bloc sense fulls

Ascó vs Catalunya

Dimarts, 26 de gener de 2010 18:30 h

Això del cementiri nuclear d'Ascó és una metàfora de com han canviat les coses. Fa anys, quan el Govern havia de fer una presó o un abocador, s'imposaven des de Barcelona aquestes instal·lacions. El territori ho rebia en peu de guerra. Els alcaldes eren víctimes de la imposició. Els interessos de país perjudicaven clarament els locals. Però segurament era el peatge que s'havia de pagar. El país tenia molts dèficits i el Govern havia de repartir pel territori aquests projectes poc agradables o molestos. Les pedregades a consellers en l'època de Pujol són la icona d'aquell país en construcció, sovint a cop de conflicte territorial. Ara, però, és tot el contrari. És un alcalde, en aquest cas el d'Ascó, el que reclama un cementiri nuclear a la seva població en contra de l'opinió del seu entorn més proper. La manifestació de diumenge és un clam popular innegable. I es produirà la paradoxa que és una població la que va contra els interessos del país, que a través del seu Parlament i de les forces parlamentàries s'ha expressat contrari a l'esmentat cementiri de residus nuclears. O sigui, que això ha girat com un mitjó. Abans era "el país" el que "imposava" al territori, i ara és el localisme el que fa una "imposició" interessada (l'euro és l'euro, i els llocs de treball i...) al conjunt del "país". Com han canviat les coses. La subhasta pública en què s'han convertit aquestes operacions és vergonyosa. Atempta contra la planificació territorial, contra una coherència a prova d'alcaldes espavilats que pugnen per inversions milionàries encara que siguin aquestes uns regals enverinats.
        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Praga

Divendres, 6 mar.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits