sobirania.cat


bloc sense fulls

26 de novembre de 2014

Piulada a L'olla de Twitter de Catalunya Ràdio



La secció L'olla de Twitter, del programa El matí de Catalunya Ràdio, ha recollit aquest matí una piulada sobre la conferència d'Artur Mas. Aquest és l'àudio de L'olla de Twitter.

       

25 de novembre de 2014

L'oracle de Catalunya Ràdio amb Anna Simó, Vicent Sanchis i Lola Garcia

10409317_10152523484704537_6873037507100049578_n

Aquest dimarts hem participat a L'oracle, el programa de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, amb la portaveu d'ERC i vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, i els periodistes Lola Garcia i Vicent Sanchis. Aquí trobareu l'àudio del programa.

       

25 de novembre de 2014

Ara és l'hora dels partits

La grandesa del 9-N és que ha injectat una moral de victòria en el catalanisme-sobiranisme-independentisme, que per primer cop després d’uns quants anys ha estat capaç de desafiar l’Estat i ensortir-se’n. El 9-N, però, no és cap xec en blanc per a ningú, i s’equivocaria qui intentés instrumentalitzar la mobilització popular d’aquell dia. Llegint articulistes i escoltant tertulians propers al PdP (Partit del President) un té la sensació que l’entorn d’Artur Mas corre el risc de repetir els errors del 2012. Capitalitzar el 9-N en clau electoralista. Hi ha ciutadans que van participar del 9-N des d’un esperit molt crític tant amb el govern de l’Estat com amb l’executiu de la Generalitat. No era xec en blanc per a Mas ni retret exclusiu per a Mariano Rajoy.

I després del 9-N, què? Doncs que s’obre una etapa en què l’impuls de la societat civil (ANC i Òmnium) hauria de donar pas als partits polítics i les institucions catalanes. Ara és l’hora dels partits, perquè a les entitats, als voluntaris i a la gent del carrer ja no se li poden demanar més demostracions d’agitació al carrer. Hem arribat al límit, i la gent necessita descansar després de tres grans Diades, milers d’actes i una pseudoconsulta que ha atret 2,3 milions de persones. El sobiranisme cívic dóna el relleu, i s’agafa un descans fins que els líders polítics decideixin sobre el calendari i les fórmules possibles.

En aquesta etapa post-9N s’imposa la claredat, el dir a les coses pel seu nom. Prou de metàfores marineres, sisplau. Toca dir a les coses pel seu nom, i parlar clar a la gent. L’ambigüitat que ha estat necessària i altament profitosa fins ara no hauria de ser entrebanc per a futurs acords polítics, o un fre en el procés. El dret a decidir ha unit CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, però aquesta unitat difícilment serà reeditable amb altres objectius al davant. La llista dita unitària no és instrument substitutiu de la unitat proconsulta, perquè ara el repte és un altre.

Tenim pressa? No, és que l’oportunitat del moment recomana no dilatar-ho més. Volem la DUI? No, aquest és un concepte trampós en si mateix si no va vinculat a l’exercici efectiu del que d’ella es desprèn. Hi ha gent, molta potser, que té vertigen a mesura que la ruptura s’apropa. Gent que prefereix viure en l’independentisme virtual, de qui sap que no l’aconseguirà però li permet gaudir d’una certa dinàmica de la reivindicació. Hi ha gent que ara que les etapes s’han anat creant i sembla que tocaria posar negre sobre blanc les passes per assolir-la, i fer-la real, comencen a tenir dubtes sobre la bondat de la independència. L’esgotament o la por són legítims, i és per això que els lideratges polítics són cridats a fer el seu paper històric.

(Article publicat a Esguard, revista nadiva per a iPad en català)

       

24 de novembre de 2014

La política catalana amb ulleres 3-D

B3JVHM9CQAEZmbh

La irrupció de Podem com a tercera força i l'ascens d'ERC, CUP i C's al Parlament en detriment dels partits instal·lats en les institucions i governs (CiU, PSC i PP) convida a pensar que està emergint un tercer eix en la política catalana, el de la corrupció-regeneració. El mapa català ha de ser observat amb ulleres de tres dimensions: sobiranisme-unionisme, esquerra-dreta i, després del tsunami d'escàndols en totes les esferes del poder català i espanyol, l'eix corrupció-regeneració o casta-nova política.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

22 de novembre de 2014

Presentació del llibre Sobirania.cat a Premià de Mar

foto 4(1)

Presentació del llibre #sobiraniaCAT a Premià de Mar amb l'alcalde @miquelbuch i @ganyet #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #maresme #premiademar #barcelona #catalonia #catalunya #internet #periodisme #sobirania

foto 4

Divendres vam presentar el llibre Sobirania.cat a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló de Premià de Mar amb l'alcalde i president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i amb l'empresari, enginyer i comunicador Josep Maria Ganyet. Una trentena de persones van assistir a l'acte, entre els quals hi figurava la Creu de Sant Jordi, impulsor del programa de normalització lingüística i activista per la llengua Joaquim Arenas. El mateix divendres Ràdio de Premià de Mar em va entrevistar amb motiu de l'acte: Saül Gordillo presenta avui a Premià de Mar Sobirania.cat, relat de la interacció entre el procés i la xarxa

Propera presentació

Dijous, 4 de desembre, a Rubí

targeto_sobirania_RUBI

       

20 de novembre de 2014

Tenim pressa i som plurals

Fins el dia 25 tot és especular sobre el procés. Estem a l'espera del full de ruta del president Artur Mas. Fins ara, el que hem sabut és que contempla l'escenari d'esgotar la legislatura i que pretén pactar amb l'Estat un referèndum a l'escocesa. Però no és descartable que Mas anunciï –si les enquestes li són molt favorables– un avançament electoral, i la seva aposta per una llista amb independents que superi el perímetre de les sigles de la seva federació. O sigui, que tot és possible. Intentar allargar fins al 2016 sense gaire escarafalls, amb les municipals i les eleccions espanyoles pel mig, o convocar-nos a les urnes cap al febrer, abans de les municipals del maig. Estem en mans de Mas, que ostenta el càrrec competent per dissoldre el Parlament i convocar eleccions.

Mentre a Mas li fan arribar les enquestes i al Palau de la Generalitat i al carrer Còrsega estudien els diversos escenaris de país i de partit, s'han instal·lat dues idees a cop de tertúlia i d'article d'opinió de l'exèrcit del Partit del President (PdP). La idea és que no cal tenir pressa, perquè calen 300.000-400.000 votants més pel 'sí' a la independència. I perquè calen les estructures d'Estat i el reconeixement internacional. I perquè cal pactar una consulta 'definitiva' amb l'Estat. I perquè... Fa la impressió que sempre hi ha excuses per ajornar les grans decisions. Que fa mandra o por agafar el toro per les banyes. És una manera de marejar la perdiu que pot posar en crisi la credibilitat acumulada el 9-N. És una manera d'esgotar el sobiranisme cívic, a qui ja no podem demanar més demostracions de mobilització popular imaginativa. Als partits que proposen eleccions constituents i actuar en conseqüència immediatament després se'ls penja la llufa de la impaciència, del #tenimpressa com un concepte pejoratiu.

Entre la precipitació i el mareig de la vella política al·lèrgica als canvis profunds hi ha un terme mig, i en aquesta ocasió el calendari hi juga un paper determinant. Per una banda, les municipals del maig. Si Mas no convoca abans, els alcaldes i candidats poden ser víctimes –o beneficiaris indirectes– del caràcter plebiscitari d'aquestes municipals que seran les primeres eleccions després de la V i del 9-N. Els alcaldes que rebrien la patacada i els candidats que tindrien premi sense merèixer-lo haurien de quedar al marge del factor nacional. Però això depèn de Mas, i amb els seus alcaldes i pesos territorials s'haurà d'entendre.

L'altra cita del calendari del 2015 són les eleccions espanyoles, d'aquí a un any. El terratrèmol de Podemos, que pot escombrar IU i el PSOE i que, indirectament, pot reforçar el PP com a únic vot útil per aturar Pablo Iglesias, pot deixar un Congrés inèdit, amb una reforma constitucional que fa tard i que en la nova legislatura sembla ineludible. Els partidaris de l'anomenada tercera via somnien amb la reforma constitucional per trobar un millor encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol. Si Catalunya no mou fitxa abans, una part rellevant dels votants del 'sí-sí' podrien evolucionar cap a posicions del 'sí-no0, és a dir, cap a una tercera via per a tothom (el cafè per a tothom 2.0). No fer eleccions abans de les espanyoles –i fer-ho entre les municipals i les espanyoles amb l'estiu pel mig és complicat–, suposa perdre l'oportunitat d'acabar de fer la feina interna supeditant la iniciativa als interessos espanyols. Lícit, però aleshores el discurs pròpiament sobiranista quedaria tocat. Com a mínim, la seva credibilitat.

La segons idea que l'exèrcit mediàtic del Partit del President (PdP) intenta imposar és que només pot haver avançament electoral si ERC s'entrega als braços de CiU, és a dir, si Mas lidera una llista amb Oriol Junqueras renunciant a ser cap de llista en una altra candidatura. D'això, en termes econòmics, se'n diu monopoli. Si el mercat no ens agrada, fem una intervenció perquè no hi hagi competència i tot resolt. En termes polítics, i donades les circumstàncies excepcionals del país, això s'ha vingut a denominar Candidatura de País (CdP) amb l'argument –no demostrat, i molt discutible– que aquesta fórmula obtindria més diputats que la suma de les llistes de Mas i Junqueras per separat. Ni els que hi entenen ho subscriuen, això de l'efecte 2+2=5. D'altra banda, no cal ser gaire intel·ligent per sospitar que molts votants optarien per altres opcions en cas d'una ute –unió temporal d'empreses– entre CiU i ERC. Per començar, Unió no estaria per la labor, i l'experiment expulsaria votants conservadors contraris a ERC, així com electors progressistes que no donarien mai suport a CiU. Però, escolta, l'exèrcit del PdP és incansable, i a base de repetir això de la CdP estan aconseguint desmerèixer l'escenari en què les dues candidatures més votades –les de Mas i de Junqueras– superessin de llarg els 68 escons de la majoria absoluta.

El PdP està cometent els mateixos errors del 2012, recordeu aquella foto del 'messies' Mas. Sembla que no vulguin aprendre. L'èxit del procés és la seva transversalitat. I l'èxit d'unes eleccions constituents hauria de ser també la pluralitat d'ofertes electorals amb un o diversos punts programàtics coincidents. Quan algú assenyala la Lluna –fer la independència–, els partidistes –quina ironia, oi, perquè volen fer desaparèixer les sigles dels partits?– miren el dit. 

(Article publicat a Racó Català)

       

19 de novembre de 2014

Els matins de TV3 amb Casajuana, Villatoro, López Burniol, Aguilera i De Ribot





Aquest dimecres he participat en la tertúlia d'Els matins, el programa que presenta Lídia Heredia a TV3, amb Carles Casajuana, Vicenç Villatoro, Juan José López Burniol, Gemma Aguilera i Rafael de Ribot. Aquest és el vídeo de la primera part i aquest altre el vídeo de la segona part.

       

19 de novembre de 2014

Presentació de la revista 'Procés' a Mataró amb Palà, Cuyàs i Spa







Aquest dilluns he participat en un acte organitzat per Sentit Crític a El Públic de Mataró amb motiu de la presentació del monogràfic 'Procés'. Hem debatut amb Carles Spa, gestor cultural, i el periodista Manuel Cuyàs sobre el procés sobiranista després del 9-N, moderats per l'impulsor de Sentit Crític, Roger Palà.

       

19 de novembre de 2014

2324 amb el jutge Xavier González

En directe al 2324 #televisió #santjoandespi #baixllobregat #barcelona #catalunya #catalonia #mediterrània #igerscatalunya #igersbarcelona #igersmaresme #igerscalella #2324

Aquest dilluns he participat en la tertúlia del 2324, el programa d'Agustí Esteve a Televisió de Catalunya [veure el programa], amb el jutge Xavier González, l'economista Miquel Puig i els periodistes Martí Farrero i Marc Colomer.

       

18 de novembre de 2014

The Internet has strengthened the Catalan independence movement

Captura de pantalla 2014-11-16 a la(s) 21.31.55

"Without a doubt the independence movement would never have been so successful without Web 2.0 technologies" says Scottish academic Kathryn Crameri, author of 'Goodbye Spain? The Question of Independence for Catalonia'. She explains that, "in general, the Internet and social media have been used to communicate with supporters or potential supporters, to organise events and to mobilise people to take part in them", and it appears that the Catalan independence movement is no different. 2014 marks 300 years since Catalonia lost its sovereignty and self-government institutions to the Bourbons in the War of Succession, and ever since then there have been some calls for it to become independent again. However, it is only in the last few years that support for independence in Catalonia has grown considerably, with around 50% of the Catalan population supporting the movement in 2014, compared to some 15% 10 years ago.

Ana Sofía Cardenal, Professor at the Open University of Catalonia (UOC), says the trigger for this astonishing growth can be traced back to the decision made by the Spanish Constitutional Court in 2010 to annul and reinterpret several articles of the 2006 Statute of Autonomy, causing widespread protests throughout Catalonia. In his new book, 'Sobirania.cat', prominent Catalan journalist Saül Gordillo explains how the growth of the independence movement can also be intrinsically linked to the steady rise of online activity in Catalonia, saying that the growth in the movement would be "unthinkable" without the Internet.

In the wake of the mass demonstration in Barcelona on Catalonia's National Day, when 1.8 million protestors (according to local police) demanded to vote on independence on November the 9th, it is clear that online, pro-independence activism will continue to be very relevant in Catalonia in the near future (...)

(The Internet has strengthened the Catalan independence movement, by Help Catalonia)

       

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits