bloc sense fulls

La pallassada dels taxidermistes.

Dimecres, 22 de juny de 2005 02:05 h

Aquells quinze intel·lectuals que després d'uns quants sopars ben carregats van decidir fer una roda de premsa al restaurant El Taxidermista de Barcelona (a la plaça Reial) per criticar Catalunya i la majoria dels seus ciutadans, acusant-nos de ser uns bitxos raros i antinaturals per massa nacionalistes i recargolats, resulta que ahir van presentar el seu manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Dues dades: van omplir-ho de gom a gom (1.500 persones) i van entregar irònicament uns "premis" a diversos periodistes i mitjans de comunicació que estan en la seva llista negra. Una pallassada més, en definitiva. El mestre de cerimònies de tal tonteria va ser el bufó Albert Boadella, de qui un dels assistents a l'acte va dir: "¿Se imaginan Albert Boadella al Parlament?" Tothom va aplaudir i cridar, a favor, s'entén.

Afortunadament, jo no hi era en un acte tan esperpèntic. Perquè quan vull veure un espectacle compro una entrada i ocupo una butaca de teatre. Perquè, no ens enganyem, aquest manifest titulat "Per un nou partit polític a Catalunya" és una obra de teatre per intentar pressionar els socialistes, dels quals els taxidermistes se senten tant i tant traïts i decebuts. No s'atreviran a continuar el ridícul d'ahir i crear efectivament un partit que concorri a uns comicis. Perquè si ho fessin quedaria en evidència la magnitud de la seva tragèdia, que sembla una tragèdia diària i duríssima per a aquest grapat d'intel·lectuals reprimits enmig d'una societat intolerant i opressora com la catalana. Pobrets.

Els "capullos", que va dir Boadella davant del seu públic (a la foto), són uns premis que ironitzen els Jocs Florals. I els afortunats van ser Xavier Roig, Isabel-Clara Simó, Pilar Rahola, Jaume Fàbregas, Miquel Pairolí, Jaume Reixach, Antonio Álvarez Solís i Francesc Marc-Álvaro, a part de mitjans de comunicació com El Punt i l'Avui. Ja ho veuen. Aquests senyors es permeten la frivolitat de fer un acte que hauria de ser seriós (un partit no es munta cada dia, perquè no és com fer un sopar i prendre's quatre copes) i collonar al personal que diàriament publica en la premsa del país.

Al matí, a RAC-1, els de "Minoria Absoluta" entrevistaven Francesc de Carreras, que és un dels quinze taxidermistes, i a l'home se li ha escapat. Ho ha dit molt clar. La pallassada només pretén espantar una mica el PSC perquè faci més de PSOE o, el que seria el mateix, intentar que els veladors del PSOE al carrer Nicaragua manin (encara més) al partit de Montilla i Maragall. Ha reconegut que el PP no els interessa, perquè ells són progres (quina gràcia, veure l'elit i la intel·lectualitat com fan nostàlgia del PSUC i de la lluita de classes), i ha dit que si existís un PSOE a Catalunya ells ja estarien contents i el país quedaria en bones mans.

Més val riure. Per no plorar.


       
comentaris


1. Qüestions que caldria saber:El lloguer del CCCB l'han pagat?Què cobren de subvenció del tristpartit, de les diputacions i del ministerio?Què tenen a veure amb una revista de paper que no es publica per Internet i amb una revista digital que no es publica en paper i que cobra bones subvencions i duu(en) per nom(s) el d'un escriptor quixotesc?Per què al 33 i a BTV el mateix dia i quasi a la mateixa hora de dilluns 20 de juny es varen fer dos debats amb els trinxeraires lerrouxistes? ... Llegir més


en el pitjor sentit de la paraula.


anomenar les coses pel seu nom no és insultar

No comparteixo ni les formes ni els continguts d'aquesta colla.

Però tampoc trobo correcte que la forma de debatre les seves "propostes" sigui amb insults.

Tothom té dret a dir el que pensa i a organitzar-se com consideri millor per treballar per les seves idees polítiques o cíviques. Òbviament sempre que respectin els drets dels altres. No cal insultar.

A... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits