bloc sense fulls

17 d'abril de 2014

2324 amb Antonio Baños i Ferran Casas

Aquest és el vídeo del programa de dimecres del 2324 en què hi vaig participar amb els periodistes Antonio Baños i Ferran Casas, i l'escriptora Patrícia Gabancho com a convidada.

       

14 d'abril de 2014

Últimes expressions de la vella política

La política tradicional no és sexi. Els ciutadans són més exigents i s'han allunyat dels vells canals i formats de la política convencional. Molts d'ells s'han bolcat en el ciberactivisme i exerceixen una militància política intensiva en l'esfera digital, fugint de partits i institucions. La bretxa entre la vella política, agònica quan el sistema és bipartidista, i les noves formes de defensar causes i ideologies és cada dia més gran. A Catalunya, la llei de consultes i, especialment, la nova llei electoral són una oportunitat per reduir urgentment la dimensió d'aquesta bretxa sociopolítica. Potser és un intent tardà, ara que la sociovergència pretén aixecar el cap amb un BCN World per aquí i una foto Duran-Rubalcaba per allà.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

13 d'abril de 2014

Entrevista al 'Fent Via' i tertúlia amb Antonio Baños i Àstrid Alemany


Aquesta setmana he participat en el programa de Ràdio La Mina i distribuït per La Xarxa 'Fent Via' @FentVia_Radio, que presenten Antoni Jaume Morell i Xènia Serrat. Hem parlat sobre periodisme i comunicació en l'entorn digital. Després de l'entrevista, hem fet tertúlia amb el periodista Antonio Baños i la consultora política Àstrid Alemany, amb qui hem analitzat el que va passar dimarts al Congrés dels Diputats en el debat sobre la consulta a Catalunya. També hem parlat de comunicació 2.0.

       

11 d'abril de 2014

Política en el segle XXI amb Josep Ramoneda i Josep M. Vallès a Reus



Aquest dijous vaig participar en la taula rodona sobre 'Com s'ha de fer política al segle XXI?' amb el filòsof i escriptor Josep Ramoneda i l'exconseller de Justícia i catedràtic de Ciència Política Josep Maria Vallès, moderada per l'expresident del Parlament Ernest Benach, al Teatre Bravium de Reus. Ramoneda va afirmar que "sense política estaríem pitjor", mentre que Vallès va sostenir que la democràcia no es pot concebre mai com "una situació de punt mort". El Diari de Tarragona ha titulat per una de les meves afirmacions: "Els polítics han de saber aprofitar les xarxes socials com ha fet l'ANC". La taula rodona va servir per presentar públicament del Col·lectiu Reus 1979, una entitat que aplega exregidors de la ciutat de tots els colors polítics des del restabliment democràtic.

       

10 d'abril de 2014

2324 amb Antonio Baños i Quim Torra



Aquest és el vídeo de resum del programa 234 del canal 3/24 de Televisió de Catalunya, que presenta Agustí Esteve, en què aquest dimecres a la nit vaig participar de la tertúlia amb Antonio Baños i Quim Torra.

       

4 d'abril de 2014

Congrés de Comunicació Política




Dijous vaig participar en una taula rodona sobre les 'amistats perilloses' entre política i mitjans de comunicació en el segon Congrés de Comunicació Política de Catalunya, amb el director de l'Ara, Carles Capdevila, i la delegada del diari ABC a Catalunya, María Jesús Cañizares, amb la moderació de l'exdiputada Montserrat Nebrera. Aquestes són algunes de les piulades de la taula del #CCPC2


       

1 d'abril de 2014

Twitter, de la fascinació al cansament

Els muntatges fotogràfics que circulen per les xarxes socials són per al periodisme digital com els globus sonda d'abans per als mitjans tradicionals. Els usuaris manipulen imatges i les llancen a la xarxa per divertir-se o fer la punyeta al protagonista del muntatge, amb el risc de confondre els periodistes que es fan ressò de la participació ciutadana a internet. Les fotografies retocades amb Photoshop del president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, escrivint la paraula 'apoyo' amb doble ela a la bóta d'un celler o la captura del fals tanga de la ministra Maria Elena Boschi en la seva presa de possessió davant el president de la República i el primer ministre italians són els penúltims divertimentos, ara anomenats 'fakes', que han deixat en evidència molts usuaris de Twitter. La xarxa és amenaça i, alhora, oportunitat per a la credibilitat dels mitjans.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

27 de març de 2014

L'oracle amb Xavier Bosch

Aquest dijous he participat a L'oracle, el programa de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, amb el periodista Xavier Bosch com a convidat arran de la publicació de la seva novel·la Eufòria. Hem compartit tertúlia amb l'escriptora Marta Alòs i amb la directora de Debats i Documentació del CCCB Judit Carrera. Podeu escoltar l'àudio del programa.

       

21 de març de 2014

Taula rodona al Col·legi de Periodistes



Aquest dijous he participat en la jornada 'Noves narratives' al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organitzada per Nereida Carrillo i Sílvia Majó, en una taula rodona amb Víctor Pascual, analista de dades i consultor de visualització de dades, Idoia Sota, CEO d'Acuerdo, i Jordi Àvila, activista gastronòmic de la revista per a iPad Sentits, en què he presentat el darrer reportatge multimèdia d'El Periódico de Catalunya sobre l'escletxa digital en tres països, Derribant el mur digital. Aquest treball d''scrollytelling' en què els continguts multimèdia van apareixent en pantalla a mesura que l'usuari va fent 'scroll' forma part d'una aposta per formats i noves narratives digitals.

El Periódico també usa Storify per recollir les reaccions a les xarxes socials de les pròpies campanyes, com la d'un carrer per a Pepe Rubianes. Les cronologies gràfiques, com aquesta de Max Cahner, i especialment les visualitzacions de dades en peces informatives que s'apleguen amb l'etiqueta periodisme de dades. Durant la sessió també vam presentar l'especial amb piulades geolocalitzades de La Mercè 2012, així com peces informatives que inserten tuits i d'altres que inserten àudios, amb un format de butlletí d'àudio. L'informatiu diari en vídeo, en què s'expliquen els continguts del diari de l'endemà, i els minut a minut amb núvols de paraules són altres exemples de noves narratives.








(EL PERIÓDICO presenta la seva aposta multimèdia, publicat per Clàudia Frontino a El Periódico, també en castellà)

       

20 de març de 2014

Traçant la independència

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat consignada públicament una afirmació del tot raonable. Si no hi hagués cap altre remei, la declaració unilateral d’independència és una opció que ell, com a dirigent polític i institucional del país, no pot descartar. Per no perdre força, i com a continuïtat lògica del procés en funció dels entrebancs que anirà posant l’Estat espanyol. Si no es poden posar urnes per al referèndum, urnes per a unes plebiscitàries, i aleshores, amb la rotunditat democràtica d’un parlament sorgit d’unes eleccions clarament plantejades en termes independència sí o independència no, una declaració unilateral que inevitablement hauria de donar pas a una negociació a tres bandes: Barcelona-Madrid-Brussel·les. I a una transició de l’autonomia cap a l’Estat propi que no seria dit i fet.

Aquesta afirmació, doncs, és un torpede a la línia de flotació dels que sostenen la teoria que tot plegat es tracta d’una operació del president Mas per acabar pactant una millora fiscal o d’autogovern dins l’actual Espanya autonòmica. També és un gest per socialitzar una certa maduresa i reflexió serena entre el sobiranisme, que contrasta amb els estirabots ridículs que dia rere dia ofereixen les múltiples veus dels poders de l’Estat espanyol i l’unionisme més excitat. La seriositat, fredor i respecte que ofereixen els principals actors institucionals d’aquest procés d’emancipació nacional topa amb un argumentari rocambolesc i amb una ofensiva mediàtica que se’ls pot girar en contra, als artífexs de l’‘stato quo’.

En aquest sentit, ha proliferat un nou perfil professional que no nota la crisi econòmica: el tertulià unionista. En alguns casos, la textura professional i la política o partidista es confonen fins al punt que floreixen nous rols com el tertulià-candidat. Aquests personatges, que denuncien censura a Catalunya des de tots els platós i estudis de mitjans de comunicació públics i privats catalans, són els que les darreres setmanes i dies han atiat l’enfrontament i revifat vells fantasmes sense cap pudor. En la mesura que el sistema comunicatiu sigui capaç de tolerar aquestes atzagaiades sense que trontolli l’esportivitat i el bon to dels mitjans catalans l’ofensiva quedarà en ben poca cosa.

Mentrestant, a les tertúlies de mitjans d’àmbit estatal seguiran pontificant les mateixes veus del mateix bàndol, sense demostrar cap esperit crític ni voluntat d’obertura. No fos cas que es contaminin de la pluralitat i respecte que ofereix l’espai català de comunicació. En aquest sentit, la independència ja és un fet. Gairebé com a la xarxa.

(Article per a la revista Esguard, la primera nativa per a iPad en català)

       

darrers comentaris

fotos

Estocolm

Divendres, 9 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits