bloc sense fulls

26 d'agost de 2015

El rànquing de Twitter, referència per al Col·legi de Periodistes

El rànquing de periodistes i comunicadors catalans a Twitter apareix esmentat en un reportatge publicat a la web del Col·legi de Periodistes de Catalunya titulat Piulades polèmiques. Aquest rànquing, que actualitzo des de fa quatre anys, s'apropa al miler d'usuaris d'aquesta xarxa social vinculats al periodisme i la comunicació. Diu el text del reportatge: "n la darrera versió, els tres primers llocs de la llista els ocupaven Andreu Buenafuente, Risto Mejide i Anna Simón. Gordillo analitza el rànquing en una de les entrades del seu bloc en la qual comenta que, més enllà dels primers llocs de la llista, on hi ha noms televisius en mitjans nacionals, el rànquing serveix per analitzar com periodistes de mitjans més modestos o de comarques van creant una marca personal. (...)"

       

24 d'agost de 2015

Instagram, el nou refugi estival


Twitter s'ha convertit en la trinxera ideal per a la confrontació política. A Catalunya, aquest estiu està sent atípic per la convocatòria electoral del 27-S. A diferència d'anteriors agostos, aquest any els candidats, militants i simpatitzants han dedicat bona part de les seves hores de relax i desconnexió a la precampanya electoral a Twitter, i han convertit aquesta xarxa en un fòrum permanent, tens i fins i tot tòxic. Veníem d'unes setmanes i mesos previs de gran calibre ciberpolític, i aquest agost no ha suposat gens ni mica un descans.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya [PDF], també en castellà)


       

17 d'agost de 2015

Els protagonistes d'Internet a Catalunya entren a la Viquipèdia

Llistat de protagonistes que apareixen en el capítol del llibre Sobirania.cat 'Els 200 noms de la Internet catalana' que ja són presents a la Viquipèdia, per ordre alfabètic:

A
-Amadeu Abril
-Jordi Adell
-Toni Aira
-Víctor Alexandre
-Miquel Almirall
-Teresa Amat
-Núria Almirón
-Jordi Alvinyà

B
-Vicenç Badenes
-Josep Bargalló
-Ramon Barlam
-Andreu Barnils
-Joan Antoni Baron
-Sílvia Barroso
-David Bassa
-Ramon Bassas
-Albert Batalla
-Eduard Batlle
-Marc Belzunces
-Toni Bellver
-Carles Bellver
-Ernest Benach
-Uriel Bertran
-Èric Bertran
-Josep Maria Blasco
-Enric Borràs
-Jordi Bosch
-Dídac Boza

C
-Xavier Caballé
-Pau Cabot
-Jordi Calvís
-Joan Camp
-Carles Campuzano
-Enric I. Canela
-Carles Capdevila
-Germà Capdevila
-Joan Carreras
-Santi Casas
-Josep Cassadellà
-Roger Cassany
-Manuel Castells
-Elisabeth Castro
-Ferran Clavell
-Silvia Cobo
-Marta Continente
-Alfons Cornella
-Marc Cortés
-Salvador Cot
-Martí Crespo
-Albert Cuesta

D

-Antoni Dalmau
-Eudald Domènech
-David Domingo
-José A. Donaire

E
-Ricard Espelt
-Toni Esteve

F

-Luis Ángel Fernández-Hermana
-Oriol Ferran
-Bernat Ferrer
-Meius Ferrés
-Andreu Francisco
-Lluís Foix
-Laureà Folch
-Ramon Fons
-Jordi Font
-Pere Fontanals
-Xavier Fornells

G

-Josep Maria Ganyet
-Ramon Garcia-Bragado
-Pau Garcia-Milà
-Salvador Garcia-Ruiz
-Ignasi Genovès
-Carme Laura Gil
-Quim Gil
-Susanna Ginesta
-Antonio González-Barros
-Jordi Graells
-Joan Francesc Gras
-Jordi Graupera
-Àlex Gutiérrez
-Carlos Guadián

H

-Àlex Hinojo

I
-Toni Ibàñez
-Miquel Iceta
-Joan Josep Isern
-Jordi Iparraguirre
-Oriol Izquierdo

J
-Carmen Jané

L
-Dídac Lee

M

-Miquel Macià
-Assumpció Maresma
-Jordi Marín
-Eduard Martín-Borregón
-Jaume Masdeu
-Pere Meroño
-Biel Mesquida
-Josep Lluís Micó
-Mercè Molist
-David de Montserrat
-Lourdes Muñoz

N
-Joaquim Nadal
-Gustau Navarro

P
-Roger Palà
-Víctor Pàmies
-Vicent Partal
-David Parreño
-Toni Piqué
-Àlex Poderoso
-Miquel Pueyo

R
-Anna Rosenfeld

S
-Valero Sanmartí
-Miquel Serrabassa
-Guillem Sureda

U
-Jordi Ustrell

V
-Llorenç Valverde
-Jordi Vendrell


       

13 d'agost de 2015

Lluís de Yzaguirre

Lluís de Yzaguirre - Gabriel Bas

YZAGUIRRE, Lluís de
@deyzaguirre (Barcelona, 1955). Investigador i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques, la seva contribució ha estat determinant per a la internet catalana. Va engegar la campanya Indexem en català i va posar les bases per començar a comptabilitzar el català a la xarxa, promovent que els ‘webmasters’ incloguessin metadades indicant que la llengua era català. De Yzaguirre és autor de la llista de mots facilitada als cercadors perquè detectessin les pàgines en llengua catalana. Seva és la fórmula que va permetre en una primera etapa que Altavista o Google localitzessin el català: un filtre que consistia a cercar d’acord amb una sintaxi peculiar, +(paraula)+és+(dels quan què). Així, el cercador trobava la paraula desitjada i mirava si a la mateixa pàgina web hi figurava també l’expressió és i com a mínim una de les paraules ‘dels’, ‘quan’ o ‘què’. Aleshores, aquella pàgina era en català (tenia un xic de silenci, però poc soroll i va despertar l’interès dels motors de cerca). Ambdues campanyes varen tenir gran impacte després de ser difoses pel programa de ràdio L’internauta. En una primera etapa a la Universitat de Barcelona, va dirigir la implantació d’aules informàtiques, centres d’Autoaprenentatge i va dissenyar una estratègia per catalanitzar tota la documentació administrativa mitjançant macros quan encara els tractaments de textos no disposaven de plantilles. Un cop a la UPF, va col·laborar en projectes de l’IULA com el Corpus Tècnic, l’Observatori de Neologia o el ForensicLab, i és el principal artífex de la plataforma d’assessorament ortològic reSOLC-mitjansCat, destinada a orientar els professionals de la llengua oral sobre la fonètica normativa del català estàndard. Com a practicant de la lingüística aplicada i partidari del joc com a eina didàctica, va contribuir amb entusiasme a dotar el català d’una versió del joc de taula Scrabble® i el seu diccionari arbitral, editat per Enciclopèdia Catalana. Paradoxes de la vida, el geni que va aconseguir que el català fos reconegut pel totpoderós Google, va patir en la seva pròpia pell la intransigència que alguns practiquen, encara, amb el català al carrer. El 21 de desembre de 2004 davant de l’estació de Renfe de Badalona Lluís de Yzaguirre va ser “abatut, arrossegat pel terra i emmanillat” per un vigilant de seguretat a qui havia dit que preferia emprar el català.

(Lluís de Yzaguirre és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

12 d'agost de 2015

Narcís Vives

Narcís Vives, Itinerarium

VIVES, Narcís @narcisvives (Moià, 1954). Acumula una extensa experiència en l’ambit de l’educació i les xarxes telemàtiques. Va ser un dels membres fundadors (1991) de la iEARN (International Education and Resource Network) i director i promotor de les seves activitats a l’Estat espanyol. A Catalunya l’IEARN va anar estretament vinculada a l’ONG Pangea, que va tenia el suport tecnològic de la UPC i va ser a través d’on Internet va arribar a l’entorn escolar. Ha estat consultor de diversos programes i organismes euopeus en l’àmbit de l’educació i les TIC. Fins a 2007 va codirigir Espais Telemàtics, empresa de continguts multimèdia i en xarxa, especializada en aspectes lúdic i didáctics de l’aprenentatge a través d’Internet. “El lloc on visc: Atles de la diversitat cultural” i “Memòria Viva” són alguns dels projectes que ha portat a terme aquesta darrera dècada i que han merescut premis i reconeixement internacional. Més recents són els projectes Escuelas Amigas de la Fundación Telefónica o la creació de continguts digitals del projecte Eskola 2.0 a Euskadi. Actualment és director d’Itinerarium i president de Fundació Itinerarium.

(Narcís Vives és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

11 d'agost de 2015

Benjamí Villoslada

@benjami

VILLOSLADA, Benjamí @benjami (Palma, 1964). A la seva targeta diu ‘bitòleg i toter’. ‘Bitòleg’ perquè treballa amb bits —“si tenim geòlegs, podem tenir bitòlegs”— i ‘toter’ perquè fa de tot: programar, administrar servidors, escriure, ràdio, televisió, portar la comptabilitat, la part legal i comercial de Menéame —és el CEO—, disseny gràfic, gestionar la comunitat i cercar noves estratègies amb Ricardo Galli. “Sóc a la xarxa des de 1995. Hi vaig començar impulsant un punt d’accés a l’empresa d’informàtica del Vendrell amb què col·laborava —i ells em van seguir la idea, que vam realitzar junts. Ens dedicàvem al programari de gestió per a empreses, i en aquell moment em va semblar que Internet era el futur de la informàtica empresarial; des del final dels 80 que feia programes per connectar oficines amb mòdems rudimentaris, i veia com havien millorat considerablement la qualitat de vida i treball. Però a Internet s’hi podien fer moltes més coses que no pas gestió empresarial, i se’m va disparar una part de mi que mai no havia fet servir. La primera fou escriure a les llistes de correu, llargues parrafades, que em va portar a conèixer prou lletraferits i periodistes interessants. El maig de 1996 vaig conèixer en Jordi Vendrell, que feia la primera temporada del programa L’internauta de Catalunya Ràdio. De fet, el seguia amb admiració des del ‘Lloro’, i per mi fou una empenta important que em digués ‘nano, has d’escriure i fer ràdio’. Treballàrem junts en articles per la premsa; m’hi va presentar i vaig començar a escriure regularment articles per un grapat de publicacions relacionades amb la xarxa. Quan vaig tornar a Mallorca, el 2000, en Jordi em va presentar en Llorenç Valverde —sóc mallorquí, la xarxa em permetia treballar a distància amb els clients principatins. En Llorenç aleshores era el director del Departament d’Informàtica i Matemàtiques de la UIB. Eren capdavanters en la divulgació del programari lliure, i en Llorenç em va presentar un professor i hacker del seu departament, en Ricardo Galli. Amb ell fundaríem Menéame el desembre de 2005. Devers el 2005 trobàvem, amb el Ricardo, que el tema blogs necessitava aire fresc. Bàsicament el pinyol del problema consistia en blogaires coneguts però poc generosos a l’hora de citar ningú que no fos del seu pretès nivell —o corral, al qual li dèiem ‘la blogocosa’ en comptes de ‘blogosfera’. Aquest comportament endogàmic feia que costés massa descobrir nous blogaires interessants. Hi eren, a Internet hi ha abundància de tot, dolent i bo, però les eines de subscripció RSS no ajudaven gaire a trobar-los: tothom es subscrivia als mateixos ‘blogstar’ de ‘la blogocosa’ i aquests feien difícil veure res més. Només, de tant en tant, els amics, coneguts, saludats i cunyats ens feien saber que tenien un blog nou —sovint força fluixet. Jo m’esmerçava a trobar coses per la ràdio, però no era fàcil per la resta sense dedicar-hi molt temps. Amb aquest panorama, Menéame va sorgir com a resposta a la nostra fixació amb el problema de la ‘blogocosa’ endogàmica. En presentar-lo li diguérem ‘lloc de promoció de blogs’ perquè volíem una eina per donar visibilitat a blogs desconeguts —i els primers interessats a descobrir-los érem nosalres mateixos. La gent enviaria apunts interessants, altres els votarien, i el resultat seria una portada imprevisible, de lectures interessants, per complementar i alimentar els nostres RSS. A més d’eina per aportar aire fresc a la blogocosa, Menéame també havia de servir com a projecte de programari lliure. Un CMS lliure, vaja. Des de 1998 érem lectors regulars del blog de tecnologia més important: Slashdot. Era col·laboratiu: la gent hi enviava llocs web amb notícies, que anaven a una cua, i un grup d’editors fixes escollien les que arribarien a portada. Slashdot tenia molt èxit, tant que si aconseguies arribar a portada, et podien ensorrar el servidor amb l’allau de visites —li deien el Slashdot effect. A l’Estat hi havia dos llocs idèntics: Barrapunto, d’èxit considerable, i un discret PuntBarra en català. Els impulsors els obriren amb relativa facilitat perquè Slashdot havia publicat el seu CMS com a programari lliure. A 2005 sorgia competència pel Slashdot americà: Digg i Reddit feien el mateix però amb els vots de la comunitat en comptes d’un grup fixe d’editors. Vam pensar que si funcionava Barrapunto i PuntBarra també funcionaria allò-que-fos tipus Digg/Reddit. Cap dels dos no havia publicat cap CMS lliure, així que calia fer-lo. Vam agafar idees de Digg, Reddit, les adaptàrem als costums que crèiem que trobaríem aquí. En haver enllestit el CMS, obriríem un lloc que es diria Menéame en castellà i Remena’m en català. Quan estàvem programant no sabíem si el projecte funcionaria com a projecte de CMS lliure o com a lloc. Primer vam presentar Menéame (desembre 2005) i va tenir un èxit que no ens esperàvem pas. També ens va donar prou feina imprevista en poc temps: calia fer canvis importants per adaptar-nos al que anava sorgint, i al començament és molt; des de funcionalitats fins evitar abusos de tot tipus. No donàvem a l’abast per obrir un altre lloc en català. No era només qüestió de traduir-lo i instal·lar-lo, això ja ho havíem fet: calia cuidar una comunitat que tindria necessitats diferents a l’estatal. Un any després un grup agafava el nostre programari per a obrir La Tafanera, i vam alenar perquè era una cosa que teníem ben pendent. Encara conservem el domini remenam.com i .net. No tinc clar que siguem cap contrapunt als mitjans tradicionals. Poc després d’obrir, la pròpia comunitat ens deia que els apunts interessants de blog no bastaven per seguir fent portades, i començaven a enviar la premsa convencional. Vam canviar la llegenda ‘lloc de promoció de blogs’ per ‘lloc de promoció de notícies’ i fins i tot ‘d’històries’. Hem vist espifiades des de totes bandes, tant grans, que ens hem relativitzat el hype del periodisme ciutadà i la importància del periodisme tradicional. Intentem donar visibilitat a les feines ben fetes a totes bandes. Més que no pas un contrapunt a la premsa convencional, volem ser un filtre crític i racional, útil i posat al dia, per un entorn d’abundància d’informació professional, proam i amateur. En repassar aquests anys, m’adono que a Internet seguim tenint les mateixes necessitats de fons que a 2005: mecanismes que donin visibilitat a les publicacions rellevants. Per mi el rellevant no són les persones sinó el que diuen, fan o ofereixen. Crec que les persones són honestes o no ho són, de refiar o no. A Menéame usem els enviaments, vots i comentaris de la comunitat per identificar històries rellevants —i sovint el vot negatiu ‘irrellevant’ és el que més cou. Al web, els cercadors miren d’identificar els continguts irrellevants i els penalitzen perquè no apareguin a les primeres posicions. I a les xarxes socials, què hi tenim? Depèn si és a Twitter o a Facebook, no està tan clar. Però hi ha una cosa que sempre funciona: esmolar el nas per aprendre a identificar quines persones són honestes, i a partir d’aquí concedir-los la possibilitat de rellevància per allò que diuen. Guanyar-se la reputació de persona honesta demana feina pública (publicant) gairebé diària: aprendre, ser generós i compartir-ho, cometre errors i rectificar. És lent d’aconseguir i fàcil de perdre. Per ser honest també cal parlar de les coses que no t’agraden, car qui veu una estafa i no ho diu, aleshores ell també és una estafa. Criticar significa que sovint algú s’enfadi, una cosa cada cop més arriscada perquè Internet té més pes i els afectats es senten més atacats; poden defensar-se amb agressivitat o falsedats per tal de malmetre la nostra reputació i desautoritzar-nos. Poc a poc, els efectes col·laterals de la nostra honestedat ens poden portar cap a una autocensura que faci que deixem de ser honestos. I aleshores estem perduts, però pensem que no és just perquè només hem estat prudents —el celebèrrim seny. Això, potser, també explica perquè molts mitjans tradicionals estan perdent influència. La nostra honestedat farà que, potser, tengui rellevància un apunt de blog, un projecte empresarial o un producte. Crec que exercir-la amb el programari lliure, més d’un lustre seguit, va contribuir perquè Menéame funcionés. Quan algú em demana consell per sortir-se’n com emprenedor li pregunto què publica a la xarxa: què aprèn i comparteix, què critica, per què s’han enfadat amb ell.”

(Benjamí Villoslada és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

10 d'agost de 2015

Jordi Vilanova

VILANOVA, Jordi @yuribcn (Londres, Anglaterra, 1958). Bloguer des de l’1 d’abril de 2006. Ha fet una tasca destacable en la producció i traducció de continguts digitals sobre Catalunya i el procés d’independència a l’anglès. “Sempre he estat molt polititzat; la meva família té una llarga història d’activisme polític, des del meu avi, que va morir exiliat per la dictadura de Primo de Rivera, a França. Sempre he col·laborat en la qüestió nacional en el que he pogut, preferiblement en el vessant independentista, i aquest afany simplement s’ha desplaçat cap a la xarxa. Era fàcil, en tot cas, ja que professionalment, tot i no ser enginyer informàtic, he col·laborat en projectes amb empreses TIC, fent anàlisi de processos, traduccions i localització de programari i de documentació. Fins i tot, vaig ser vicepresident de l’Associació d’Empreses pel Programari Lliure, CatPL. He col·laborat, doncs, en la catalanització de diversos programaris lliures, Firefox i OpenOffice, per exemple, així com amb la traducció de Facebook i Twitter, on he estat des del 25 de gener de 2008, i amb traduccions i aportacions a la Viquipèdia.” Vilanova va néixer i es va educar a Londres. “Per tant, sóc nadiu anglès, la meva mare era sueca i hi tinc família. Sempre he seguit els mitjans, premsa i ràdio internacionals. Era evident que un dels estímuls per informar de la nostra situació, sense intermediaris madrilenys, diguem-ne, era veure com tot venia des de l’òptica espanyola. Per tant, el 12 de desembre de 2007, vaig començar el blog en anglès George from Barcelona, per explicar el nostre punt de vista. Seguia blogant des de YuriBCN i piulant des de @YuriBCN en diversos idiomes, però quan l’Anna Aroca em va plantejar el 2010 de col·laborar en un projecte que engegaven ella i en Jordi Vàzquez, vaig acceptar immediatament. Hem treballat per fer arribar les notícies i opinions des de la nostra òptica, jo traduint i editant, i també aportant idees de gestió de documentació, etc. Fa temps, quan l’Ernest Benach era president del Parlament, es va posar en contacte amb mi, per contrastar com anaven les coses. La meva primera desvirtualització política! Em va acabar incloent en el seu llibre a quatre mans amb en Miquel Pueyo, 'Mort incerta, hora incerta'. També vaig implicar-me amb en Daniel Julià en un projecte, piulament.net, per obrir el Parlament i la política vers el públic en general, però que finalment no va tirar endavant per manca de patrocinadors.” Vilanova sempre està obert a treballar i col·laborar.

(Jordi Vilanova és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

9 d'agost de 2015

Marc Vidal

guadalinfo01

VIDAL, Marc @marcvidal (Vilalba Sasserra, 1970). Bloguer de referència, analista econòmic i emprenedor. Impulsor de les primeres jornades de la Catosfera, el gener de 2008 a Granollers. Després d’una etapa per la política municipal, va trobar a la xarxa una manera per projectar-se i avui és un dels bloguers i empresaris digitals catalans més mediàtics. Actualment viu entre Miami i Dublin, als aeroports i dorm molt poques hores.

(Marc Vidal és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

8 d'agost de 2015

Jordi Vendrell

VENDRELL, Jordi (Manlleu, 1947-Barcelona, 2001). Periodista radiofònic format a Ràdio Joventut va ser una de les primeres veus de Catalunya Ràdio i membre de la Mercantil Radiofònica amb Ramon Barnils i Quim Monzó. El 1992 va patir el cessament fulminant del seu programa per les opinions que al programa L’Orquestra es van fer sobre la detenció massiva d’independentistes abans dels Jocs Olímpics en la polèmica operació del jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón. El 1995 va començar a dirigir el programa L’internauta a Catalunya Ràdio, i ho va fer fins a la seva mort, el 2001. Es tracta del primer programa de ràdio a Europa a parlar de la xarxa. Vicent Partal va agafar el relleu de Vendrell i quan Catalunya Ràdio va anunciar que deixava d’emetre L’internauta es va seguir des de Vilaweb que el produeix i el difon setmanalment en 'streaming' i també per una xarxa d’emissores locals i comarcals. L’internauta compta cada setmana amb Martí Crespo i té com a col·laboradors habituals del programa Amadeu Abril, Anna Boluda, Joan Jofra i Cristina Ribas. La periodista Núria Almirón recorda: “Del Jordi Vendrell vaig aprendre moltes coses, sobretot dels aforismes amb que signava els seus missatges. Aquest el vaig descobrir amb ell i m’ha acompanyat des d’aleshores, crec que per a molts s’havia com convertit en la marca Jordi Vendrell, de tant que el posava: ‘Si una cosa té solució, per què preocupar-se? I, si no en té, per què preocupar-se?’. El so estrident de la connexió d’un mòdem segueix recordant Jordi Vendrell a cada cop que comença l’Internauta.

(Jordi Vendrell és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

7 d'agost de 2015

Andreu Veà

Fòrum IMPULSA 2014

VEÀ, Andreu @landreu (Sant Feliu de Guíxols, 1969). Pioner d’Internet, emprenedor del sector de les telecomunicacions i president del capítol espanyol de la Internet Society. Ha publicat articles i llibres sobre la història d’Internet i els seus creadors, amb els quals s’ha entrevistat enregistrant més de 350 converses amb pioners del sector. El 1986 va començar a fer servir les xarxes internacionals de la mà del seu germà, l’etòleg Joaquim Veà, i la xarxa EARN a la Universitat de Barcelona. És autor de llibres com 'Qui és qui a Internet? Recull inèdit de fets i anècdotes' (2005), 'La historia oculta de Intern@t a través de sus personajes' (2005) i 'Cómo creamos internet' (2013).

(Andreu Veà és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

darrers comentaris

fotos

Repòrter

Dilluns, 23 ago.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2015, Saül Gordillo     Crèdits