bloc sense fulls

Marxen els bons

Dijous, 3 de juny de 2010 18:45 h

La diputada Marina Llansana va anunciar ahir la seva retirada de la primera línia política. Llansana és diputada des del 2003 i no aspirarà a renovar l'escó a les properes eleccions, tot i ser una de les promeses de l'independentisme parlamentari. Ella no és l'única que, en l'actual context de convulsió, decideix passar pàgina a la seva etapa política i institucional. "Per a mi la política no era un contracte indefinit, sinó un període transitori", explicava ahir a Anoiadiari.cat. Hi ha una generació de polítics joves catalans que tenen aquesta idea tan postmoderna de l'"això no és per sempre" incrustada en el seu frontispici mental, "això és transitori." I mentre s'ho van repetint, es produeix una fractura intergeneracional amb els polítics d'una altra època, aquells que s'aferren al càrrec i han fet d'això un modus vivendi. Conec més Llansanes, al Parlament de Catalunya, al govern, a les diputacions i en alguns grans ajuntaments que abandonaran la política aquesta legislatura. Gent de partits diversos que fa 8 o 12 anys van fer el salt precoç a la política i que ara, amb el xàfec que cau, giren full. Són dones i homes joves, molt preparats, amb idiomes, viatjats, sensibles, i sense els lligams de generacions que van ser hereves de la Transició, marcades per una absoluta submissió als aparells del partit. En canvi, aquests joves no són esclaus de les sigles, sinó que estan compromesos amb uns valors. Lluiten, però no pel partit sinó per les causes.
 

Ara que tocaria una certa catarsi de la política catalana, amb la sacsejada de la desafecció i una abstenció galopant, es dóna la paradoxa que són aquestes fornades les que diuen adéu. Pensen en màsters, a anar als Estats Units, a muntar projectes o treballar a la privada, a formar famílies o cuidar-les, pensen a recuperar qualitat de vida i tenir més temps per a ells. Els ho respecto, però com a ciutadà em sap greu veure que els que se'n van són els bons. Hi ha massa pretorians, conspiradors i mediocres aferrats a la cadira mentre els idealistes pleguen. Fins ara lluitaven fent política, i ara ho hauran de fer des de fora. El descrèdit de la política entre els joves.
 

(Article publicat al diari Avui.)

        comentaris

I no creus que, precissament, abandonen quan venen mal dades, enlloc d'aguantar?
Quan les coses anaven bé, perfecte ser diputat/da, senador/a, regidor/a o qualsevol altre.
Quans'ha de donar la cara, quan s'ha de governar en crisi, quan s'ha de parlar més que mai amb la ciutadania,
aquesta classe de gauche divine de la política nacional, comarcal, local, abandonen.
Aquesta és la meva lectura

tant de bo es tracti només d'un kit-kat. Esperem veure-la aviat en qualsevol altre escenari.

Certament és una llàstima que la gent preparada marxi, però així hauria de ser: dedicar-hi uns anys amb una intensitat total, donant el millor d'un mateix, i després seguir amb una vida personal. Dedicar-se a la política hauria de ser un sacrifici pels altres, un acte de solidaritat; mentre segueixi essent el contrari ja els poden bombar a tots. Hem d'admetre que al cap i a la fin el poble té el que es mereix, no som pas millors que la púrr... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Captures

Divendres, 20 mai.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits