bloc sense fulls

28 de febrer de 2021

Repòrter, desembre de 1996 | Incoherència política



On és la coherència en la campanya política contra l'augment del preu de l'aigua? Ni els mateixos portaveus municipals dels ajuntaments de l'Alt Maresme ho saben. L'exalcalde de Pineda, el socialista Josep Lluís Fillat, va al capdavant ara de les protestes veïnals contra l'encariment de les tarifes municipals però, paradoxalment, el PSC va aprovar al Consell Comarcal l'augment del preu de l'abastament a l'Alt Maresme. Fillat juga amb l'avantatge que els ciutadans de Pineda no coneixen que la seva vinculació a l'administració comarcal i s'aventura a organitzar manifestacions contra un augment del qual és parcialment responsable. 0 té amnèsia i no recorda que és president d'una comissió política al Consell Comarcal —és a dir, que té una responsabilitat i un compromís clar amb el govern— o bé, queda en evidència davant les crítiques pel poc temps que dedica a la feina que sobrepassa restricta oposició municipal que fa al convergent Salvador Llorens. Sigui certa una hipòtesi o l'altra, el que tot plegat ratifica és que no hi ha una política coherent a la comarca respecte a temes tan sagnants com l'aigua a l'Alt Maresme. Però el PSC no és l'únic partit que hauria de fer encaixar els engranatges de la seva política municipal i comarcal. Tan sols és, potser, l'exemple més flagrant.

CiU i el PSC van aprovar el 18 de novembre de 1995 l'homogeneïtzació de les tarifes en alta als onze municipis que s'abasteixen de la planta potabilitzadora de Palafolls. ERC i el PP es van abstenir en la votació i IC-EV va ser l'única formació que es va oposar rotundament al canvi de preus. L'aigua que subministra el Consell a Palafolls, Malgrat, Pineda, Santa Susanna, Calella, Sant Iscle, Sant Cebrià, Sant Pol, Canet, Arenys de Mar i Arenys de Munt va passar a costar als ajuntaments 36 pessetes el metre cúbic. Efectivament, els consistoris n'havien de passar de tots colors per fer repercutir als rebuts dels ciutadans l'augment del preu. Alguns, com l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), preveien les protestes i recomanaven una glasnost —una transparència informativa com la russa— a la maresmenca. Però informar sobre l'hisenda municipal no ha resultat fàcil, i de fet, pocs són els ciutadans que entenen els polítics quan els parlen del preu en alta —el de l'aigua que arriba des de la potabilitzadora al municipi— i la tarifa en baixa —el que cobraran als ciutadans per la distribució. L'arquitectura dels gravàmens i els impostos no facilita una explicació fàcil però això no eximeix els polítics d'almenys intentar-ho. Campoy pot haver estat l'única a fer-ho i els resultats salten a la vista. Ni càrregues incondicionals de l'oposició ni manifestacions a la porta de l'ajuntament. És cert, però, que Malgrat no ha hagut de fer repercutir als rebuts un augment tan considerable com Palafolls, que consumeix el 100% de la potabilitzadora. Però és destacable la coherència política de l'alcaldessa amb l'actitud que té al Consell Comarcal, del qual és vicepresidenta. Ella no engresca 200 veïns contra l'equip de govern, perquè governa. I Fillat, no.

La utilització del preu de l'aigua com a arma política resulta molt fàcil. I dirimir com s'apliquen les noves tarifes sense irritar els ciutadans és bastant difícil. El PP ho sap però també ha fet de l'aigua un argument de batalla. Els populars han adoptat vàries postures polítiques: juguen fort contra l'Ajuntament de Palafolls —on ni tan sols tenen representació municipal—, guarden silenci a Pineda —on comparteixen govern amb CiU— i també s'inhibeixen al Consell Comarcal. El número u del PP de Palafolls, Óscar Berman, va portar 300 veïns a negociar amb l'alcalde, Valentí Agustí, del PSC. Va ser el primer sarau popular de l'estiu. L'espectacle, com la recollida de firmes de Fillat, va apujar la temperatura política al municipi i de tan acalorat que estava amb els veïns, Agustí va haver de cedir una rebaixa. La modificació de les tarifes va calmar els ànims, però no va tancar la ferida del tot. El PP sap que l'acord encara no sembla satisfactori a alguns veïns i és conscient que pot tornar a contraatacar. El mateix partit, però, a Pineda, guarda silenci. Qui ho entén? És lògic que els polítics utilitzin qualsevol punt de debilitat per fer campanya a l'oposició. Però algú els hauria d'exigir una mica de coherència abans de convocar a manifestacions multitudinàries.

(Article d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgina 8.)
 

       

28 de febrer de 2021

Repòrter, desembre de 1996 | Lluís Llerinós: "Hi ha hagut una operació històrica per eliminar-me d'ERC"



Lluís Llerinós
, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Malgrat des del 1991, ha ingressat al Grup Mixt perquè la secció local l'ha donat de baixa de la seva militància al partit. Llerinós continuarà a l'equip de govern, amb el PSC i CiU, però com a independent. En aquesta entrevista critica el comitè polític local i especialment l'exregidor Joan Homar i el president de la secció, Manel Bargalló.

—Per quins motius heu decidit entrar al Grup Mixt?
—«No ha estat per voluntat pròpia, sinó que m'he vist forçat per la secció local d'ERC, que m'ha donat de baixa com a militant per manca de pagament de les quotes dels anys 95 i 96. Això m'ha col·locat en una situació difícil, en deixar de ser militant només podia passar al Grup Mixt. No ha estat una decisió personal, sinó que ha estat forçada.»

—És cert que no pagàveu les quotes?
—«Sí. És totalment cert que no vaig pagar les quotes dels anys 95 i 96, però em va tocar finançar el 92% de la campanya electoral. Vaig proposar a la secció local que es fes un paquet amb les quotes i que fossin descomptades del deute generat per la campanya. Entenc que des d'un punt de vista formal les dec, però a la pràctica, no.»

—És una excusa per fer-lo fora?
—«És evident que no hi ha cap acusació política per poder forçar la meva expulsió i s'ha agafat la qüestió formal per donar-me de baixa. Al darrere hi ha tota una operació històrica per intentareliminar-me d'ERC des del punt de vista polític i, si es pogués, suposo que també de qualsevol altre lloc.»

—Qui porta aquesta operació?
—«No sé qui porta l'operació, però la decisió ha estat del comitè polític. Si analitzem els antecedents veiem que al darrere de tot això sempre hi ha hagut una constant de confrontació cap a Lluís Llerinós. La constant de lluita ha provocat aquestes conseqüències.»

—Però la comissió de conflictes del partit no us ha pas expulsat d'ERC.
—«Jo no sóc expulsat pel partit, però sí sóc donat de baixa per la secció local. Estic molt dolgut amb la comissió de conflictes. Hi vaig presentar totes les proves en què rebutjo, aportant documents, totes les acusacions. La comissió de conficites, per raons polítiques, va deixar prescriure el tema sense entrar en el fons. El comitè polític de Malgrat veu que la comissió de conflictes no m'expulsa, tot i que em declara culpable d'haver trencat la disciplina del partit, però prescriu el 'delicte'. Llavors, l'únic que tenia era el tema de les quotes. Fins i tot, arriben a dir públicament que si pagués les quotes podria reingressar. El que passa és que hi ha una qüestió de fons i si jo tornés la situació seria exactament la mateixa. Començaria un nou conflicte.»

—La vostra relació amb l'exregidor Joan Homar mai no ha estat bona...
—«Quan es va produir la meva elecció com a cap de llista d'ERC es va produir una discrepància amb Joan Homar, que és pública. Aquesta és una de les persones que està darrera d'aquesta operació, juntament amb el comitè polític local. Sempre hi ha hagut una mena d'animadversió cap a la meva persona. No sé si és perquè jo sóc una persona dinàmica i sempre he estat treballant al peu del canó. A mi els ganduls em repugnen moltíssim. Sempre he dit que a Lluís Llerinós se'l pot guanyar de moltes maneres, però mai amb capacitat de treball. I això és el que jo admiro de les persones, la capacitat de treball i la dedicació. La demostració de la nostra capacitat de treball és la garantia que l'independentisme tingui un pes específic. Aquí hi ha hagut divergències polítiques amb el comitè local.»

—Quin paper ha jugat Manel Bargalló, president de la secció local d'ERC?
—«Penso que Manel Bargalló ha entrat en el món polític molt tard. Quan tenia 25 anys anava de discoteca en discoteca buscant la mossa. Jo, per desgràcia, quan tenia 13 anys vaig haver de prendre la meva primera responsabilitat política. Vaig anar a substituir dues persones que van ser depurades políticament a la junta de l'entitat sardanista. Quan tenia 25 anys era al front d'una família, casat i amb un fill, i en feia 5 que militava al PSAN.»

—Però aquest argument...
—«La inexperiència política l'ha portat a prendre resolucions d'aquest tipus. Personalment no tinc res contra el senyor Manel Bargalló

—Es pot considerar que esteu fent un acte de transfuguisme?
—«Evidentment no, perquè un trànsfuga és una persona que surt d'un partit per anar a un altre. M'han expulsat o donat de baixat d'ERC i he entrat al Grup IVlixt com a independent. No em considero un trànsfuga perquè no he passat a cap partit. En absolut.»

—Aquest canvi no afecta l'equip de govern ni el cartipàs municipal?
—«No. Continuo a l'equip de govern fent la mateixa funció. No afecta en absolut.»

—Us trobeu còmode amb els regidors socialistes i convergents?
—«Amb el PSC, sempre hem tingut la discussió normal que, fins i tot, hi ha dins d'un mateix partit. En la gestió que s'ha fet a Malgrat hem coincidit plenament. Per això m'he sentit totalment integrat i còmode a l'equip de govern. Amb Convergència, mai no he tingut cap tipus de mala relació, sinó tot el contrari. L'equip de govern és fort i coherent. Em sento integrat i còmode.»

—Quines regidories porteu?
—«Règim Intern —que afecta el personal de l'Ajuntament—, Publicacions, Cooperació Internacional i Protocol.»

—Com valoreu que IC-EV s'hagi quedat a l'oposició i no es renovés el pacte d'esquerres després de les eleccions?
—«En política els partits han de saber quan se li poden trencar unes negociacions. Jo respecto aquesta nova situació des del punt de vista polític. A nivell personal, tinc amics a IC, PSC i CiU. Em dol que es produeixin aquestes dispersions al si d'un ajuntament, però actualment l'equip de govern treballa en la mateixa línia d'actuació i em sento prou a gust com per continuar.»

—Al PP no hi teniu amics?
—«Hi tinc coneguts.»

—El futur polític de Lluís Llerinós s'acaba aquest mandat o encara el veurem en alguna candidatura?
—«Lluís Llerinós no acaba mai la seva vida política. Sóc una persona que estimo molt profundament el meu país I el meu poble. Això fa que em pugui regenerar molt aviat de les ferides que normalment s'obren en el camp polític. Si en política vaig començar l'any 73 amb la meva militància al PSAN, havent passat durant la meva joventut per moviments sociopolítics, penso que segurament encara no ha tocat la campana per anar a casa meva. Sóc relativament jove i no m'he plantejat tornar a casa ni presentar-me en alguna candidatura l'any 1999. És molt aviat. Haig de ser reflexiu i pensar des de quin àmbit puc treballar millor pel meu país i pel meu poble. Encara és prematur, i hi ha confusions amb aquest afer. No voldria que em marqués cap a una línia determinada, que podria ser un error polític i personal.»

—Quan vau entrar a ERC?
—«L'any 1987. Vaig entrar al PSAN el 1973 i hi vaig militarfins al 1981. Des d'aquest any i fins al 1987 vaig estar a Nacionalistes d'Esquerra.»

—Una evolució similar a la de Josep Lluís Carod-Rovira.
—«Sí, són coincidents. Tots dos vam estar a l'executiu del PSAN i després vam coincidir a Nacionalistes d'Esquerra, però ell prèviament va militar al POUM i al BEAN.»

—I ara que ell és secretari general d'ERC, us conviden a sortir-ne...
—«No em conviden.»

—Us posen de potes al carrer?
—«Sí, de potes al carrer.»

—Quina relació teniu amb l'alcaldessa?
—«Bona. La nostra relació és honesta, clara i coincident en molts aspectes. Sense necessitar-me a l'equip de govern, perquè amb PSC i CiU n'hi ha suficient, jo hi sóc. Tenim una línia de treball i estimem el poble de Malgrat.»

—Com valoreu la vostra feina?
—«Cal fer una valoració molt positiva de la feina de la senyora Conxita Campoy. Hi ha hagut una tasca d'equip, però ella és el motor. S'ha dedicat a fer política local i això ens ha permès coincidir.»

—Com veieu el Partit per la Independència d'Àngel Colom i Pilar Rahola?
—«Mai no he cregut en les escissions. Per desgràcia, en el transcurs de la meva vida política n'he viscut moltes. Les escissions sempre han comportat que el partit base s'ha mantingut i les escissions s'han integrat en altres partits. Aquesta la valoro negativament, així com tots els fets que s'han produït a ERC. Els sectors colomins a ultrança han estat darrerament els que han clavat el ganivet a dintre d'ERC. Hi ha hagut una manca d'ètica quant a les relacions dins del partit. Aquesta manca d'ètica ha comportat que fins l'últim moment no s'hagi definit qui era al costat de qui. Lamento que els moviments independentistes es trenquin quan arriba un moment determinat i aquesta és una constant històrica. Pensava que això no es produiria al si d'ERC, però finalment ha agafat els vicis de l'independentisme, de tots els partits d'alliberament nacional que hi ha hagut al nostre país.



Punt i final a un conflicte de dos anys

La comissió de conflictes d'ERC estudiava el cas de Lluís Llerinós arran de l'expedient disciplinari obert per la secció local el març passat. El partit va decidir arxivar l'assumpte adduint la crisi interna d'ERC, la fugida d'Àngel Colom enmig de les lluites. En el seu escrit, la comissió de conflictes admet que en condicions normals Llerinós hauria estat expulsat d'ERC. La comissió assegura que no ha pogut dictaminar perquè la causa va precriure al cap de 6 mesos. «Són actuacions en desprestigi del partit, i que, en una altra situaciótemporal, aquesta sol·licitud hauria estat la de sancionar amb tota normalitat l'inculpat Lluís Llerinós per infracció amb l'expulsió del partit», afirma la comissió de conflictes. ERC de Malgrat va obrir l'expedient disciplinari a Llerinós el mes de març, a causa d'unes fortes discrepàncies entre el regidor i el president de la secció local, Manel Bargalló. L'ingrés de Llerinós al Grup Mixt és la culminació d'un conflictiu procés de dos anys al si de l'agrupació de Malgrat.

Manel Bargalló va convocar u na conferència de premsa per exigir a Llerinós que «dimiteixi el càrrec perquè aquesta regidoria passi a la secció local». Per Bargalló, «Llerinós ja és història i ara comença una nova etapa». El president local entén que «més malament del que hem estat fins ara a l'Ajuntament no podrem estar-ho, perquè quan ell [Llerinós] era el nostre regidor mai no ens arribava Informació municipal. Vam conèixer quin era el pressupost d'aquest any per la premsa». El president comarcal d'ERC, Antoni Delgado, es va entrevistar amb l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), per evitar que la formació independentista es quedi sense cap vincle municipal, malgrat l'ingrés de Llerinós al Grup Mixt. Campoy, però, està poc disposada a atorgar facilitats a ERC més enllà de la informació que és pública. La intenció d'ERC és establir un acord com el de l'Ajuntament de Mataró, on els republicans tenen accés a les comissions informatives, tot i no tenir representació municipal. «Aquí a Malgrat això no és viable», va dir l'alcaldessa.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgines 16 i 17.)
 

       

28 de febrer de 2021

Repòrter, desembre de 1996 | Un pla per dissenyar l'equilibri del futur



Després de set anys d'elaboració, la Generalitat ja té a punt el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). El futur urbanístic del Maresme depèn, en gran mesura, d'aquest instrument de planejament general que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va dissenyar com un dels sis capítols del Pla territorial general de Catalunya (PTGC), aprovat el 1995. El director del PTMB, Albert Serratosa, ja ha anunciat que l'equip redactor del pla té totes les propostes a punt. Només les discrepàncies polítiques obstaculitzaran ara l'aprovació del pla al Parlament de Catalunya. I el grup d'Iniciativa-Els Verds ja ha expressat la seva oposició a la concepció territorial que presenta el PTMB.

Malgrat l'anunciat debat polític sobre les futures línies de desenvolupament, tots els partits han d'assumir la radiografia que ha elaborat l'equip de Serratosa, exconseller de Política Territorial de la Generalitat. El diagnòstic és clar: el Maresme frega els límits de creixement demogràfic, el procés d'urbanització s'ha disparat en els darrers 10 anys i el sistema de comunicació presenta el handicap de dues infraestructures —la via del tren i la carretera N-ll—, que s'han convertit en una barrera per al desenvolupament de la façana marítima.

Entre 1981 i 1991, la comarca va passar de 253.527 a 293.103 habitants. Aquestes xifres situen el Maresme en un índex de creixement del 15,6%, superat només pel Vallès Oriental amb un 16,6%. La densitat de població comarcal és elevada, 738 habitants per quilòmetre quadrat, però encara per sota de la mitjana de l'àmbit metropolità, 1.318 hab/km2. I una de les dades que més criden l'atenció és que el 70% de la població viu avui dia al Baix Maresme. L'Alt Maresme té una dinàmica pròpia. Més jove, segons Serratosa.



El que també indiquen els estudis és que el Maresme té una capacitat d'acollida flotant de 250.000 persones, que es concentren principalment —unes 195.000 — al nord de la comarca. El principal motiu d'aquesta descompensació és degut al turisme. Els sectors de l'hostaleria i el lleure són, a nivell de Catalunya, el segon pol massiu d'atracció, darrere la ciutat de Barcelona. La procedència del turisme de l'Alt Maresme està evolucionant en els darrers anys. Encara es conserva bona part de la clientela alemanya però Calella, Malgrat, Santa Susanna i Pineda s'estan convertint ja en la destinació preferida dels turistes de l'Europa de l'Est i de la ja desapareguda Unió Soviètica. Per això, el principal sector econòmic és el de serveis, que ocupa el 43,8% de la població activa, seguit de l'industrial (43%). Precisament el sector industrial continua estant per sobre de la mitjana catalana. Però, en canvi, la taxa d'atur del Maresme és d'un 15%, també un punt per sobre de la mitjana de Catalunya. El sector agrari és més diversificat a l'Alt Maresme que al sud de la comarca, que es dedica principalment al cultiu de la flor. I el sector de la construcció ha estat, fins al 1995, ocupant el 8,6 de la població activa de la comarca.

Un sistema territorial molt particular

El Pla territorial de Catalunya ja considera que el Baix Maresme, des de Vilassar de Mar fins a Montgat, és un sistema territo- rial d'acollida, d'expansió i articulació del nucli metropolità de Barcelona. Amb aquesta catalogació assenyala que l'expansió urbanística compromet la qualitat de vida dels ciutadans. El cas de Mataró és avaluat en solitari en aquest primer volum del Pla territorial. L'anomenen sistema de reequilibri metropolità, que engloba aquelles ciutats petites i mitjanes de Catalunya que encara tenen potencial per créixer ordenadament, alliberant Barcelona de la centralitat urbanística. Per últim, i com a fet important, destaca l'esquema territorial de l'Alt Maresme. Es tracta d'un sistema titllat d'«articulació entre àmbits funcionals». El defineixen com un territori amb polaritats existents però amb demografia i lligams encara dèbils. Això vol dir que el nord de la comarca és encara un sistema urbà naixent que es caracteritza per tenir un potencial de recursos i una elevada capacitat d'acollida.

El PTGC només detecta dos sistemes d'«articulació» a tot Catalunya. El primer és el situat entre l'àmbit metropolità i l'àmbit de les comarques gironines, a cavall entre l'Alt Maresme i la Selva, seguint la vall de la Tordera. El segon és entre l'àmbit metropolità i el Camp de Tarragona, englobant quasi tota la comarca del Baix Penedès. Per la peculiar posició, l'Alt Maresme i el Penedès són sistemes que tant poden exercirfuncions de reequilibri metropolità com d'equilibri global de tot Catalunya. Per resoldre aquesta doble possibilitat tii haurà el Pla metropolità, i és per això que n'estan tan pendents tots els grups polítics.

Però siguin quines siguin les directrius del Pla territorial metropolità, Serratosa adverteix que tots els ajuntaments maresmencs es veuran obligats a revisar el seu planejament —Pla general d'ordenació urbana (PGOU) o Normes subsidiàries (NSB)— un cop sigui aprovat pel Parlament. Dels dotze municipis de l'Alt Maresme, ja hi ha 7 ajuntaments que haurien d'haver revisat el seu intrument de planejament, atès que va ser aprovat pel consistori fa més de 10 anys. Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Canet de Mar van redactar els seus plans generals o normes subsidiàries fa menys de 5 anys, per la qual cosa només hi hauran d'incloure retocs.



La Generalitat va dissenyar el Pla Territorial de Catalunya amb la voluntat de definir els potencials de desenvolupament i poder equilibrar-los a llarg termini sobre el terreny. El Pla metropolità, que també inclou l'extraradi de Barcelona, ha servit per realitzar un laboriós estudi sobre el Maresme i, segons Serratosa, té en molta consideració els problemes estructurals i autòctons. Les característiques orogràfiques d'una comarca allargada de 39.690 hectàrees —el 52% de la superfície correspon a l'Alt Maresme— i flanquejada per la serralada litoral són factors tan importants com la capacitat d'absorció demogràfica o el control del procés d'urbanització.

Pulmons verds

El parc natural del Montegre i el Corredor és el gran pulmó verd de l'Alt Maresme i l'espai protegit més gran de tota la comarca. Al Baix Maresme, en canvi, un consorci de 12 ajuntaments —entre ells alguns del Vallès Oriental— volen aconseguir que la Generalitat acabi de fer el pla especial per definir els usos de la segona reserva natural, la Conreria, Sant Mateu i Céllecs. Amb aquests dos referents verds, el Pla territorial Metropolità vol basar l'estructura territorial del Maresme en cinc grans illes metropolitanes.

Cada una de les anomenades illes comprèn un fragment urbanitzat del Maresme: Montgat, la central —inclòs Mataró—, Arenys de Mar, Calella i Tordera. La rigidesa dels terrenys urbanitzats serà trencada per quatre reserves verdes —el turó de Montgat, les Cinc Sènies de Mataró, el far de Calella i el delta de la Tordera. Segons Serratosa, la subdivisió en illes metropolitanes impedeix el creixement «en taca d'oli» de la superfície urbanitzada. Precisament, el director del PTMB alerta sobre la necessitat de controlar el desenvolupament urbanístic i supervisar el creixement per adaptar-lo als límits d'absorció demogràfica i evitar la saturació.

D'aquesta manera, l'Alt Maresme queda format per tres d'aquestes illes metropolitanes. La d'Arenys de Mar és la més ampla, representa un 6,2% de tota la comarca i ocupa una superfície de 2.488 hectàrees. L'illa de Calella és el 4,2% del Maresme i té una extensió de 1.649 hectàrees i la de Tordera, que representa el 3,1 % de la comarca i té 1.261 hectàrees. Les illes del Baix Maresme ocupen un 12% més del territori i així, en total, les 5 agrupacions metropolitanes comptabilitzen el 39% de tot el Maresme. El PTMB reserva el 70% restant al que anomena espais oberts, que no fan referència només als terrenys buits, sinó al sòl agrícola, forestal i les petites zones d'urbanització disseminades, les urbanitzacions.



La intenció del Pla territorial no és fonamentar una visió fragmentada del territori perquè Serratosa assegura que aposta, fins i tot, perquè el propi Consell Comarcal pugui elaborar en un futur el pla general del Maresme. La Generalitat ha detactat, però, que les qüestions de comuna preocupació a tots els municipis de la comarca adquireixen matisos diferents a l'Alt o al Baix Maresme. Buscar solucions per millorar la façana marítima, per exemple, ha resultat força complicat als disset ajuntaments costaners. Les motivacions que destaquen al nord del Maresme atenen a la necessitat de solucionar el pas del tren per la primera línia de costa, que resulta un dels majors atractius per al sector turístic. Al Baix Maresme, en canvi, la necessitat de traslladar o soterrar les dues infraestructures viàries atén a altres motius. A més, el tren de rodalies s'ha convertit en els darrers anys en un important mitjà de transport i comunicació amb Barcelona, que actua com a pol d'atracció laboral.

Albert Serratosa prefereix no destapar quina és la proposta concreta que formula el PTMB en aquest sentit, però apunta la possibilitat de soterrar la línia de rodalies i construir calçades laterals a l'autopista A-19 per substituir el trànsit intermunicipal que ara assumeix la carretera N-ll. Amb una solució d'aquest tipus, els ajuntaments aconseguirien recuperar el front marítim i la comarca podria comptar amb un únic passeig Marítim —alguns parlen ja de la gran avinguda del Maresme— de més de 60 quilòmetres de longitud. Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar i Calella desenvolupen ja projectes individuals de passeigs marítims, adaptant els dissenys a les limitacions imposades per la via fèrria.

El traçat de la via del tren sempre estarà condicionat per les característiques orogràfiques de la comarca. A banda de la disposició allargada del territori, cal tenir en compte els desguassos de les rieres, més de 130 a tot el Maresme. I la part nord de la comarca en té dues de les més importants, la riera de Sant Pol, que té una longitud de 38 quilòmetres, i la de la Tordera, l'única que encara té cabal continu durant els mesos d'hivern. Tot i que el Consell Comarcal no descarta estudiar el cost que representaria traslladar la via, la realitat és que l'operació compta amb un factor més en contra; més del 40% dels terrenys del Maresme presenten un grau de pendent superior al 20%.

La construcció de la línia fèrria a l'interior representaria, a més, a l'Alt Maresme un fort impacte ambiental sobre el parc del Corredor. Les possibilitats de separar la via del front litoral s'esgoten i la hipòtesi del soterrament guanya, cada vegada, més adeptes. Alguns ajuntament han proposat que no es faci necessàriament a tota la línia per igual, sinó que es faci parcialment segons les necessitats dels municipis. El Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat és, segons Albert Serratosa, el primer interessat en el fet que el Maresme recuperi l'«esplendidesa» dels seus 45 quilòmetres de platges.

(Article d'Ana Villaverde i Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgines 10-13.)
 

       

28 de febrer de 2021

Repòrter: El laboratori polític de Tordera



La solució donada a la crisi política de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tordera i supera qualsevol pronòstic i sembla obra d'un expert guionista de pel·lícules de suspens. Set mesos després que l'alcalde, Joan Carles Garcia, expulsés de l'equip de govern el regidor independent Lluís Barrera, CiU l'ha tornat a admetre indicant que és la millor opció per donar estabilitat al consistori. Durant aquests set mesos d'impasse, les intrigues i els moviments polítics de CiU, PSC i l'independent han estat intensos. Sembla que la clau de volta perquè CiU i Barrera hagin fet les paus és que el regidor independent entrarà aviat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC). D'aquesta manera, haurà passat per tres partits en pocs anys: primer, pel Partit dels Socialistes, amb el qual va ser elegit regidor, després amb el fundat per ell mateix, Agrupació Independent de Tordera (AIT), i ara UDC. La difícil governabilitat de Tordera per la manca de majoria absoluta i el trencament del partit més votat, el PSC, i l'exalcalde Jaume Romaguera amb Barrera, han donat ales al regidor trànsfuga, que continua tenint la clau de volta per decidir qui governa la població. Cal preguntar-se quin és el paper dels destacats dirigents d'UDC i CDC que van assistir a l'acte en què es va firmar el segon pacte de govern entre CiU i Barrera en aquesta legislatura. Volien donar solemnitat a l'acte o donar la imatge de suport a l'alcalde Joan Carles Garcia, durament criticat per Barrera poc abans, o bé combregaven amb el transfuguisme? Ara esperem que compleixin les seves promeses d'aconseguir inversions del Govern central i la Generalitat per a Tordera.

Quelcom més que una comarca residencial

La tendència detectada que fa que el Maresme s'estigui convertint cada cop més en una comarca residencial o dormitori ens ha de fer reflexionar sobre si és aquest el camí que tots volem. L'augment de població ordenat i respectuós amb l'entorn natural sempre és positiu, però cal que els ajuntaments reforcin la seva vigilància en el compliment de la disciplina urbanística. L'accelerament del ritme de construcció d'habitatges a la comarca, i especialment a l'Alt Maresme, era previsible per la millora de les comunicacions per carretera i ferrocarril dels ijltims anys i posa de manifest que el Maresme no genera prou activitat per a tots els seus habitants. En el futur, caldrà estudiar fórmules perquè els nous habitants que treballen al Barcelonès o el Vallès s'integrin a la nova societat que s'està gestant.

(Editorial de la revista Repòrter, número 53, desembre de 1996, pàgina 5.)
 

       

27 de febrer de 2021

Repòrter, novembre de 1996 | Joaquim Molins s'avança a Jordi Pujol i reclama un nou pacte fiscal a Pineda de Mar



El portaveu de CiU al Congrés, Joaquim Molins, va articular a Pineda eI primer discurs sobre les noves reclamacions autonòmiques que la coalició nacionalista ha de plantejar al govern del PP en els propers anys. El cap del grup parlamentari a Madrid va fer una conferència sobre l'estat de les Autonomies el dia 4 d'octubre, aprofitant que la secció local de CDC de Pineda inaugurava la nova seu del partit, al passeig Marítim de la localitat. Joaquim Molins va apostar per un nou pacte d'Estat per aconseguir «sobirania de fet» per Catalunya i va assenyalar que el conveni de finançament pactat amb el PP és encara insuficient, malgrat que representa un «avenç notable i històric». D'aquesta manera, el portaveu de CiU es va avançar uns dies al president de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha insinuat que la coalició està disposada a «anar més enllà» reclamant més millores en el sistema de finançament de les comunitats històriques. Alguns mitjans de comuniació van fer-se ressò d'un discurs de Pujol en què apostava per un sistema similar al concert econòmic basc. Davant de més de 150 simpatitzants i militants de l'Alt Maresme, Molins va assegurar que CiU no reclamarà el concert que gaudeix el País Basc perquè «les realitats fiscals de les dues comunitats autònomes són sensiblement i tècnicament diferents». El líder convergent va preferir parlar d'un futur pacte d'Estat que permeti a Catalunya «recuperar autonomia i reduir el dèficit fiscal».

Molins va mostrar a Pineda part del discurs que faria més tard al Congrés. Va explicar amb satisfacció que la importància de la cessió del nou tram de l'IRPF —30%— i va aplaudir el traspàs de la capacitat legisladora sobre alguns impostos de l'Estat com el de successions. «Tots aquests avantatges són fruit del nou conveni de finançament signat amb el PP, que haurà d'ampliar-se d'aquí a cinc anys.» En el moment de fer la conferència a Pineda, el PP no havia arribat encara aun acord amb el Partit Nacionalista Basc i, per tant. Molins no va reclamar la gestió dels impostos especials —que graven l'alcohol, els combustibles i el tabac—.  Aquesta reivindicació la van fer els convergents arran de l'acord subscrit el 23 d'octubre entre els nacionalistes bascs i el govern de l'Estat la nit abans de debatre al ple del Congrés el nou sistema de finançament autonòmic. «Amb l'actual conveni de finançament ens resta part de l'autonomia, part de la sobirania. Per això, un nou pacte d'Estat ha d'incloure com a part importantíssima un nou pacte fiscal», va afirmar Molins durant la ponència celebrada a l'Hotel Promenade de Pineda. El portaveu parlamentari de CiU va abordar també, a petició de l'alcalde de la localitat. Salvador Llorens —que va presidir l'acte—, el tema de la participació dels ajuntaments en els recursos de l'Estat. Tot i que Molins va assegurar que la prioritat de la coaclició nacionalista és reclamar més transferències per a la Generalitat, va anunciar que «el partit tindrà en compte en un futur les reivindicacions de les corporacions.»

(Article d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 52, novembre de 1996, pàgina 17.)
 

       

27 de febrer de 2021

Repòrter, novembre de 1996 | Francesc Pomés: "El conflicte amb Tints Carbonell em fa molt de mal al cor"



L'alcalde de Sant Pol de Mar, Francesc Pomés, de CiU, afirma en aquesta entrevista que la seva gestió ha modernitzat l'Ajuntament perqué quan va accedir al càrrec, l'any 1991, estava força endarrerit. Pomés parla del creixement urbanístic, dels serveis, de les queixes per les multes i també del tancament de Tints Carbonell, entre d'altres.

—Quin balanç feu de la vostra gestió?
—«L'he de fer bo. No vull pecar de pedant, però la veritat és que hem fet moltes coses. L'Ajuntament ha fet un gir. No m'atribueixo totes les floretes perqué tenim un bon equip.»

—Vau trobar un ajuntament aturat?
—«L'Ajuntament venia d'una etapa en qué l'alcalde era molt personalista. No hi havia equip de govern. Hi havia un alcalde, i uns regidors que feien el que podien. I feien molt poca cosa. L'alcalde ho abraçava tot. No vull dir que fos una mala persona, però no es pot repicar i anar a la processó. S'ha de dir que ens vam trobar un ajuntament molt sanejat, perquè no es feien coses. El vam trobar força endarrerit en molts aspectes.»

—Què heu fet a grans trets?
—«Hem arranjat totes les urbanitzacions, que estaven en un estat molt deteriorat. Els promotors d'aquella època s'havien posat a vendre parcel·les però l'enllumenat, les clavegueres, l'asfaltat de carrers i les voreres estaven en un estat molt defectuós. Nosaltres, a petició dels propietaris de les cases, vam posar fil a l'agulla. Això ens ha portat molta feina i moltes complicacions. Els propietaris deien que això ho havia de fer l'Ajuntament, però no és així. Era responsabilitat del promotor, que havia de vendre els solars en condicions. L'Ajuntament no té perquè invertir-hi un duro. El consistori ho ha assumit, però pagant ells. Actualment totes les urbanitzacions estan bastant decents.»

—I què s'ha fet a dins del nucli urbà?
—«Hem fet obres importants. Una s'està acabant. És la nineta dels nostres ulls. La construcció d'habitatges de protecció oficial, que es va començar el mandat passat. Ara ja es començaran a entregar els primers habitatges. Hi hem posat els cinc sentits perquè la cosa surti bé.»

—Això permet que els joves de Sant Pol tinguin habitatges econòmics perquè aquí l'habitatge és car?
—«Aquí el preu de l'habitatge és molt alt. Si et vols comprar un habitatge no et baixarà dels 20 milions. Molta gent no s'ho pot permetre. Per això promocionem habitatges socials. En principi la gent era una mica incrèdula. Quan vam fer la llista s'hi van apuntar cap a 90 persones, tot i que només fèiem 56 habitatges, però quan se'ls va demanar diners per endavant, molts van fer marxa enrere. Al final n'han quedat unes 40.»

—Tothom que volia ha tingut habitatge?
—«Sí. I molts ara se'n penedeixen d'haver fet marxa enrere perquè són uns habitatges molt macos. Construïts també en un lloc ideal i a un preu fabulós. Un habitatge de 90 metres, amb pàrquing inclòs i materials de primera, no arriba als 10 milions.»

—A banda dels habitatges socials, com està la urbanització dels Garrofers?
—«S'està fent. Ja hi ha un carrer obert, que és el principal i uneix la part nord de Sant Pol amb la part sud sense passar per dins de la població. Falta una capa asfàltica, però l'enllumenatjafunciona i l'utilitza molta gent perquè és ideal.»

—A part de l'urbanisme...
—«Bé, també hem urbanitzat un parell de places molt maques. La plaça de l'Estació, la plaça Anselm Clavé... Hem asfaltat carrers a dintre de Sant Pol. Una de les obres cabdals és arreglar el problema de l'aigua. Més o menys. Sant Pol sempre ha tingut aigua, però el que faltava era pressió. En ple estiu, sense que hi hagués manca d'aigua, els pisos alts patien problemes. Hem construït un dipòsit molt important, d'un milió de litres, per solucionar el problema de pressió. També hem fet pous nous. L'any passat, amb l'escassetat d'aigua, ens vam trobar amb aigua salada als pous i, per tant, hem d'anar amb molta cautela a l'hora de treure'n fins que es regenerin del tot. Ara igualment consumim aigua de la Tordera. Aquesta aigua la pugem a dalt de tot. Hem hagut de fer canonades i el dipòsit. Ens hem gastat molts diners.»

—L'aigua de la Tordera us surt més cara.
—«I tant, és caríssima.»

—I els veïns s'en queixen?
—«La gent vol un bon servei. Si quan arribes a casa a l'estiu pots tenir l'aigua que vols sense cap problema això ho aprecies. Per tant, encara que l'aigua pugi de preu el que realment interessa és un bon servei. Tothom ho entén. No he tingut queixes, però sempre hi ha aquella persona que protesta.»

—Com us afecta la segona residència?
—«A Sant Pol hi ha més cases que habitants. A l'estiu ens falten serveis i a l'hivern ens en sobren. Per exemple, la vigilància. Tenim 9 o 10 persones, però a l'estiu hem de demanar ajut a la Guàrdia Civil. A l'estiu la cosa es complica en tots els sentits. Vam haver de comprar un altre camió d'escombraries. A l'hivern, amb un en tindríem de sobres. Les poblacions d'estiueig tenen aquests problemes.»

—Hi ha hagut queixes per l'aparcament al centre del poble. Alguns veïns diuen que els vigilants són molt estrictes.
—«Per desgràcia la gent és mesella. Fins que no els poses la multa no respecten les zones blaves. S'ha de ser dur perquè si dones màniga ampla la gent no fa cas. També és una mica culpa de la mateixa guàrdia urbana. Hi ha qui posa la multa quan passa un minut i també hi ha aquell guàrdia que té paciència. No tothom actua igual.»

—Si ets molt rígid, potser la gent se'n va a comprar a fora?
—«La gent compra a Sant Pol el que troba o el que pot comprar. Avui dia hi ha tanta comoditat per fer desplaçaments que la gent pot agafar el cotxe i anar al Maxim de Malgrat, al Supeco de Pineda, al Pryca de Mataró o al Caprabo d'Arenys. Avui és molt còmode anar al supermercat perquè hi pots comprar de tot. I, a més, a millor preu. Crec que aquesta és la clau. Els botiguers de Sant Pol s'haurien de renovar i buscar algú que els assessorés per atreure clients. Hi ha supermercats petits que es cansen de vendre i botigues que no venen gaire.»

—L'assignatura pendent de la vostra gestió és el polígon industrial?
—«És una assignatura pendent. Gràcies a Déu la tenim a punt.»

—Com es troba ara?
—«Aviat traurem a licitació les obres d'infraestructura. Costen uns 200 milions, que abonen els propietaris dels terrenys.»

—No hi havia problemes amb algun propietari?
—«Sí.»

—I s'han resolt?
—«Es van resolent. Hi podia haver algun propietari a qui no li anava bé fer aquesta inversió. Encara que s'hagi de fer una inversió important, després repercuteix d'una manera molt favorable. És un terreny rústic que passa a ser urbà. Això representa multiplicar per diversos enters el valor del terreny. Tints Carbonell tenia un solar en aquesta zona i mai no van veure amb bons ulls que es fes la urbanització del polígon industrial. Ells sabran per què. Jo m'ho puc imaginar. Al final. Tints Carbonell s'ha venut el terreny.»

—Però no havien de marxar del poble per anar allà?
—«Ara ja no. Si no compren el terreny...»

—Voleu dir que es quedaran a dins del poble?
—«Això no vol dir res. Actualment hi ha un contenciós amb Tints Carbonell. L'Ajuntament els va enviar l'ordre de tancament de l'empresa i ells han presentat un contenciós en contra. El jutge decidirà.»

—Quants llocs de treball genera Tints Carbonell?
—«Quinze, setze o disset. No ho sé exactament.»

—I si l'ordre de tancament va endavant, no tindrà càrrecs de consciència?
—«La justícia és qui actuarà. En tot cas. el remordiment l'han de tenir els empresaris. No han volgut donar una solució a una empresa que és obsoleta. Em sap molt i molt de greu, haver hagut d'actuar. Fa molts anys van començar a haver-hi denúncies contra l'empresa. Jo en sóc familiar. M'ha dolgut molt. M'ha fet molt de mal.»

—Familiar?
—«Sí. Som cosins germans amb la dona d'un dels propietaris. Jo mai de la vida hauria començat el litigi, tot i que sóc un perjudicat [viu al costat de la fàbrica]. Poc després d'entrar a l'Ajuntament, vaig començar a rebre denúncies. Vaig pensar que havíem de buscar una solució perquè considero que les persones que presentaven les denúncies estaven perjudicades. Els propietaris de Tints Carbonell haurien de saber que les queixes eren fonamentades, però mai no van prendre mesures. L'ordre de tancament s'ha fet perquè no tenen llicència municipal, però ningú no hauria dit res si s'haguessin preocupat de posar el tint en condicions sense perjudicar els veïns. L'Ajuntament hauria fet la vista grossa en aquest aspecte, però el que no pots fer és amagar les denúncies.»

—Perquè us acusarien de favoritisme?
—«Clar. Jo mai de la vida hauria començat el conflicte. Hem fa molt de mal al cor perquè som familiars i ens fèiem molt. Teníem molt bona relació.»

—S'ha trencat?
—«Per desgràcia sí. Els veïns van venir a l'Ajuntament molt crispats perquè tenien la sensació que no faríem res. A mesura que passava el temps la cosa s'anava crispant a tots els nivells. Tints Carbonell no ha entès la meva postura.»



Perfil

Nascut a la masia de Can Roca, de Sant Pol de Mar, el 4 de setembre de 1932, Francesc Pomés i Roca és alcalde des del 1991. Va accedir al càrrec com a número u de la llista independent Sant Pol Democràtic (SPD), però als següents comicis, els de l'any passat, ja es va presentar per CiU. Milita a Unió Democràtica des del 1990, és a dir, que va liderar SPD essent afiliat del partit de Carrasco i Formiguera. Per aquest motiu estava obligat, l'any  1991, a deixar l'alcaldia en mans de Josep Roca, batlle de CiU des del 1979. Tot i rebre ordres de Duran i Lleida, Pomés va ser investit alcalde. Va obtenir els mateixos regidors que l'alcalde, però va ser el cap de llista més votat. En la investidura, va rebre el suport del regidor d'IC Jordi Roura, amb qui va pactar. Aquest pacte es va trencar al cap de dos anys, amb l'entrada de tres regidors de CiU al govern. Actualment, Pomés governa amb majoria absoluta i l'exalcalde és a l'oposició (ERC). Casat, amb 5 fills, es dedica exclusivament a l'alcaldia, ja que va deixar el tèxtil, al qual s'ha dedicat tota la vida. La seva relació amb la política local, però, té antecedents durant el franquisme. Entre 1973 i 1979 va ser regidor, integrant d'«un grup de joves que vam revolucionar l'ajuntament d'aquella època». Pomés diu que era un grup «molt progressista» i recorda que l'any 1973 va jurar el càrrec íntegrament en català.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 52, novembre de 1996, pàgines 14 i 15.)
 

       

27 de febrer de 2021

Repòrter: Debat democràtic sobre les rieres



EI cobriment de les rieres del Maresme és un assumpte que es manté en el primer pla de l'actualitat. Suscita passions, en contra i a favor, en diferents sectors de la població i la societat. Els defensors de la necessitat de cobrir rieres com la d'Arenys de Mar mantenen entre ells discrepàncies sobre la forma d'executar els projectes, però expressades de forma democràtica. A l'extrem contrari, els qui rebutgen el cobriment de la riera, tant des de posicions polítiques com des de grups ecologistes o ciutadans, han explicat els seus arguments i han recorregut a les accions que han considerat oportunes per difondre la seva postura entre la població. Sempre han estat opinions respectables i el sabotatge contra una màquina de les obres de la riera d'Arenys el mes passat no ha de variar aquesta consideració. Un acte vandàlic d'aquestes característiques desqualifica per si mateix els seus autors, però un cop tothom ha expressat la seva condemna, no cal atribuir-lo a cap dels grups contraris al projecte que suposa el canvi urbanístic i d'imatge més important d'Arenys de Mar en els últims anys.

La rellevància de l'acord pres pel Parlament per unanimitat d'instar la Generalitat a donar un nou impuls al pla de prevenció d'avingudes d'aigua del Maresme és molt superior a la que pugui tenir un acte de sabotatge que no ha tingut pràcticament cap repercussió sobre la marxa de les obres. Tots els grups polítics van coincidir en la necessitat d'accelerar l'execució dels projectes i de revisar-los. Malgrat que CiU insisteixi que el Govern sempre s'ha mostrat obert a revisar el pla, el cert és que el conseller d'Obres Públiques, Artur Mas, es va mostrar contrari a aquesta possibilitat unes setmanes abans i va argumentar que els projectes havien de seguir el curs previst quan es va firmar l'acord entre Generalitat i Govern central perquè l'Administració ha de racionar els seus recursos econòmics. És molt significatiu, però, que la moció aprovada, que va ser presentada pels socialistes, no inclogués cap previsió de dates o de pressupost per revisar el pla, ja que la negociació entre el PSC i CiU va afavorir que es retirés la petició de preveure una partida de mil milions per al 1997. Haurem d'estar atents a la revisió i a l'impuls del pla de rieres per veure en què queda el pronunciament del Parlament perquè molt ens temem que no hi haurà gaires resultats tangibles.

(Editorial de la revista Repòrter, número 52, novembre de 1996, pàgina 5.)

       

26 de febrer de 2021

Repòrter, octubre de 1996 | Àngel Colom fa un parèntesi en el debat precongresual a Calella i Pineda



«ERC no pot intervenir en un acte de cartró pedra que ha perdut l'esperit reivindicatiu». Àngel Colom, secretari general d'ERC, va evitar amb aquesta sentència parlar de la crisi interna del partit durant la visita a l'Alt Maresme que va fer el dissabte 7 de setembre. Colom va inaugurar al vespre la nova seu dels republicans al carrer Jovara de Calella i, més tard, va celebrar amb una cinquantena de militants la Diada Nacional amb un sopar a Pineda de Mar. Precisament justificant el caràcter institucional de la visita, el líder d'ERC va eludir el debat precongresual i va ajustar el seu discurs al llavors «tema del dia»: l'assistència a l'acte unitari de Sant Boi per commemorar el vintè Onze de Setembre. Colom va apostar per evitar la presència d'ERC en un acte «artificial» al costat de forces polítiques —en referència a CiU i el PP— que «obliden el caràcter reivindicatiu de la festa». En aquest sentit, el líder d'ERC va apuntar «la necessitat de rearmament del nacionalisme conseqiJent» i va assenyalar la reivindicació del dret a l'autodeterminació com l'únic element capaç de justificar l'assistència dels republicans a l'anomenada celebració unitària convocada a Sant Boi.

En el moment de fer aquestes declaracions, l'històric nacionalista d'esquerres, Jordi Carbonell, ara militant d'ERC, ja havia anunciat que aniria a l'acte, cosa que Colom va assegurar que respectava. «Jo no puc acceptar ser al costat del PP l'Onze de Setembre perquè dirigents d'aquesta formació —en referència a Rodolfo Martín Villa— van ser responsables que fos empresonat el 1976», va insistir.

Les al·lusions a la Diada i les crítiques a CiU per haver «acceptat rebaixes en el concepte de nacionalisme català van ajudar el secretari general d'ERC a evitar les referències a la fragmentació interna del partit. Colom va ser escrupulós amb les seves paraules i va respectar la «treva silenciosa» pactada per la comissió política permanent de la formació per als dies precedents a l'Onze de Setembre. El líder republicà va presidir la inauguració del local i el sopar posterior conservant el caràcter institucional que reclama per a aquestes ocasions l'aparell del partit. Va evitar parlar del candidat capdavanter del sector crític Josep Lluís Carod-Rovira que, de fet, havia estat convidat inicialment per les seccions locals de Malgrat i Calella. El mateix vespre de la Diada, Carod-Rovira va encapçalar la celebració organitzada per ERC a Mataró i va retreure a Colom haver trencat la suposada treva amb una entrevista publicada a La Vanguardia el dia 10.

Tant el president d'ERC de Calella, Jaume Puig, com el cap de la secció local de Malgrat, Manel Bargalló, van agrair la visita d'Àngel Colom, tot i que, en un principi, havien escollit Carod com a padrí dels actes. La presència del president comarcal d'ERC, Antoni Delgado, i dels regidors de Calella, tots subscriptors del manifest dels 229, augurava la represa del debat sobre la crisi interna, però la vetllada va conservar el més pur caire institucional.

Antoni Delgado va ser l'únic que va articular un discurs que deixava entreveure les preocupacions del debat precongressual. El president d'ERC del Maresme va animar els assistents al sopar a expressar les seves inquietuds sobre la conjuntura del partit i va demanar respecte a la disparitat d'opinions.

Compartint estovalles a Pineda, militants crítics i oficialistes d'ERC van cloure la trobada escollint al llavors encara president del PP de Catalunya, Aleix Vidal-Quadras, com el botifler de l'any, títol pel que va competir en una votació amb Gabriel Cañellas i Eduardo Zaplana.

(Article d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 51, octubre de 1996, pàgina 19.)
 

       

26 de febrer de 2021

Repòrter, octubre de 1996 | Joaquim Nadal critica a Calella el nacionalisme excloent de CiU



Joaquim Nadal
va defensar el divendres dia 13 a Calella que el PSC és l'alternativa catalanistaal nacionalisme conservador que proclama CiU. El portaveu socialista al Parlament, que va presidir un col·loqui a Calella amb motiu del XX aniversari de la Diada, va afirmar que la Catalunya del futur «no pot fonamentar-se en un nacionalisme excloent i restrictiu», com el que manifesten els convergents. Va retreure a CiU la col·laboració amb el PP «a canvi de no-res» i va carregar contra els populars dient que continuen essent els adversaris de Catalunya

«Hem de continuar defensant que som els opositors del nacionalisme conservador i que som l'alternativa raonable a CiU des de les nostres posicions catalanistes», va dir Nadal al centenar d'assistents a la conferència. El cap del grup parlamentari del PSC va encetar el seu discurs fent un balanç positiu dels actes institucionals de la Diada i, ràpidament, va començar a avaluar l'actitud dels socialistes catalans respecte del nacionalisme. Joaquim Nadal va assegurar que, malgrat la impressió recollida en alguns mitjans de comunicació, l'acte de Sant Boi va caracteritzar-se per ser unitari, i va treure importància a les absències d'ERC i el PP. El debat sobre el caràcter reivindicatiu de l'Onze de Setembre també va ser comentat pel líder socialista. Nadal va assegurar que resulta obvi que, amb la normalitat democràtica, s'ha perdut el fervor patriòtic dels anys 1975 i 1976, però va indicar que les dues forces polítiques majoritàries a Catalunya continuen atorgant «una importància rellevant» a la Diada. I va ser en aquest punt que Nadal va voler establir les diferències amb CiU dient que el PSC és l'alternativa al «seu nacionalisme conservador.»

Tot fent un repàs a les conteses electorals, el líder del PSC va dir al centenar d'assistents a la conferència que els convergents han tornat a «segrestar la vida política catalana intentant silenciar una majoria parlamentaria». L'avaluació de la posició nacionalista dels diferents partits va servir a Nadal per definir el projecte catalanista dels socialistes. «Hem de tenir en compte el territori i les persones. El nacionalisme no pot ser essencialista, ha de ser pluralista i ampli perquè la societat no es tanqui endogàmicament a la defensiva», va dir.

El portaveu del PSC al Parlament va manifestar la seva oposició al pacte que CiU i el PP mantenen a Madrid perquè, segons va recordar, el seu grup ja va avisar, durant la campanya electoral, que no seria bona «una aliança entre la dreta política catalana i espanyola». En aquest sentit, Nadal va dir que CiU no pot presumir d'acomplir les intencions que proclamaven en l'època electoral. «CiU ha fet tot el contrari del que va dir que faria. Es van atrevir a dir que no votarien la investidura d'Aznar i ho van fer i, a més, jo no veig que hagin aconseguit res d'important a canvi», va comentar.

En aquest sentit, Nadal va recordar els desavantatges socials que el govern del PP està comportant, com ara el pagament de les receptes dels pensionistes. Segons el PSC, CiU no va calcular bé el pes social que té el seu suport al govern de José Maria Aznar. «S'excusen amb la governabilitat de l'Estat i només aconsegueixen el benefici, el crèdit de contribuir a l'estabilitat. Ara, a canvi, tenen el descrèdit d'haver-se lliurat a les polítiques ultraliberals», va dir Nadal. Reprenent l'avaluació del nacionalisme, el líder del PSC va assegurar que el PP continua sent «adversari de Catalunya, perquè no se la creuen». I en relació amb les declaracions del president del PP de Catalunya, Aleix Vidal-Quadras, Nadal va manifestar que resulta important tenir en compte que «ell no hauria de monopolitzar el debat sobre el fet diferencial català perquè aquest no és patrimoni de ningú».

Nadal va establir un paral·lelisme entre la seva anàlisi del nacionalisme conserva- dor [de CiU, titllat d'excloent] i la celebració, aquesta tardor, de tots els congressos dels partits. El portaveu parlamentari del PSC considera que els partits que celebren els seus congressos «sobre si mateixos» obliden els veritables problemes de la gent, que és qui els ha escollit. La conferència celebrada al centre L'Amistat, de Calella, va ser introduïda pel primer secretari del PSC a la població, Joan Torrent qui va establir també un debat a continuació de la intervenció de Nadal, que no va fer-se perquè els assistents no van formular cap pregunta.

(Article d'Ana Villaverde a la revista Repòrter, número 51, octubre de 1996, pàgina 18.)
 

       

26 de febrer de 2021

Repòrter, octubre de 1996 | Josep Maria Valls: "El projecte per cobrir la riera és seriós, està ben fet i és factible"



L'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Maria Valls (PSC), aposta pel cobriment de la riera, malgrat l'oposició que hi ha entre un sector del poble. Valls està satisfet del pacte de govern signat amb CiU i ERC i aposta per un creixement controlat de la població.

—La riera se soterrarà?
—«La idea de l'equip de govern és tirar el projecte de soterrament endavant. En aquests moments, el projecte està en la fase de resolució de les al·legacions. El proper pas serà anar a parlar a Madrid amb el Ministeri de Medi Ambient perquè és a qui li toca el finançament de la riera.»

—Quan és previst que l'Estat destini el pressupost per l'obra?
—«Fa mig any ja va sortir una consignació pressupostària. No ho puc dir perquè és el Ministeri qui porta el tema econòmic. Nosaltres estem mirant de consclenclar la gent perquè entenem que és un tema bastant delicat. Hi ha un sector que hi està oposat i falta saber què en pensa la resta. Fins ara encara no hem explicat clarament en què consisteix la proposta de soterrament. Hi ha hagut bastant de moviment, a través d'una plataforma. El projecte està bent fet, és seriós i creiem que és factible.»

—No hi ha divisió al si de l'equip de govern? ERC volia un referèndum.
—«Com a equip de govern hem tirat el projecte endavant i en aixó no hi ha hagut cap oposició. Quan sigui l'hora de dir si ho tirem definitivament endavant llavors cada grup s'haurà de definir. El PSC diu que, si convé, farem una consulta a la població.»

—Esteu disposats a fer-la?
—«Si és necessari, sí.»

—Quan determinareu si és necessari?
—«Primerament, depèn del que ens digui el Ministeri. Semblaque hi ha hagut una aturada en l'economia. Si això no ho ha afectat i pot tirar endavant serà el moment que tothom es defineixi I actuar en conseqüència.»

—No us imposa respecte saber que potser passareu a la història com l'alcalde que va urbanitzar la riera?
—«Quan ets en un lloc de responsabilitat has d'acceptar-la. Sé que hi haurà molts de problemes, si és que s'arriba a fer. A vegades s'han de prendre decisions delicades, però has d'assumir la responsabilitat. No per dir si s'ha fet o no. Si no funcionés i'obra, el responsable quedaria com l'autor d'un nyap i sí funciona diran que ho ha fet bé. Has d'actuar amb criteri. Jo veig que és possible soterrar la riera.»

—L'Ajuntament ha aprovat fa poc la revisió de les normes urbanístiques. Què representa per al futur de la població?
—«Més que una gran ampliació d'habitatges representa una correcció de molts defectes que tenen les normes antigues. Hi ha una certa ampliació al capdamunt del poble. Hem desqualificat un terreny del sector de Can Jalpí i Cal Moro.»

—Voleu dir que era urbanitzable?
—«Ho era, amb unes condicions.»

—Ara no es podrà urbanitzar?
—«Exacte. Queda com a rural o forestal.»

—Quina és la zona de la població on és previst que creixi?
—«Anant cap a Lurdes, a continuació. A les normes antigues hi havia un sector desenvolupat, que és el que s'està construint. Ara el que volem que es faci és paral·lelament l'altre costat.»

—Creieu que és un creixement que podeu assumir i que no es descontrolarà?
—«El que volem és no créixer. Des que hi ha hagut l'autopista hi ha una forta pressió urbanística. Avui en dia està bastant més calmat, però encara tenim algun sector en què les normes estan per desenvolupar. El problema és que els serveis es disparen.»

—Com qualificaria els serveis que presta l'Ajuntament actualment?
—«La recollida d'escombraries funciona força bé. Anem posant contenidors. Vam ser dels primers municipis que vam anar a la planta de Mataró. El servei d'aigües ha estat bastant problemàtic fins que s'ha resolt el subministrament en alta de la xarxa de l'Alt Maresme. Està solucionat. I el problema que tenim és en el sector antic del poble. Les zones noves ja es van adequant de manera més moderna. Sobretot el tram de la riera està molt tocat. Si es fes el soterrament, seria una de les actuacions a fer.»

—Això és la xarxa en baixa?
—«Sí. La xarxa en alta la tenim solucionada. Ja tenim connectat fins a la Creueta, on un altre dia haurà de connectar Sant Iscle. Llavors hi haurà el dipòsit de la Creueta i el de Sant Carles.»

—I el servei de policia?
—«Potser el personal és una mica just. Mal en tens prou perquè cada vegada hi ha més necessitats. Ara creem una plaça de policia i tenim previst ampliar la plantilla amb una més l'any que ve.»

—Com funciona el pacte de govern entre PSC, CiU i ERC?
—«La veritat és que força bé. Estem distribuïts per àrees i, de moment, va bé.»

—Al govern hi ha un home que havia estat alcalde, Josep Lloveras. No hi ha rivalitat entre vosaltres?
—«Si tothom és en el seu lloc, i de moment totfiom fil és, no fii ha d'haver cap problema. Amb en Josep Lloverás hi va haver un mandat en què els socialistes érem a l'oposició i després un altre en què anàvem plegats. És un home que té molta experiència i sap com s'hade treballar en un ajuntament. Això facilita les coses. Cadascun respecta els altres i això dóna confiança.»

—En canvi, a l'oposició teniu sols i abandonats els independents d'Arenys de Munt 2000, que van aconseguir un resultat no gens menyspreable. Per què no és possible un pacte de govern unitari?
—«Va bé que ho diguis perquè ara sembla que torna a reviure el tema del pacte. Nosaltres, després de les eleccions, vam parlar amb tots els grups. I amb el primer que ho vam fer va ser amb la segona força, Arenys de Munt 2000. Les condicions que ens imposaven no eren interessants.»

—Quines eren aquestes condicions?
—«Volien un ajuntament de consens. Aquesta era una condició indispensable per formar govern. Quan vam dir en què consistia això, perquè és molt elàstic, vam entendre que a la pràctica no podia funcionar. Treure poder als regidors, per dir-ho d'alguna manera, i actuar més assambleàriament. Ho vam  valorar però no vam poder arribar a cap acord en concret.»

—Com qualifica l'oposició que fan?
—«Hi ha hagut intents per col·laborar. Jo personalment els n'he oferts. I cada vegada que hi ha hagut un intent, ells han agafat més virulència en les crítiques a través del seu butlletí. Davant d'aquesta actitud, en lloc d'obrir, més aviat han anat tancant. Al meu entendre, no actuen pel camí correcte.»

—Arenys de Munt se sent de l'Alt Maresme o neda entre dues aigües?
—«La seva àrea d'influència és Mataró. Barcelona, Mataró i Arenys de Munt. Comercialment i industrialment tenim Arenys de Mar a la vora, però bàsicament quan necessites alguna cosa vas cap a Barcelona, que és el focus d'atracció més fort. La relació amb els municipis de l'altra banda també és molt bona, però comercialment l'atracció més forta són les grans ciutats.»

—Però el comerç no ho és tot, no?
—«No.»

—I en els altres factors?
—«Culturals?»

—Culturals o d'identitat...
—«Nosaltres potser nedem entre dues aigües. Un exemple seria la premsa. Aquí normalment la premsa més important és la de Barcelona. Ara, afortunadament, hi ha El Punt. Va entrant més i parlen de les nostres coses. És una manera de no estar tan arrossegats per aquesta tendència forta.»

—Quins projectes teniu en marxa?
—«Hem urbanitzat els carrers Escoles i Josep Pla i s'han adjudicat les obres del carrer Enric Morera. També tenim les cobertes de la masia municipal Can Borrell, que volem que sigui el símbol emblemàtic del poble.»

—Serà un centre cultural?
—«Crec que és el més interessant. Hi ha una entitat que ja ha començat a anar-hi per donar-li una miqueta de vida. Quan estigui ben acabat l'anirem promocionant.»

—S'ha creat un consell de joventut.
—«Sí. S'han creat consells municipals de cultura, d'ensenyament... Tenim concedida una nova línia d'ensenyament perquè l'actual es preveu que sigui insuficient d'aquí un temps. Estem buscant el terreny perquè Ensenyament faci aquesta línia.»

—Com està distribuïda la població econòmicament?
—«Tradicionalment aquest ha estat un poble agrícola i industrial. Cada vegada l'activitat agrícola va minvant i, pel contrari, el que augmenten són els serveis.»

—No seria interesantque l'Ajuntament intentés potenciar l'agricultura?
—«La configuració del terreny d'Arenys de Munt és problemàtica perquè el conreu intensiu sigui molt rendible. Aquí, com a producte autòcton, tenim la cirera. Una classe de cirera que és molt bona i apreciada. Els cirerers es van envellint i van sortint nous tipus de cirerers que són més ràpids de créixer i més productius. Per l'orografia del terreny, és complicat. Encara hi ha algú que fa maduixa perquè permet aprofitar els vessants de les muntanyes, però ha tingut una gran competència de fora.»

—I la indústria?
—«Amb la revisió de les normes urbanístiques, hem rebaixat l'edificabilitat de les parcel·les del sector del torrent d'en Puig per donar més facilitats a la indústria petita. Abans eren de 1.000 m2 i ara seran de 300 i 500 m2.»



Perfil

Josep Maria Valls i Macià, nascut el 31 de març de 1942, és casat i té 4 fills. És conegut com Pemi, diminutiu de Pep Maria, que li diuen des que era un nano. A l'alcalde d'Arenys de Munt no li fa res que li dispensin aquest tracte familiar. De fet, a la llista electoral del PSC figura com Josep Maria «Pemi» Valls i Macià. Milita al PSC des del 1982. Regidor a l'equip de govern l'any 1987 —quan l'alcalde era Josep Maria Lloveras, actual cap de llista de CiU—, va ser escollit alcalde el 1991 i reelegit l'any passat.

No va guanyar les eleccions per majoria absoluta, per la qual cosa ha hagut de recórrer al pacte com a fórmula per governar. L'anterior mandat va pactar amb ERC i Convergència per Catalunya (CPC) i en aquest ho ha fet amb els regidors de CiU i l'únic d'ERC. El PSC en té 5 i els independents són a l'oposició amb 4. Josep Maria Valls també és conseller comarcal i treballa en una fàbrica tèxtil d'Arenys de Munt com a encarregat. Noté més estudis que els primaris i ia seva principal afició és caminar per la muntanya. No és un fanàtic del futbol, però li agrada que guanyi el Barça. «Si perd el Barca encara sopo, no faig com el meu fill.» Una dada curiosa: És l'únic alcalde de l'Alt Maresme que no té telèfon particular, «no en tic per comoditat. Així estic més tranquil» explica. La família li reclama, però ell vol evitar les trucades por oportunes o aquelles mal intencionades.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 51, octubre de 1996, pàgines 16 i 17.)
 

       

Online casino slots reviews at https://onlineslots.money/. Live dealer casinos reviews https://livecasino.money/.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits