bloc sense fulls

"El periodisme silenciat"

Dissabte, 28 de març de 2009 19:30 h

Títol: El periodisme silenciat. Just Cabot: vida i cartes de l'exili. 1939-1961

Autor: Valentí Soler (Badalona, 1946) ens ofereix un nou llibre de sobre Just Cabot. En 1992, amb Indignacions i provocacions de Just Cabot (el primer i únic estudi existent sobre la vida i obra del qui fou director de "Mirador") va obtenir el premi de Periodisme "Antoni Rovira i Virgili", atorgat pel diari "Avui". Ha publicat diversos estudis sobre figures del periodisme català (Gaziel, Tísner, Garcés, Ibáñez Escofet i el propi Cabot) a "Revista de Catalunya" i "Serra d'Or". Ara, després d'anys investigant i recollint cartes de Just Cabot, amb El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l'exili 1939-1961 ens aporta una visió amb voluntat biogràfica del món de Just Cabot des de l'inici de la guerra civil i en l'exili parisenc amb els republicans derrotats.

Edita: A Contra Vent

Apunt de l'editorial: "Just Cabot era, en 1936, un dels periodistes catalans de més prestigi. Des de 1922, havia estat redactor de l'Esport Català, redactor en cap de La Publicitat, col·laborador de Revista de Catalunya, director de Mirador, agitador cultural, secretari dels premis Crexell de novel·la, crític literari, polemista mordaç. En resum, el periodista més intel·ligent i ben informat de la Barcelona dels anys trenta i, sobretot, tal com diu Rafael Tasis, un "mestre de periodistes". Que emmudeix per força des de 1939. Liberal i catalanista, fidel a la legalitat republicana, la nit del 4 de febrer de 1939, travessà la frontera de França, vers l'exili personal i vers el silenci periodístic. Com el seu amic Eugeni Xammar, un altre periodista silenciat, Cabot mai no va veure editat ni un sol llibre d'articles seus. Des de París, on restarà fins a la seva mort (1961), constata que, davant l'opció de tornar i haver d'escriure en castellà i amb censura, per a un periodista català "l'única solució decent era el silenci". Per això, quan els aliats deixen seguir Franco al poder, ell es refugiarà en els llibres i en les cartes als amics, l'única possibilitat de fer allò que més li agradava: llegir i escriure. El resultat, una esplèndida literatura epistolar per resseguir la seva vida i alguns apunts de l'exili català a França."

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]


       
comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Bilbao

Dissabte, 12 gen.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2019, Saül Gordillo     Crèdits