó municipal donant la benvinguda a la festa sigui un alcalde convergent per primer cop en la història de la ciutat. En èpoques en què els candidats busquen referents com l'inquiet Surinyach, potser no triguem gaire a veure que d'altres també troben la seva brúixola.

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

#AdéuACN

Dimecres, 4 mai.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits