sobirania.cat


bloc sense fulls

22 de novembre de 2014

Presentació del llibre Sobirania.cat a Premià de Mar

foto 4(1)

Presentació del llibre #sobiraniaCAT a Premià de Mar amb l'alcalde @miquelbuch i @ganyet #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #maresme #premiademar #barcelona #catalonia #catalunya #internet #periodisme #sobirania

foto 4

Divendres vam presentar el llibre Sobirania.cat a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló de Premià de Mar amb l'alcalde i president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i amb l'empresari, enginyer i comunicador Josep Maria Ganyet. Una trentena de persones van assistir a l'acte, entre els quals hi figurava la Creu de Sant Jordi, impulsor del programa de normalització lingüística i activista per la llengua Joaquim Arenas. El mateix divendres Ràdio de Premià de Mar em va entrevistar amb motiu de l'acte: Saül Gordillo presenta avui a Premià de Mar Sobirania.cat, relat de la interacció entre el procés i la xarxa

Propera presentació

Dijous, 4 de desembre, a Rubí

targeto_sobirania_RUBI

       

20 de novembre de 2014

Tenim pressa i som plurals

Fins el dia 25 tot és especular sobre el procés. Estem a l'espera del full de ruta del president Artur Mas. Fins ara, el que hem sabut és que contempla l'escenari d'esgotar la legislatura i que pretén pactar amb l'Estat un referèndum a l'escocesa. Però no és descartable que Mas anunciï –si les enquestes li són molt favorables– un avançament electoral, i la seva aposta per una llista amb independents que superi el perímetre de les sigles de la seva federació. O sigui, que tot és possible. Intentar allargar fins al 2016 sense gaire escarafalls, amb les municipals i les eleccions espanyoles pel mig, o convocar-nos a les urnes cap al febrer, abans de les municipals del maig. Estem en mans de Mas, que ostenta el càrrec competent per dissoldre el Parlament i convocar eleccions.

Mentre a Mas li fan arribar les enquestes i al Palau de la Generalitat i al carrer Còrsega estudien els diversos escenaris de país i de partit, s'han instal·lat dues idees a cop de tertúlia i d'article d'opinió de l'exèrcit del Partit del President (PdP). La idea és que no cal tenir pressa, perquè calen 300.000-400.000 votants més pel 'sí' a la independència. I perquè calen les estructures d'Estat i el reconeixement internacional. I perquè cal pactar una consulta 'definitiva' amb l'Estat. I perquè... Fa la impressió que sempre hi ha excuses per ajornar les grans decisions. Que fa mandra o por agafar el toro per les banyes. És una manera de marejar la perdiu que pot posar en crisi la credibilitat acumulada el 9-N. És una manera d'esgotar el sobiranisme cívic, a qui ja no podem demanar més demostracions de mobilització popular imaginativa. Als partits que proposen eleccions constituents i actuar en conseqüència immediatament després se'ls penja la llufa de la impaciència, del #tenimpressa com un concepte pejoratiu.

Entre la precipitació i el mareig de la vella política al·lèrgica als canvis profunds hi ha un terme mig, i en aquesta ocasió el calendari hi juga un paper determinant. Per una banda, les municipals del maig. Si Mas no convoca abans, els alcaldes i candidats poden ser víctimes –o beneficiaris indirectes– del caràcter plebiscitari d'aquestes municipals que seran les primeres eleccions després de la V i del 9-N. Els alcaldes que rebrien la patacada i els candidats que tindrien premi sense merèixer-lo haurien de quedar al marge del factor nacional. Però això depèn de Mas, i amb els seus alcaldes i pesos territorials s'haurà d'entendre.

L'altra cita del calendari del 2015 són les eleccions espanyoles, d'aquí a un any. El terratrèmol de Podemos, que pot escombrar IU i el PSOE i que, indirectament, pot reforçar el PP com a únic vot útil per aturar Pablo Iglesias, pot deixar un Congrés inèdit, amb una reforma constitucional que fa tard i que en la nova legislatura sembla ineludible. Els partidaris de l'anomenada tercera via somnien amb la reforma constitucional per trobar un millor encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol. Si Catalunya no mou fitxa abans, una part rellevant dels votants del 'sí-sí' podrien evolucionar cap a posicions del 'sí-no0, és a dir, cap a una tercera via per a tothom (el cafè per a tothom 2.0). No fer eleccions abans de les espanyoles –i fer-ho entre les municipals i les espanyoles amb l'estiu pel mig és complicat–, suposa perdre l'oportunitat d'acabar de fer la feina interna supeditant la iniciativa als interessos espanyols. Lícit, però aleshores el discurs pròpiament sobiranista quedaria tocat. Com a mínim, la seva credibilitat.

La segons idea que l'exèrcit mediàtic del Partit del President (PdP) intenta imposar és que només pot haver avançament electoral si ERC s'entrega als braços de CiU, és a dir, si Mas lidera una llista amb Oriol Junqueras renunciant a ser cap de llista en una altra candidatura. D'això, en termes econòmics, se'n diu monopoli. Si el mercat no ens agrada, fem una intervenció perquè no hi hagi competència i tot resolt. En termes polítics, i donades les circumstàncies excepcionals del país, això s'ha vingut a denominar Candidatura de País (CdP) amb l'argument –no demostrat, i molt discutible– que aquesta fórmula obtindria més diputats que la suma de les llistes de Mas i Junqueras per separat. Ni els que hi entenen ho subscriuen, això de l'efecte 2+2=5. D'altra banda, no cal ser gaire intel·ligent per sospitar que molts votants optarien per altres opcions en cas d'una ute –unió temporal d'empreses– entre CiU i ERC. Per començar, Unió no estaria per la labor, i l'experiment expulsaria votants conservadors contraris a ERC, així com electors progressistes que no donarien mai suport a CiU. Però, escolta, l'exèrcit del PdP és incansable, i a base de repetir això de la CdP estan aconseguint desmerèixer l'escenari en què les dues candidatures més votades –les de Mas i de Junqueras– superessin de llarg els 68 escons de la majoria absoluta.

El PdP està cometent els mateixos errors del 2012, recordeu aquella foto del 'messies' Mas. Sembla que no vulguin aprendre. L'èxit del procés és la seva transversalitat. I l'èxit d'unes eleccions constituents hauria de ser també la pluralitat d'ofertes electorals amb un o diversos punts programàtics coincidents. Quan algú assenyala la Lluna –fer la independència–, els partidistes –quina ironia, oi, perquè volen fer desaparèixer les sigles dels partits?– miren el dit. 

(Article publicat a Racó Català)

       

19 de novembre de 2014

Els matins de TV3 amb Casajuana, Villatoro, López Burniol, Aguilera i De Ribot





Aquest dimecres he participat en la tertúlia d'Els matins, el programa que presenta Lídia Heredia a TV3, amb Carles Casajuana, Vicenç Villatoro, Juan José López Burniol, Gemma Aguilera i Rafael de Ribot. Aquest és el vídeo de la primera part i aquest altre el vídeo de la segona part.

       

19 de novembre de 2014

Presentació de la revista 'Procés' a Mataró amb Palà, Cuyàs i Spa







Aquest dilluns he participat en un acte organitzat per Sentit Crític a El Públic de Mataró amb motiu de la presentació del monogràfic 'Procés'. Hem debatut amb Carles Spa, gestor cultural, i el periodista Manuel Cuyàs sobre el procés sobiranista després del 9-N, moderats per l'impulsor de Sentit Crític, Roger Palà.

       

19 de novembre de 2014

2324 amb el jutge Xavier González

En directe al 2324 #televisió #santjoandespi #baixllobregat #barcelona #catalunya #catalonia #mediterrània #igerscatalunya #igersbarcelona #igersmaresme #igerscalella #2324

Aquest dilluns he participat en la tertúlia del 2324, el programa d'Agustí Esteve a Televisió de Catalunya [veure el programa], amb el jutge Xavier González, l'economista Miquel Puig i els periodistes Martí Farrero i Marc Colomer.

       

18 de novembre de 2014

The Internet has strengthened the Catalan independence movement

Captura de pantalla 2014-11-16 a la(s) 21.31.55

"Without a doubt the independence movement would never have been so successful without Web 2.0 technologies" says Scottish academic Kathryn Crameri, author of 'Goodbye Spain? The Question of Independence for Catalonia'. She explains that, "in general, the Internet and social media have been used to communicate with supporters or potential supporters, to organise events and to mobilise people to take part in them", and it appears that the Catalan independence movement is no different. 2014 marks 300 years since Catalonia lost its sovereignty and self-government institutions to the Bourbons in the War of Succession, and ever since then there have been some calls for it to become independent again. However, it is only in the last few years that support for independence in Catalonia has grown considerably, with around 50% of the Catalan population supporting the movement in 2014, compared to some 15% 10 years ago.

Ana Sofía Cardenal, Professor at the Open University of Catalonia (UOC), says the trigger for this astonishing growth can be traced back to the decision made by the Spanish Constitutional Court in 2010 to annul and reinterpret several articles of the 2006 Statute of Autonomy, causing widespread protests throughout Catalonia. In his new book, 'Sobirania.cat', prominent Catalan journalist Saül Gordillo explains how the growth of the independence movement can also be intrinsically linked to the steady rise of online activity in Catalonia, saying that the growth in the movement would be "unthinkable" without the Internet.

In the wake of the mass demonstration in Barcelona on Catalonia's National Day, when 1.8 million protestors (according to local police) demanded to vote on independence on November the 9th, it is clear that online, pro-independence activism will continue to be very relevant in Catalonia in the near future (...)

(The Internet has strengthened the Catalan independence movement, by Help Catalonia)

       

17 de novembre de 2014

Periodisme #TT

Entre els anys 1994 i 2000, la web solament oferia pàgines i notícies de l'edició impresa. El primer servei d'última hora va començar fa 14 anys, el novembre del 2000. Des d'aleshores, la manera de treballar dels periodistes ha canviat radicalment, ja que els continguts es publiquen abans a la web que al paper, i els poden llegir els subscriptors i milions d'usuaris amb un senzill registre previ.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

16 de novembre de 2014

Vint anys d'El Periódico a Internet

Encara és aviat per definir internet. «Estem intentat replicar els models antics en un món digital nou i és massa aviat per definir-ho. També és aviat per saber quins models de negoci funcionen o no», va dir el guru del nou periodisme Jeff Jarvis en la seva recent visita a Madrid. La premsa escrita fa anys que es reinventa, intentant compensar la caiguda dels ingressos en el suport de paper amb nous canals i formats digitals. La innovació és el nervi de la transformació que protagonitzen els mitjans, i en aquest sentit aquest diari ha estat pioner a Espanya. Fa 20 anys, el 7 de novembre de 1994, es va iniciar el servei digital d'EL PERIÓDICO, el primer diari a internet gràcies a la xarxa Servicom. Els usuaris -un miler en els primers cinc dies de funcionament- disfrutaven fa dues dècades de la portada, les pàgines d'Opinió, la guia de televisió i un resum de les notícies en 3 minuts. Així hauria de començar la crònica del retorn al futur del periodisme digital a Espanya. EL PERIÓDICO va ser el primer diari a llançar els seus continguts a través dels anomenats Bulletin Board System (BBS). Luis Ángel Fernández Hermana va tornar d'un congrés als Estats Units amb aquesta idea i la nostra capçalera, amb Mario Santinoli com a director tècnic, la va aplicar gràcies a un servei connectat per nodes.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)



       

12 de novembre de 2014

Elogi de Ferran Monegal

" (...) ¿Eso no es engañar a la ciudadanía?». ¡Ahh! Mas se sacudió de encima el pressing de una forma pintoresca. Vino a decir que eso eran iniciativas particulares, o sea, como si Rigol, Arriola y Serrano se hubieran encontrado para jugar unas partiditas de petanca. Hombre, es enternecedor, pero dificil de tragar. Ha sido luminoso el análisis de nuestro compañero Saül Gordillo, ayer, en las páginas de opinión de nuestro diario, sobre el primer fruto que ha dado este pacto: «Mas ha logrado poner urnas, y Rajoy ha conseguido frustrar una consulta que emitiera un mandato vinculante». Exacto. Han conseguido los dos llegar a un acuerdo para no quedar con el culo al aire delante de sus respectivas parroquias: Mas frente a la Catalunya ingenua e ilusionada, y Rajoy frente a la España colérica y cerrada. (...)"

(Article sencer de Ferran Monegal publicat a El Periódico, també en català)

       

10 de novembre de 2014

Discrepància pactada entre Mas i Rajoy

Tres grans manifestacions precedides per les consultes populars iniciades a Arenys de Munt el 2009 han estat l'antesala del procés participatiu del 9-N, que ha servit per entregar definitivament el monopoli del concepte «democràcia» a l'independentisme. Els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy han evitat formalment el xoc de trens. El president de la Generalitat ha aconseguit esquivar el boicot sistemàtic de l'Estat i preservar una feble unitat sobiranista per acabar posant les urnes, mentre que Rajoy s'ha sortit amb la seva al frustrar un referèndum o consulta amb garanties jurídiques que emetés un mandat vinculant dels catalans.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

darrers comentaris

fotos

ACN

Dimarts, 28 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits