bloc sense fulls

16 de maig de 2012

#15M i economistes a Twitter

A la secció País en xarxa del programa l'Extraradi de COM Ràdio ham parlat dels vuits anys entre el passa-ho per sms de l'11-M i el moviment #15M a Twitter. També hem fet recomanacions d'economistes a Twitter que cal seguir per entendre la crisi des de diferents angles. Aquí trobareu l'àudio.

       

16 de maig de 2012

Informació i democràcia a Girona

girona2

Dimarts vaig participar a la biblioteca Ernest Lluch de Girona [Twitter] en una jornada del cicle Vies de diàleg que organitza periòdicament la Fundació Ernest Lluch. En aquesta ocasió, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona. Després de parlar de Xarxes socials: informació i democràcia, vam compartir taula rodona amb Mariona Ferrer, professora de la Universitat Pompeu Fabra, i l'escriptor i empresari Josep Campmajó [Twitter], moderats pel periodista d'El Punt Oriol Mas [Twitter]. La presentació va anar a càrrec del president de la fundació, l'exdiputat i exsenador Lluís Maria de Puig, i de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont [Twitter], que va recordar els inicis de l'Agència Catalana de Notícies i les experiències professionals que vam compartir durant els anys de la irrupció d'Internet. L'acte va coincidir amb el primer aniversari del moviment del 15-M, i va merèixer una conversa amb els companys de COM Ràdio Girona.




       

16 de maig de 2012

L'oracle de Catalunya Ràdio

Aquest dimarts he participat a la tertúlia [àudio] de L'oracle, el programa que dirigeix i presenta Xavier Graset [Twitter] a Catalunya Ràdio. Avui la convidada ha estat la directora de la Fundació Projecte Aura, Glòria Canals, acompanyada de la rectora de la UOC, Imma Tubella, i de la periodista Carme Colomina [Twitter]. Hem parlat de les retallades a les entitats que lluiten per la integració laboral dels discapacitats, de la tercera tisorada del president Artur Mas i de l'avançament electoral a Grècia, entre d'altres assumptes d'actualitat.

       

14 de maig de 2012

Genís Carbó i la pena de Google



El periodisme de proximitat és duríssim. Enormement agraït, però duríssim. Escrius de gent que coneixes, que et coneixen. De gent que et creues diumenge pel carrer, amb qui et topes en plena festa major, de qui saps moltes més coses de les que hauries de saber. Però, malgrat aquesta proximitat perversa, és un periodisme necessari. De fet, és necessari practicar-ho amb la mateixa passió que tenen els corresponsals de guerra o els periodistes que pregunten a la sala de premsa de la Casa Blanca. Si fas periodisme de proximitat amb resignació, devaluant, d'entrada, l'ambició professional, en el fons traeixes els teus lectors. I a tu mateix. Aquesta reflexió ve a tomb de la necessitat que tinc d'escriure aquest apunt.

Els periodistes som, massa sovint, víctimes dels guions establerts. La judicialització de la política o la politització de la justícia, sumada a l'ego desmesurat d'algun superjutge, ha donat els episodis més lamentables per a la justícia, la política i el periodisme recent. Recorden el cas Pretòria? La pena del telediario, amb aquells pantalons, les bosses d'escombraries, i un cert afany vexatori en la posada en escena mediàtica? Un dels imputats del cas va ser l'exregidor de CiU de Mataró Genís Carbó, arquitecte que va ser cap de planificació territorial als últims governs de Jordi Pujol. Un home de confiança de Ramon Camp, l'home de CDC al Consell General del Poder Judicial i excandidat a l'alcaldia de Mataró.

S'acaba de conèixer l'arxivament de la imputació de Carbó en aquest cas, que tenia l'exdiputat socialista Luis Garcia Sáez, Luigi, com a principal protagonista. Com que el 12 de novembre de 2009 vaig publicar a l'Avui l'article Tot torna: els escrúpols de Luigi, en què parlava de Genís Carbó, ara tinc la necessitat de deixar escrit que les acusacions que Baltasar Garzón -un jutge que feia més de fiscal que de jutge instructor, amb pulcritud tècnica qüestionable- va llençar sobre l'exregidor mataroní de CiU han estat esvaïdes. Aquest apunt, doncs, queda escrit a mode d'arxiu. Perquè en quedi constància als arxius. Una altra qüestió és la pena de Google, que potser és pitjor que la pena del telediario.

       

14 de maig de 2012

Democràcia i periodisme en temps real

Primer aniversari del 15-M i partits i institucions donen mostres de no haver captat el missatge. Votar cada quatre anys i delegar tota representació en els electes no hauria de ser l’única fórmula de participació democràtica en plena revolució digital. La tecnologia permet compartir, canalitzar i comptabilitzar decisions col·lectives, però hi ha una determinada classe política que segueix instal·lada en la idea que els ciutadans votem perquè algú prengui decisions per nosaltres durant la legislatura. Els indignats del 15-M i la recent irrupció a Alemanya del Partit Pirata conviden a pensar que una combinació intel·ligent de tecnologia i radicalitat democràtica és possible. I necessària. L’assembleisme pot ser caricaturitzat en l’àmbit polític com al seu dia va passar amb internet en el món de la comunicació. Polítics i periodistes fets a l’antiga comparteixen, per por, una religió: democràcia i bon periodisme són incompatibles amb immediatesa, proximitat i col·laboració en ple vertigen de la societat organitzada en xarxa.

Sistemes electorals obsolets i institucions opaques són per a la política el mateix mal que pateix el periodisme amb mitjans dependents dels poders que pretenen construir relats interessadament desenfocats i injustos. Els ciutadans que mantenen viu el record del 15-M són esperança de canvi i símptoma que les eines tecnològiques formen part de la solució més que del problema. En contra del que alguns polítics i periodistes intenten demostrar. Han passat vuit anys des del «passa-ho» per SMS i ara vivim pendents dels trending topics . De l’11-M al #15M. Batecs de rebel·lia a disposició de la democràcia i del bon periodisme en temps real.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya)



       

11 de maig de 2012

El Debat de TVE amb Enric Millo

Debat de la 1 TVE

El cas Bankia i tertúlia amb el diputat al Parlament i dirigent del PP català Enric Millo, aquest dijous en El Debat de La 1 de Televisió Espanyola a Catalunya, amb un 7% de share i 100.000 espectadors. Aquest és el vídeo de la taula de debat, i el de la conversa amb Millo. Presentat per Cristina Puig [Twitter] i dirigit per Francesc Cruanyes [Twitter], el programa hereu del 59 Segons va comptar amb la participació de Martí Saballs, Jordi Barbeta, Gonzalo Bernardos, Gemma Calvet, Toni Aira i servidor.

       

8 de maig de 2012

Vies de Diàleg a Girona

Vies de Diàleg Girona

Cartell de la jornada Vies de Diàleg de l'Ajuntament de Girona amb el títol "Xarxes socials: informació i democràcia", a la biblioteca Ernest Lluch, pel 15 de maig de 2012 a les 19.00 h. Hi participaré amb Carles Puigdemont [Twitter]; Mariona Ferrer, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Campmajó, escriptor i empresari vinculat a l'associacionisme gironí; i Oriol Mas, periodista.


       

7 de maig de 2012

L'oracle sobre l'Anuari Mèdia.cat



Aquest dilluns he participat en la tertúlia de L'oracle, el programa de Catalunya Ràdio que dirigeix i presenta Xavier Graset [Twitter], amb el periodista Manuel Cuyàs [Twitter] i la catedràtica d'Hisenda Pública Marta Espasa. El president del Grup Barnils, David Bassa [Twitter], ha estat el convidat i ens ha explicat l'Anuari de Mèdia.cat. Aquest és l'àudio del programa.

       

4 de maig de 2012

Rècord d'audiència del Debat de TVE

Captura de pantalla 2012-05-05 a la(s) 09.56.33

Aquest dijous he participat en el programa El Debat de La 1 de Televisió Espanyola, successor del 59 Segons, amb el mateix equip, director, Francesc Cruanyes, i presentadora, Cristina Puig. El convidat ha estat l'exconseller de Política Territorial i president del grup socialista al Parlament de Catalunya, Joaquim Nadal. Vegeu el vídeo. A part d'infraestructures, peatges i pacte fiscal, en la segona part del programa vam parlar de la cimera del BCE a Barcelona i el polèmic desplegament policial. Vegeu el vídeo. El programa [Twitter] va batre rècord d'audiència, amb un 9,7% de share i 104.000 espectadors.

       

4 de maig de 2012

La televisió de l'alcalde solitari?

El tancament de la televisió pública del nord del Maresme va acompanyat del desmantellament del projecte audiovisual per a Mataró i la resta de la comarca. Ha abandonat la direcció el periodista Joan Catà, amb una sortida molt digna que contrasta amb la indignitat d’alguns polítics. Catà ha hagut de gestionar un pressupost molt a la baixa, i l’agra digestió del model de televisió digital terrestre en temps de crisi. Se n’ha sortit fins allà on el nou president del consorci, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, ho ha permès. L’obsessió de Joan Mora ha estat, des de l’inici, dinamitar el projecte de televisió comarcal per dotar-se d’una televisió de mida estrictament local menys subjecte al pacte institucional amb altres ajuntaments. La crisi ha estat l’excusa per perpetrar l’operació, que es pot entendre des de la lògica econòmica però en cap cas per l’ambició de control polític. Un cop trencats, intencionadament, els ponts amb altres ajuntaments de la comarca (Calella i Premià de Mar, del mateix color polític) per assolir una única televisió comarcal, el govern minoritari de Mataró ha tirat pel dret amb acomiadaments i nomenaments sense informar ni consultar els òrgans existents a tal efecte. Aquest és l’estil de qui diu oferir diàleg i pacte. Aquest és el modus operandi de qui, des de la campanya electoral, combatia un model públic supramunicipal amb garanties de qualitat i pluralitat.

Els periodistes que formem part del consell consultiu no hem estat convocats a cap reunió des de l’arribada de Joan Mora a la presidència. Tampoc no hem rebut cap informació ni formal ni informal. Totes les novetats -la sortida del director, l’elecció del nou provisional, els acomiadaments, la fugida d’ajuntaments del consorci, etc.- els hem conegut com la resta de ciutadans. El consell consultiu ha estat liquidat per la via dels fets consumats, sense el més mínim pudor. Aquesta és la manera d’actuar de Joan Mora mentre clama per pactes de ciutat i s’omple la boca de paraules com consens, diàleg i participació. Un alcalde sol i en minoria l’últim que hauria de fer és imposar i trencar les regles del joc. L’alcaldia és un càrrec que mereix més dignitat pròpia i amb el conjunt d’actors públics.


(Article publicat a Tribuna Maresme)
 


       

més llegits
darrers comentaris


Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2012, Saül Gordillo     Crèdits