bloc sense fulls

El "caldiño" i la llet amb castanyes de Fraga.

Dimecres, 8 de juny de 2005 01:38 h

Quan Ángel Acebes es dedica a reclamar el vot de la por per al PP de Don Manuel davant de l'amenaça d'una aliança postelectoral entre socialistes i nacionalistes gallecs (Acebes ho compara amb el tripartit català, com si d'un càncer es tractés), és que la campanya no va com hauria d'anar per als interessos del caciquisme i del fraguisme. Que el president de la Xunta perdrà la majoria absoluta és una coincidència entre les enquestes publicades fins ara. Que l'aritmètica permetria un govern entre PSdG i el BNG, sembla que també. Però quan el PP demostra el nerviosisme advertint d'aquesta hipòtesi, és que les coses pinten malament per a la dreta més ancestral de la península, que és, sense cap mena de dubte, la gallega.

Fraga deia ahir -en un intent de fer-se el xuloque ell ha tret els camperols gallecs de "comer caldiño y leche con castañas". Menteix vilment, Fraga. Jo he menjat brou gallec (que és molt potent nutritivament, per cert) i la meva àvia m'havia donat llet amb castanyes, molts anys després d'haver marxat del seu poblet de Pontevedra i d'haver-se instal·lat a Catalunya, al Maresme. De fet, quan hi vaig de vacances a la meva Galícia maternal (un país rural, sofert i que ha hagut de veure com els fills l'abandonaven a la recerca d'un futur millor, ja sigui a la Galícia urbana, a la resta de l'Estat o directament a l'estranger) , encara menjo el "caldiño" i la llet de les vaques de la tia Carmucha, però sense castanyes, que les trobo indigestes.

Per tant, que Fraga no pretengui vendre una Galícia que no és, perquè els que la coneixem sabem com governa el PP en molts ajuntaments on les regles més fonamentals de l'ètica, la transparència i la legalitat brillen per la seva absència. Només cal que recordem el cas Prestige per saber què és Fraga i què va fer la Xunta, absolutament sotmesa a un govern estatal del PP, de l'època d'Ángel Acebes ministre. Que no ens venguin més ficcions, precisament aquells que tenen una TVG sotmesa a la censura. Fraga d'això hi entén un munt. Va ser el ministre d'Información y Turismo, de la censura als mitjans de comunicació.

Davant d'aquest panorama, més val una aliança entre Pérez Touriño i Anxo Quintana, l'única esperança que entri aire fresc a les institucions gallegues. Però jo sóc molt especial i a Pérez Touriño no el votaria, però per raons molt personals i peculiars. Resulta que el candidat socialista a la Xunta era secretari d'Estat quan Josep Borrell era ministre d'Obres Públiques i Medi Ambient, en l'època de Felipe González. Doncs la primera imatge que recordo de Pérez Touriño és en la inauguració de la prolongació de l'autopista del Maresme, en una carpa amb canapès instal·lada al peatge d'Arenys de Mar. Cada dia hi passo, pel peatge. I no és que me'n recordi de Pérez Touriño, però és el secretari d'Estat que ens va posar el peatge als altmaresmencs.

Com que no hi ha més opció, la meva és Anxo Quintana (a la foto), del BNG, encara que en el nacionalisme gallec d'esquerres hi hagi hagut recentment una certa crisi per la marxa de Beiras de la direcció política.


       
comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2020, Saül Gordillo     Crèdits