bloc sense fulls

Despropòsits politicolingüístics.

Dijous, 16 de setembre de 2004 15:41 h

Tornem a la normalitat (després de les vacances per l'Alguer i Sardenya) amb una certa estupefacció per la innecessària revifalla del debat sobre la unitat de la llengua. Tot recordant les converses en català i alguerès amb la gent d'allà, no deixa de decebre que en tornar a casa et trobis que per aconseguir el reconeixement oficial del català a la Unió Europea el ministre Moratinos fiqui la pota diferenciant el català i el valencià, tractant-les com si parléssim de dues llengües diferents. La relliscada del ministre, tot i l'esmena de Zapatero, s'afegeix a un altre capítol europeu. Josep Borrell, en qualitat de president del parlament europeu, dóna noves proves de la seva manca de sensibilitat amb la llengua natal. El noi de la Pobla de Segur ha donat ordres de prohibir als eurodiputats que parlin en català (i en les altres llengües no oficials a la cambra) mentre no es modifiqui el reglament. El republicà Bernat Joan va intervenir l'altre dia en alemany (per evitar el castellà) i, curiosament, el van interrompre pensant-se que parlava en català. L'ignorant que el va fer callar és el vicepresident de la cambra, el portuguès António Costa. Confondre l'alemany amb el català és un simptoma més de l'obsessió anticatalana, promoguda per un Borrell que ja va advertir (sense complexes) que la discriminació oficial del català a Europa no és prou argument per votar contra la nova constitució europea. Quina llàstima fan els Moratinos, Borrells i Sevillas (que s'oposa novament a les seleccions catalanes). No vull ni pensar què passaria si en lloc de Moratinos fos Palacio, en lloc de Borrell fos Vidal-Quadras i en lloc de Sevilla fos Acebes.


       
comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits