bloc sense fulls

3 de juny de 2015

Roger Palà

Roger Palà (Sentit Crític) intervé a Digital Granollers en la sessió sobre periodisme #granollers #digitalgran #vallesoriental #barcelona #catalonia #catalunya #mediterrania #internet #periodisme #instagrafic #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #i

PALÀ, Roger @rogerpala (Barcelona, 1978). Periodista. Cap de redacció de la revista Enderrock des de 2005 fins que, recentment, ha impulsat el projecte d'El Crític amb Sergi Picazo. Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i actiu a l’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Bloguer des del novembre de 2006, és un dels impulsors del setmanari Directa. El 2012 va publicar en paper una selecció d’apunts al seu blog i en mitjans digitals, titulat 'Mots incendiaris. Recull d’articles' (2007-2011).

(Roger Palà és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

2 de juny de 2015

Revoltats al setmanari Presència

Ressenya de Revoltats a Presència 31-05-15

Aquest diumenge el setmanari Presència, que distribueix El Punt Avui, publicava a pàgina sencera (plana 107) una ressenya sobre el llibre Revoltats (en castellà, Sublevados), de la conversa entre Oriol Junqueras i Justo Molinero, titulada 'Una conversa d'alt interès nacional'.

       

2 de juny de 2015

Gustau Navarro

Ajut puntCAT 2010 a A.L.I.LL
Gustau Navarro, a la dreta.

NAVARRO, Gustau Antropòleg i historiador, docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a la Universitat de Sàsser. Ha estat membre fundador del grup d’antropologia visual de l’Institut Català d’Antropologia, on va fer diferents audiovisuals etnogràfics. Va col·laborar amb el cineasta Francesc Bellmunt en la realització de la pel·lícula Complot dels Anells. Entre el 2005 i 2008 va escriure el blog 'Apunts des de l’Alguer'. Va ser la connexió amb la ciutat catalana de Sardenya, l’Alguer, durant els primers anys de la Catosfera. El 1990 va publicar, amb Pere Riera, 'Diccionari polític'. Portaveu de Catalunya Lliure, va ser un dels detinguts el 1992 en l’operació del jutge Baltasar Garzón contra els independentistes catalans, i va denunciar que la Guàrdia Civil l’havia maltractat. Ha promogut a Verkami un projecte de documental en vídeo per explicar “la història de l’Església de Santa Maria de Montserrat a Roma, església nacional dels catalans i la de tots els naturals dels regnes de la Corona d’Aragó”, després d’un any de recerca per arxius de Roma i Espanya. És actiu a Facebook. Manté aquest blog.

(Gustau Navarro és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

1 de juny de 2015

Ismael Nafría

Experiències:

NAFRÍA, Ismael @ismaelnafria (Barcelona, 1968). Periodista, escriptor especialitzat en Internet i director d’innovació digital del Grupo Godó. Ha estat subdirector de continguts de Prisacom (2005-2008) i director de la web de guies pràctiques ParaSaber.com. Autor dels llibres 'Internet es útil' (2008), 'Web 2.0. El usuario, el nuevo rey de Internet' (2007) i 'Sr. Director: Les millors cartes dels lectors de La Vanguardia' (2004). Autor, entre 1999 i 2005, de la columna setmanal La Crónica a La Vanguardia Digital, on va ser redactor en cap durant dos anys.

(Ismael Nafría és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)



       

31 de maig de 2015

Com llegir els resultats del 24-M en clau (optimista) del 27-S

Sin título

Rebo un correu de Jordi Sànchez i Muriel Casals, els presidents de l'Assemblea i l'Òmnium, en què es feliciten pels resultats electorals del 24-M i anuncien que el sobiranisme en surt clarament enfortit. La seva lectura, a quatre mesos de les eleccions plebiscitàries, és que els votants sobiranistes creixeran el 27-S i que la majoria pro-independència al Parlament de Catalunya és a tocar. No només no hi ha sostre, segons ells, sinó que estem davant d'una oportunitat per al salt definitiu que cal per assolir una majoria sòlida. Doncs molt bé. Vaig veure Sànchez al qüestionat debat de TV3 que presenta Ariadna Oltra i em va semblar que el seu discurs està molt ben articulat i és coherent amb tot el que ha anat dient fins ara. La proposta estrambòtica de la llista única està enterrada. Ni Sànchez ni el propi president de la Generalitat, Artur Mas, han fet el mínim esforç per fer la gara-gara als tertulians malhumorats que han confós la derrota de CiU a Barcelona amb els bons resultats per al procés sobiranista d'aquestes eleccions municipals. La llista única és morta, per a desesperació d'alguns d'aquests tertulians tramposos que volen confondre Escòcia amb Catalunya, Alex Salmond amb el president Mas, i l'SNP amb CiU. El 24-M, amb l'èxit d'ERC i la CUP, amb la victòria de Barcelona en Comú, amb la irrupció de Guanyem Badalona i Terrassa en Comú, entre d'altres, va quedar més clar que mai que la llista única ideada per David Madí seria un greu error per al procés sobiranista. El procés serà plural o no serà. L'oferta electoral a les plebiscitàries –ara més constituents, pels discursos que incorporaran algunes forces emergents– serà plural o, definitivament, la simplificació marquetiniana mataria el procés.

Barcelona no només no explica els resultats del 24-M al conjunt del país en negatiu, sinó que l'única derivada nacional pot ser llegida en clau optimista per als sobiranistes. La derrota de Xavier Trias coincideix al país amb una clara victòria de CiU en vots i regidors. La victòria de Barcelona en Comú, per la mínima i molt condicionada pels pactes i les artimètiques variables, obligarà Ada Colau a fer passos i adoptar compromisos amb el procés inequívocs. La futura alcaldessa va votar a títol personal 'sí-sí' en el procés participatiu del 9-N. Ara Colau serà alcaldessa i tant ella com els seus regidors independentistes, que en té a la seva llista, hauran de reforçar el compromís amb el procés. Per tant, ni Colau és l'espanyolista sotmesa a Pablo Iglesias que alguns volen dibuixar ni Xavier Trias –que fins el dia abans de l'inici de la campanya no va signar el compromís, descafeïnat, de l'Assemblea i l'Associació de Municipis per la Independència– és el maulet anti-'stablishment' que ara alguns volen presentar. Hi ha, en aquest nou mandat, més regidors independentistes a l'Ajuntament de Barcelona: els de CiU que ho siguin, els de BC que ho siguin, els 5 d'ERC i els 3 de la CUP. I la diferència, a més, és que tant Trias com Colau han evolucionat, hauran d'evolucionar encara més, de fet. O és que algú dubta que l'11-S Colau i Trias, o el seu relleu a l'Ajuntament, no hi seran a la manifestació independentista de la Meridiana?

Barcelona tampoc no explica els 250.000 vots de més aconseguits per ERC. El resultat d'Alfred Bosch, passant de 2 a 5 regidors i essent quarta força –pels pèls no ha estat tercera–, no s'ha visualitzat amb la contundència amb què ERC ha crescut al conjunt de l'àrea metropolitana i també al país. ERC es refà de la patacada del 2011, però entra amb força a ciutats i places històricament hostils per a l'independentisme. És decisiva en la governabilitat de molts ajuntaments i gaudeix d'una posició privilegiada per bastir les estructures d'Estat des de les quatre diputacions del Principat amb CiU. A l'àrea metropolitana ha superat CiU: Badalona, Cornellà, L'Hospitalet, Terrassa, Sabadell... Però al mateix temps ha pogut créixer tot i l'entrada impetuosa de la CUP a molts consistoris. Barcelona sí que seria l'exemple d'això. ERC puja de 2 a 5, però la CUP no es queda pas curta i entra per primer cop a la plaça Sant Jaume banda mar amb 3 edils. O sigui, que els acords dels republicans amb els socialistes sobiranistes –la diàspora del PSC– i amb el maragallisme ha donat resultats exitosos malgrat els retrets i la desconfiança dels opinadors nacionalistes, que no paraven de criticar les 'males influències' d'Oriol Junqueras. Els mateixos que lamentaven els acords d'ERC amb els ex-PSC Toni Comín, Joan Ignasi Elena, Jordi Martí, Montserrat Tura, Marina Geli... són els que criticaven que Junqueras no tingués l'estelada penjada a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i confiaven que el PSC recuperés l'alcaldia d'aquesta ciutat del Baix Llobregat. Tot de pesos pesants, fins i tot José Zaragoza, fent campanya a Sant Vicenç perquè Junqueras no guanyés les eleccions i, en conseqüència, perdés l'alcaldia. Doncs va i Junqueras guanya 3 regidors i s'imposa amb rotunditat.

En termes de procés, ERC ha fet els deures. S'ha menjat el PSC arreu del territori menys als feus socialistes del cinturó roig i ciutats rellevants com Granollers. ERC ha passat per davant del PSC, fins i tot a Barcelona. Més votants de centre-esquerra són avui independentistes gràcies a aquesta aposta. Llegeixin Revoltats i el discurs de Junqueras va per aquí. Repesquin el discurs de Junqueras al Cercle d'Economia, aquest dissabte a SItges, i entendran la magnitud de l'operació. Entendran que Sitges i la visita de Junqueras a la Fira d'Abril amb Justo Molinero són dos gestos, dos discursos, dues accions, en la mateixa direcció. Ampliar l'espai de l'independentisme vinculant-ho a progrés social, a la moderació dels màxims recursos propis al servei de la societat i l'economia del país. 

En termes de procés, la CUP ha fet també els deures. Vincula la radicalitat democràtica, l'esquerra alternativa i l'activisme de carrer a l'independentisme, al full de ruta pactat per Mas i Junqueras, amb l'ANC, Òmnium i l'AMI abans de les municipals. Full de ruta de les plebiscitàries i procés constituent posterior. Full de ruta de llistes separades i unitat d'acció posterior per construir el nou Estat. La CUP, a qui fins ara –ja veurem en el futur– alguns sectors han tractada amb exquisidesa, ha fet uns resultats també espectaculars, amb 150.000 vots més. Ha fet confluència a places com Badalona amb moviments i forces poc amigues del sobiranisme, però gràcies a aquestes aliances aconseguirà solidificar a l'esquerra de l'esquerra un gruix sensible també al procés. En línia amb el que pot acabar passant amb una bona part del projecte Barcelona en Comú, que per aritmètica o convicció tendirà a abraçar el procés en la mesura que aquest sigui més constituent i serveixi per revisar tabús fins ara intocables. En aquest sentit, el 'ho volem tot' de la CUP és una bona síntesi, i la gràcia és que ha entrat a l'àrea metropolitana –a Sant Cugat del Vallès, per exemple, li ha esgarrapat els regidors de la majoria absoluta a CiU– i a capitals de comarca com Berga, on ha desbancat a la federació nacionalista.

En termes de procés, CiU ha fet els deures a mitges. Ha guanyat a Catalunya i ho ha fet, en la immensa majoria de casos, amb regidors més desacomplexadament compromesos amb la independència. El cas de Girona, amb Carles Puigdemont, és el més paradigmàtic, però no pas l'únic. Molts alcaldes o candidats independentistes de CiU han tingut una bona recompensa a les urnes, aconseguint aturar l'ascens d'ERC i la CUP, millor encara per al procés, acompanyant el creixement d'aquestes tres forces. Girona ho demostra. En què ha fallat CiU? Ha fallat a Barcelona perquè la seva campanya ha estat desastrosa, i el perfil sobiranista del candidat –dels últims representants del pujolisme a l'actual CiU– molt deslluït. Ha tingut fuita de vots cap a la CUP –sí, molts fills de convergents han votat CUP per no votar Trias– però també cap a Ciutadans. No va signar el compromís municipalista de l'ANC i l'AMI fins que no va tenir la sensació que hi estava obligat, oferint una imatge d'anar a remolc i fer-ho a desgrat, posant condicions i retocant el text estàndard que sí signaven altres alcaldes nacionalistes. Un altre error va ser vincular els resultats de Barcelona al 27-S, com si no hi hagués marge per a votar alguna opció diferent a Trias però ser inequívocament independentista.

L'entrada, en la recta final de la campanya, d'Artur Mas no va acabar d'ajudar. El missatge de 'xantatge' no ajudava gaire CiU, perquè novament oferia la idea que el president de la Generalitat faria tacticisme en funció de la victòria o derrota de Trias. Tot això coincidia en el temps dels últims dies de campanya amb la indiscreció, o atreviment, d'una part dels opinadors més propers al president, que no dissimulaven gens ni mica que l'operació per revifar la idea estrambòtica de la llista única –essent deslleials a l'acord signat pel propi Mas amb Junqueras– agafaria cos l'endemà de les municipals. El tsunami de la llista única, els somnis humits amb l'SNP escocès, s'anunciava abans de saber el resultat electoral del 24-M. És aquesta la imprudència, o prepotència diran alguns, que s'ha castigat a les urnes. Confondre Barcelona –fins ara poc motor del procés– amb Catalunya, confondre Trias amb Mas, confondre CiU amb procés, confondre institucions amb carrer, i entremig empastifar la reputació de nous actors com el propi Jordi Sànchez. 'És un home del president, una jugada mestra de Madí', deien per generar nerviosisme o desestabilitzar mentre a Junqueras li criticaven que no tingués l'estelada a Sant Vicenç dels Horts. De traca.

La mateixa nit electoral, Trias va donar una lliçó democràtica, un exemple de saber perdre. Va dir que Colau seria l'alcaldessa de Barcelona, va escenificar el seu pas a l'oposició i va oferir una transició raonable i tranquil·la tot i les informacions de l'última setmana de campanya que anunciaven la contractació i adjudicació d'obres i serveis que hipotecaven –o garantien, segons com es vulgui llegir– el futur funcionament del consistori, de la ciutat. Trias era un senyor de Barcelona, elegant, mentre a Madrid Esperanza Aguirre oferia la pitjor cara de la dreta que no sap perdre. Durant tres dies vam viure un miratge. A Barcelona, Colau guanyadora tenia un cap de l'oposició exemplar. A Madrid Manuela Carmena hauria de pactar contra la guanyadora, que buscava maniobres estranyes per impedir que Podemos 'assaltés el cel' de la Villa y Corte. Però tant el president Mas com el propi Trias dimecres van fer un gir, inexplicable, desconcertant, que només podia pretendre satisfer els seus, els sectors més propers al poder, a l'stato quo. Mas es rebaixava a polemitzar amb la futura alcaldessa, i enfrontava Barcelona i Catalunya –just el que el president retreu a Barcelona en Comú, contradictori doncs– i animava Trias a fer de Josep Antoni Duran Lleida.

Llavors l'alcalde en funcions va anar a TV3 a dir que el PP podia ser clau a la capital independentista, contradictori, oi? I que els 3 regidors d'Alberto Fernández Díaz, el germà del ministre de l'Interior que inventa i filtra informes falsos contra dirigents catalans i sobiranistes, li permetria sortir reelegit en el càrrec d'alcalde de Barcelona, només amb la intenció gratuïta i benintencionada de garantir l'ordre –la independència no era acabar amb l'ordre establert?– evitant que l'activista Ada Colau ocupés la cadira de Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias. I va l'alcalde en funcions de CiU i li va el joc al president, tirant per terra el seu prestigi i dilapidant la seva entrada a l'enciclopèdia. I va Duran Lleida i fa de Duran Lleida contra ERC, dient que només d'ERC depèn que Trias sigui alcalde. Una falsedat que fins i tot incomoda mediàtics poc sospitosos de ser contraris als interessos de CiU com l'economista Xavier Sala-i-Martin, que surt en defensa d'ERC i titllant aquesta ofensiva comunicativa –tornen a parlar del 'tripartit' amb to pejoratiu– de 'deshonesta'. De la CUP, que també és clau en l'aritmètica, en els equilibris per garantir la futura governabilitat, no en diuen res. I el menyspreu al PSC, de qui donen per suposat que entraria en la maniobra, és evident.

Però al cap de dues hores surt Alfred Bosch per dir que ERC no pactarà amb el PP per desbancar Ada Colau i participar d'un pacte 'anti-natura'. I a la tarda surt Jaume Collboni, que és cinquena força a l'Ajuntament però vol jugar en la nova Barcelona, a dir que ni parlar-ne d'actuar al dictat dels Fernández Díaz i dels sectors poderosos que tenen por de perdre privilegis o comoditats. I mentre a Madrid, les trituradores de paper van a mil, i els contenidors de paper no engoleixen tota la documentació pública de l'aznarisme, l'aguirrisme i el marianisme municipal destruïda, a Barcelona revifa aquesta ofensiva de CiU contra ERC, i alguns intenten imposar el 'frame' que el 27-S anirà malament. 'Si els va malament a ells, els ha d'anar malament a tots?', es pregunten alguns sobiranistes que encara que no han votat Colau tampoc no veuen en ella ni el José María Aznar ni el Rodrigo Rato del Majestic. El canvi a Barcelona, el gir a l'esquerra, el repensar algunes coses i ser més sensibles amb els més febles, no té per què ser cap fre al procés ni a l'èxit electoral, plural i divers, de les candidatures compromeses amb el full de ruta el 27-S.

(Article publicat a Racó Català i Tribuna Catalana)


       

31 de maig de 2015

Joaquim Nadal

Joaquim Nadal

NADAL, Joaquim @QuimNadal (Girona, 1948). Polític i historiador. Com a usuari de Twitter, l’exalcalde de Girona i exconseller socialista de Política Territorial de la Generalitat ha innovat amb un estil personal, molt matiner i poètic. L’1 d’octubre de 2013 es va presentar a Girona 'Glops de vida, tuits de Joaquim Nadal', una recopilació de les seves piulades a càrrec de Senhal, de l’editor Pep Vila. Altres exconsellers del tripartit que també destaquen a Twitter són Montserrat Tura, Josep Huguet, Joan Manuel Tresserras o Josep Bargalló.

(Joaquim Nadal és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

30 de maig de 2015

L'oracle de Catalunya Ràdio amb Miquel Buch



Aquest divendres he participat a la tertúlia de L'oracle, el programa que presenta Xavier Graset a Catalunya Ràdio, amb el president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, l'enginyer Xavier Roig i el periodista Josep Maria Pascual. Aquest és l'àudio del programa.

L'oracle de Xavier Graset amb Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, i Xavier Roig #ràdio #catalunyaràdio #Barcelona #catalonia #Catalunya #igers #igmataro #igersgirona #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #independència

       

30 de maig de 2015

Lourdes Muñoz

Lourdes Muñoz

MUÑOZ, Lourdes @lourdesmunoz (Barcelona, 1969). Política, va ser la primera diputada al Congrés a tenir un blog (http://bloc.lourdesmunozsantamaria.cat), el 2005. Ha defensat el compromís de la política 2.0 entre les persones amb responsabilitats polítiques. Va promoure l’ús dels blogs i, posteriorment, de Twitter entre diputats i diputades. Defensora de les tecnologies lliures i del coneixement obert, Muñoz va promoure la primera proposició sobre el software lliure al Congrés en la vuitena legislatura (2004-2008). Va ser portaveu de Societat de la Informació del grup socialista al Congrés durant la nova legislatura (2008-2011), participant en lleis com la de la societat de la informació i telecomunicacions. Ha impulsat i dissenyat diversos plans estratègics en gènere, polítiques públiques i TIC, com l’apartat de gènere del Plan Avanza desenvolupat durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Impulsora i actual presidenta de Dones en Xarxa, dedicada a promoure continguts a favor de la igualtat, creats per dones i fomentar l’ús d’Internet per a les dones com una forma d’apoderament. Escriu el seu blog, i és activa a Twitter, Facebook, Instagram, Flickr, Slideshare i YouTube.

(Lourdes Muñoz és una de les 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

29 de maig de 2015

El Maresme, republicà

Quan a Mataró manaven els socialistes, l'incipient Consell Comarcal estava governat pels convergents. Alcalde socialista i cap de l'oposició amb presidència del Consell Comarcal. La màxima perversió de l'estructura administrativa i, sovint, de la lleialtat institucional. Manuel Mas-Ramon Camp. Hi va haver una època amb alcalde socialista i president del Consell Comarcal socialista també. Joan Antoni Baron-Josep Jo. I en aquest últim mandat, alcalde convergent de Mataró i president del Consell del mateix partit. Joan Mora-Miquel Àngel Martínez. Després de les eleccions municipals del 24-M, amb la victòria d'ERC a la comarca, el més lògic és que la presidència del Consell Comarcal correspongui a un alcalde o regidor republicà. I el més probable és que Mataró torni a tenir alcalde socialista. O sigui, que el gir a l'esquerra que s'ha produït al conjunt dels municipis del país, i de la comarca, s'expressaria amb un David Bote alcalde de Mataró i un alcalde o tinent d'alcalde d'ERC a la presidència del Consell Comarcal.

Que CiU perdi, de cop, els dos càrrecs, demostra la davallada dels nacionalistes –en part, per les escissions locals–, segona força en vots i regidors a la comarca. No obstant això, CiU conservarà alcaldies importants. Alguna d'elles –Vilassar de Mar, per exemple– penja del fil dels pactes abans del 13 de juny. Els dos pesos pesants de CDC a la comarca, Miquel Buch i Montserrat Candini, han repetit victòria i conservaran l'alcaldia tot i no disposar de majoria absoluta. La mateixa sort l'ha tinguda Joan Carles Garcia a Tordera. La diferència és que Buch, figura ascendent a CDC, pot desplaçar Garcia a la Diputació de Barcelona com a vice-president o, fins i tot, en funció de les pugnes internes a CiU, a la presidència, en substitució de Salvador Esteve, fins ara alcalde de Martorell. CiU té un diputat pel partit judicial de Mataró i un altre pel d'Arenys de Mar. Mireu la distribució de diputats provincials. Com a pes pesant comarcal, al nord, no descartin que si Candini volgués despedir-se de senadora –un càrrec desprestigiat per a una força sobiranista–, optés per la plaça de diputada provincial en lloc de Garcia, amb opcions a una vicepresidència o, segons com acabés el pols territorial a CDC, la presidència. El mal resultat de l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i portaveu de CDC, Mercè Conesa, obre la porta a altres travesses, i Candini, per dona i per connexió interna, tindria números.

ERC té en els alcaldes d'Alella, Andreu Francisco, i d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda, així com en el futur alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, uns pesos territorials rellevants. També caldrà tenir en compte Francesc Teixidó, que ha fet un excel·lent resultat a Mataró, on pot ser tinent d'alcalde i home fort del govern, així com la guanyadora a Canet de Mar i presidenta comarcal d'ERC, Blanca Arbell, que es perfila com a alcaldessa també. Francisco històricament ha tingut presència destacada al Consell Comarcal, i Oliveras a la Diputació de Barcelona. En funció del paper de Teixidó a Mataró, el Consell o la Diputació podrien ser també una derivada interessant. No incloc Pere Aragonès, amb un creixement espectacular a Pineda de Mar, perquè és diputat al Parlament de Catalunya i figura en el nucli dur del líder d'ERC, Oriol Junqueras. Una altra de les cares, dona i jove, amb projecció és la de Cristina Gómez, que ha duplicat representació a Calella, malgrat l'elevada fragmentació local.

El PSC ha tingut alegries inesperades, com la victòria del jove David Bote a Mataró. Serà el quart alcalde socialista de la democràcia mataronina. CiU ha estat incapaç l'alcaldia després de Joan Mora. Malgrat de Mar ha estat l'altra alegria per al PSC, on el relleu de la veterana Conxita Campoy per Joan Mercader ha estat inesperadament exitós. Una extraordinària campanya electoral hi ha ajudat molt, al marge del feu que suposa Malgrat, i també Palafolls, al nord del Maresme, per als socialistes. Valentí Agustí, en el càrrec des del 1983 –visca la renovació!–, ha retingut Palafolls, i Josep Jo ha resistit a Dosrius. Però el càrrec més rellevant del PSC a nivell comarcal és l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, que ha incrementat percentatge de vots tot i l'amenaça per l'esquerra de Pere Aragonès, republicà. Amor, a un regidor de la majoria absoluta a la poderosa Pineda de Mar, no pot optar a la Diputació de Barcelona perquè el PSC ha perdut el diputat provincial del partit judicial d'Arenys de Mar. També ho té difícil per seguir al capdavant de la Federació de Municipis de Catalunya, encara que aquesta institució segueixi viva.

Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar i Santa Susanna han estat els 4 dels 30 municipis en què han guanyat independents. Arenys de Mar i Santa Susanna, a mans d'exalcaldes de CiU. Estanis Fors, a Arenys de Mar, i Joan Campolier, aquest últim alcalde de Santa Susanna des del franquisme –visca la renovació!–, van per lliure i caldrà veure si en clau local aconsegueixen retenir l'alcaldia. El mateix li passarà a Pep Masó, que tot i guanyar ja va ser desbancat fa quatre anys pels pactes de govern a Argentona.

Les eleccions del 24-M, en definitiva, han estat una barreja de marc de referència nacional –gir a l'esquerra, accent sobiranista– i lògiques locals, amb el carisma dels aspirants o candidats a la reelecció i l'encert o errors d'algunes campanyes, afegit a les escissions i fragmentació de les candidatures. CiU i el PSC han salvat els mobles, tot i les escissions en el cas dels primers i la caiguda de la marca dels segons. ERC ha guanyat en vots i regidors, essent la força central ideològicament en una comarca de més de mig milió d'habitants que ni és metropolitana del tot ni rural. Municipis petits i ciutats mitjanes donen a la victòria dels republicans un plus per l'equilibri demogràfic i socioeconòmic. A qui li ha anat molt bé també ha estat a la CUP. Ha duplicat la representació a Mataró –el salt de 0 a 4 d'ERC no ha afectat la llista de Juli Cuéllar– i ha aconseguit 31 regidors a la comarca. Entra a molts consistoris, és decisiva en la governabilitat d'alguns consistoris –esperarem al 13 de juny per analitzar la foto 'finish' dels pactes– i en places com Premià de Mar –amb Joan Ribet– ha esdevingut segona força, i tercera a Vilassar de Mar. L'única nota negativa l'ha protagonitzada l'exalcalde de la CUP d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, que ha perdut regidors i ha estat protagonista mediàtic per unes desafortunades declaracions que es podien interpretar en clau xenòfoba. Una relliscada declarativa que s'afegia a les tensions internes per la seva voluntat personal de tornar-se a presentar, forçant al límit els estatuts interns de la CUP.   

(Article publicat a Maresme 24M)





       

29 de maig de 2015

David Morgades

morgades

MORGADES, David (Mataró, 1972). Criminòleg, bloguer des de 2007, va militar a Convergència entre 1995 i 2009. Delegat al Maresme de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. És el creador del Bloc Gran del Sobiranisme i va ser un dels consellers-impulsors dels Deu Mil a Brussel·les, amb Enric I. Canela, entre d’altres.

(David Morgades és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2015, Saül Gordillo     Crèdits